Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

abbaràre , vrb Definitzione crocare una bara, istèrrere e interrare una pértiga de bide chentza ndhe dha segare de su fundhu, po fàere arraighinas Sinònimos e contràrios aporcai, parpainare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu provigner Ingresu to layer Ispagnolu acodar, amugronar Italianu propagginare Tedescu absenken.

aporcài , vrb Definitzione interrare unu cambu, cambu o pértiga de bide chentza ndhe dha segare de su fundhu (a pértia furada) po betare arraighinas e fàere un'àteru fundhu; nau de erbas, acortzire sa terra a su fundhu po essire prus biancas (fàere a cracangiolu) Sinònimos e contràrios abbarare, parpainare Ètimu itl. apporcare Tradutziones Frantzesu provigner, marcotter Ingresu to layer Ispagnolu amugronar Italianu propagginare Tedescu absenken.

brabània , nf Definitzione pértiga furada o arrampu, canna de bide, interrada po betare arraighinas chentza ndhe dha segare de su fundhu Sinònimos e contràrios abràina, parpàghine* Maneras de nàrrere csn: fai o pònniri brabànias; fai brabànias a latzu de cani (nadu de canna de bide)= istèrrere sa canna de sa bide chentza ndhe la segare de su fundhu, a pértia furada Tradutziones Frantzesu provin, marcotte Ingresu layer Ispagnolu mugrón Italianu propàggine Tedescu Senker, Absenker.

casidhàda , nf Definitzione su tanti de unu casidhu (istrégiu); pértia furada, pértiga longa lassada atacada a su fundhu ma interrada prus in punta (de lassare fora) po betare arraighinas e fàere un'àteru fundhu Sinònimos e contràrios pitzu / casidhera Maneras de nàrrere csn: una c. de lati = una murghiola de late; fai casidhadas = interrare rampos a betare raighinas 2. coment'e una casidhada manna, s'ísula nosta dh'ant ispérdia is crobus chi afarruncànt su mebi a fitas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu marcotte Ingresu layer Ispagnolu acodo, mugrón Italianu margòtta Tedescu Ableger.

crianciànu, criangiànu , agt: crianzanu, criongianu, crionzanu Definitzione nau de pudha, chi est criandho, chi criat meda Sinònimos e contràrios criadora, criajolu Frases cussa ratza de pudhas crionzanas sunt un'ammiru! ◊ arragodadindi ca Ramundu est bagadiu mannu, e chi agatat una pudhixedha crianzana!…◊ chie cheret oos friscos comporare de una pudhighina crionzana!… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pondeuse Ingresu good layer (hen) Ispagnolu clueca Italianu ovàio, ovaiòlo Tedescu eierlegend.

parpàghine , nf: parpàine, parpàjine Definitzione pértia furada o cambu, canna de bide, interraos a betare arraighinas chentza ndhe dhos segare de su fundhu, ma fintzes canna de bide (sarda) chi si prantat segada de su fundhu Sinònimos e contràrios abràina, brabàina Ètimu ltn. propagine(m) Tradutziones Frantzesu marcotte de vigne Ingresu layer Ispagnolu mugrón, esqueje Italianu propàggine, magliòlo Tedescu Ableger.

