Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

acanagliàre, acanargiàe, acanargiài , vrb: acanarjare, acanarzare, acanaxai, acannaxai, canalzare Definitzione pònnere is canes avatu a ccn., a un'animale, po dhu cracare, fàere fuire; pigare a boghes a ccn., nàrrere cosa fatuvatu coment’e a briga Sinònimos e contràrios acanare, acanizare, aciopai, caciuciare / certai Frases bella delicadesa po is malàidus: parint acanargiandu po nd'istacai a sirboni! 2. timit sa mama ca dh'acanaxat a buca manna po istudiai ◊ a mei no mi at acannaxau mai nisciunus ◊ deu furia timendi po non pigai bussinadas, invecis m'iant acanaxau ◊ una tropa de féminas est andhada a cricare su síndhigu po dh'acanarzare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu traquer Ingresu to hunt Ispagnolu acosar Italianu braccare Tedescu hetzen.

alliàre , vrb Definitzione abbarrare o istare aifatu de unu po ndhe dhi pigare sa cosa, o fintzes po fàere male, istrobbare / a. unu dolore = sucai unu mali, torrare a mòvere e sentire unu dolore abbrandhau Sinònimos e contràrios alligare, infestare Maneras de nàrrere csn: si li sunt alliados sos canes, sos puzones, s'espe, sa zustíssia, sos furones, su sonnu, su fàmine, sa mandronia Frases mi fato interrogare e su professore si mi alliat che pudhu padovanu! ◊ boghendhe mele mi est alliada s'abe e mi at puntu ◊ mi est alliada sa zente comente at bidu chi zughia cosa bona ◊ cudhu si m'est alliadu e postu mi at cantone ◊ sa cosa frita mi alliat su dolore de dentes ◊ mi est alliadu su refriu ◊ sa zente si li alliat abboghinèndheli s'impróveru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu assaillir, attaquer Ingresu to assail Ispagnolu acosar, molestar Italianu assalire, molestare Tedescu überfallen, belästigen.

perseghíre , vrb: persighire, persighiri, pessechire, pesseghire, pessichire, pessighire, pissichire, pissighire, pressighire, pressighiri, pussighire Definitzione cúrrere aifatu po iscúdere, fàere male, cracare, po aferrare, po giagarare, fàere fuire (ma fintzes a giogu)/ pps. pessighidu, pressíghidu Sinònimos e contràrios currellai, cúrrere, inchisiri, pissíghere / fèrrere Frases bi aiat duos pitzinnos pessighíndhesi ◊ su destinu mi pessighit fintzas in su reposu ◊ mi dispiaghet ca ses giagaradu e pessighidu ◊ azutóriu, mi sunt pissichindhe! ◊ sas pudhas si ponzeint a carcarare coment'e pissighidas ◊ pessighidu mi at s'ira fintzas a sa morte ◊ sas àbbiles, cun s'oju fichidu a lantzitare, pussighint su pizu de su sentidu (G.Orgolesu)◊ su malannu dh'at a pressighiri Ètimu ctl., spn. perseguir Tradutziones Frantzesu poursuivre Ingresu to run after, to persecute Ispagnolu perseguir, perseguir, acosar Italianu rincórrere, inseguire, perseguitare Tedescu nachsetzen, verfolgen.

trumentài, trumentàre , vrb: atormentai, trumentare, trummentai, trummentare Definitzione istare faendho a pelea; lòmpere, arribbare a s'ingrundha e cun fortza a calecuna cosa, pònnere in tribbulia a ccn., fàere sufrire Sinònimos e contràrios atrepillai, marigonare, matanare, peleai, pertojare / lòmpere, trubare Frases a bellu puntu seus: tota vida trumentaus po su dinai! ◊ est trumentendi sempri po àtera genti ◊ ca no dh'eus trumentau, custu fillu!…◊ a cust'edadi chi mi depa ponni a trumentai cun pipius!…◊ is terrenus de custus montis funt pedriaxus, epuru beniant seminaus e si trumentada po pagu resa 2. deretu at trumentau a pròghere cada gútiu cantu un'obu! ◊ su bentu fit passau, ma apustis de cudha pache si trumentat s'iferru ◊ si l'est trummentadu su trau ◊ si si trummentant cussos canes arguai! 3. candu mi seu infiudada no apu trummentau a nisciunus, dèu! ◊ fillu miu, no mi portis a su spidali a mi trumentai: lassamí morri in domu! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu rudoyer, harceler, torturer Ingresu to mistreat, to harass, to torment Ispagnolu acosar, agobiar, atormentar Italianu strapazzare, assillare, tormentare, torturare Tedescu belästigen, quälen.

«« Torra a chircare