pígiu , nm, nf: pígliu, piju, pílgiu, pilla, pillai, pillu, pitzu 1, pixe, pixu 1, piza, pizu Definitzione css. cosa lada o istérria meda e fine (assumancu po s'istérria chi tenet), sa parte prus in pitzu, de fora, de sa cosa, ma si narat fintzes de bestimentu postu in dossu in cantu distintu de un’àteru e de ammontu po letu; foedhandho de logu, su matedu cracu chi dhu'est créschiu; in cobertantza, fintzes manera de fàere a ingannu, a trassa; a logos, is pillus funt una calidade de macarrones; foedhandho de domos, de fràigu, pitzu est fintzes pianu (su pitzu = su primu pianu; su pitzu de mesu = su pianu in mesu de àteros duos)/ min. pizaredhu, pizighedhu (a/c.: candho si narat cantos funt is pígios de una matessi cosa, su foedhu si fúrriat a piza, pilla, a bortas fintzes cun sa /s/ de su pl.: una pilla, dua piza, tre piza, cuatru pillas, bàtoro piza); is píglius = a logos, pistocu, pane carasau; avb. (èssere de una cosa) pígiu pigiu = itl. affiorante, superficiale Sinònimos e contràrios pidhoncu, pillada, subrafaci / bestimenta, cuguzura / còglia / filedhos, pinnica, trassa / cdh. píciu Maneras de nàrrere csn: pillu de lati = mantega; avb. a pillu a pillu, pizu pizu (pizubizu)= subra subra, chentza falare a fundhu; a pillus a pillus = a pilladas, a pizos, a pillais (èssiri, pònniri a unu, a dus pillais); bogare, bogai a p. carchi cosa = imbentare, ispedientare, bogai a claru; essire a pizu = essire fora de si poder bídere, intèndhere; perda a pillus = chi essit a iscatas, a cantos lados, a tellas; pillu de pasta = pasta tesa a fine (es. pane carasau); fai pillu = pònnere su pizu (nadu de late, binu e gai); a pizas de denote = intro de note, a note russa Frases apu fatu su lentzoru a cuatru pillas ◊ bogadiche carchi pizu ca est calura! ◊ in su letu bi amus postu un'àteru pizu ca est fritu ◊ a su pamentu li ant postu una piza de tzimentu ◊ frochendhe in pag'ora at postu pizu russu ◊ s'abbolotu chircat de pònnere pizu peri in sas abbas netas ◊ su late at fatu su pizu ◊ su pitzinnu at bogau una piza de pane ◊ su pani carasau essit a píglius ◊ cosatzas de leare a piju in apretos de nie a las brujare ◊ est frius e no fait a drommí a pillu de lentzolu ◊ cussa butíglia portat pillu de binu ◊ poltat su brutore a tre piza ◊ nc'est su pruini a pilla ◊ po fai cruguxonis sa pasta tocat a dha tendi a pillus ◊ cun sa màchina faiaus is pixos de is culurgiones 2. ghite ses faghendhe in custu pizu totu ispinas? ◊ in cussos pizos no si bi podet colare de sa malesa ◊ pastores e catzadores connoschent bassuras e pizos ◊ sas berbeghes che sunt in cussu pizu, ca bi agatant cosa frisca 3. aspeta chi cussa cosa chi as ghetau a s'àcua ndi àmpuit a pillu 4. totus intregaus a is tiaus funt, sa genti, a bogai a pillu fintzas màchina de fuedhai! ◊ e ite amus a bogare a pizu, nois, chi semus betzos?!…◊ pro no pèrdere gutzu su sartitzu orrostindhe li afranzat pane a pitzu a pitzu ◊ dhoi fut sa cosa de papai a pillas a pillas ◊ boghit a pillu su dinai! ◊ cussas pesant a pizas de denote po fàchere su pane (A.M.Carta) Sambenados e Provèrbios smb: Pillai Ètimu ltn. pilleus Tradutziones Frantzesu couche, feuille, surface Ingresu foil, layer, surface Ispagnolu capa, hoja, superficie Italianu strato, sfòglia, superfìcie Tedescu Schicht, Folie, Oberfläche.

pillàda , nf: pirada Definitzione css. cosa lada o istérria meda e fine (cunforma a sa largària), fintzes pígios unu in pitzu de s'àteru, pígios a pira Sinònimos e contràrios impizada, pígiu, pirada 1 Maneras de nàrrere csn: avb. a pilladas a pilladas = a pizos; una pillada de pani, una de casu = pane e casu a pizu pizu, unu pizu de s'unu e unu de s'àteru Frases literaus de talentu ant lassau pilladas de paperi po connòsciri s'istória de Castedhu ◊ dhoi at una pillada de carcina arruta de su muru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu couche, strate Ingresu layer Ispagnolu capa Italianu strato Tedescu Schicht.

talloràxu , agt, nm: telloràrgiu, telloraxi, telloraxu, telluràrgiu, telluraxu Definitzione nau de logu totu orroca ue is pedras chi essint funt de ladu a pígiu grussu totu pínnigu / terra telluràrgia = a pígiu fine, logu de pedra chi essit a pígios Sinònimos e contràrios labidarzu, latatza, praicàrgiu, razile, tellaja Frases sa perda de su telloraxi fait a dh'isperrai po intellai su logu Terminologia iscientìfica slg Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu strate pierreux Ingresu stony layer Ispagnolu capa de piedras llanas Italianu strato lapidóso Tedescu Kiesschicht.