apipiàda , nf Definitzione
passada de calecuna cosa a frigadura
Sinònimos e contràrios
pinzellada
Frases
mi seu donada una bella apipiada de crema ◊ a sa linna dhi apu donau un'apipiada de vernissu (M.A.Cappai)
Tradutziones
Frantzesu
coup de pinceau
Ingresu
painting
Ispagnolu
pincelada
Italianu
spennellata
Tedescu
Anstrich.
illatónzu , nm Definitzione
su passare su late de sa crachina (o àteru) a is muros
Sinònimos e contràrios
illatadura,
illatinadura,
imbarchinamentu,
intuniconzu,
tuniconzu
Frases
eteus s'illatonzu chi mi at fatu: at dadu una cadrassada a sos muros e li at bogadu de cabu! (G.Ruju)◊ a s'intrada de su beranu faghimus s'illatonzu de sos aposentos
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
badigeonnage
Ingresu
painting
Ispagnolu
enjalbegado
Italianu
tinteggiatura
Tedescu
Anstreichen.
imbarchinadúra , nf Definitzione
su imbarchinai
Sinònimos e contràrios
illatadura,
illatonzu,
intonicada,
tunicadura
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
peinture,
badigeonnage
Ingresu
painting
Ispagnolu
enjalbegado
Italianu
imbiancatura
Tedescu
Anstreichen.
píntu , agt, pps, nm Definitzione
chi est fatu a pintura (fintzes solu chi giughet colores diferentes, cacarru, chentriadu, pintuinu); de pintare; cosa pintada, sa figura pintada: su pintu pintu est sa parte méngius de una cosa (mescamente de papare)
Sinònimos e contràrios
pintadu,
pintogadu
/
pintura
Maneras de nàrrere
csn:
fàghere sos pintos, su pintu = fai cosa istentosa, de fai atentzioni meda; fai su pintu pintu = fàghere su bellu a cara, cun ccn., e nàrrerendhe male cun àtere; no poder bídere a unu mancu pintu = mancu in frigura, no lu poder bídere tichedhu; èssere lintu e pintu un'àteru = assemizàresi própiu meda; su bremmi p. = tilingrone de terra (es. sa gremedha = bremibintus)
Frases
su fizu est lintu e pintu su babbu ◊ sunt duos frades chi si assemizant pari pari, lintos e pintos ◊ bido sa bidha mia che pinta subra de s'ata de s'orizonte
2.
su ritratu chi ànghelos ant pintu ◊ giughet sas alas pintas che arcu de chelu bellas ◊ in oxos si li est pinta s'amargura
3.
ses che pintu divinu, rosa nobella! ◊ oe apo a deper fàere su pintu… no tèngio mancu filóngiu!
Sambenados e Provèrbios
smb:
Pintu, Pintus
Ètimu
ltn.
pinctus
Tradutziones
Frantzesu
peint,
peinture,
tableau
Ingresu
painting,
painted
Ispagnolu
pintado
Italianu
dipinto
Tedescu
gemalt,
bemalt,
Gemälde.
pintúra , nf: pitura Definitzione
css. frigura fata a pinzellu o àtera aina, o fintzes css. cosa o persona bella meda
Sinònimos e contràrios
pintu
Maneras de nàrrere
csn:
acontzare una p. = torràrela coment'e noa, a comente fit innantis de s'irbiarire o de si derrúere; p. càrriga = cun colores cotos; p. sighida = de totunu andhare, parívile
Frases
su beranu mastru ’e sa pintura mudat a festa s'universu intreu (R.Bechere)◊ custa pintura fit unu fundhu chi variaiat dae biancu a colore de chelu e de terra grogantza ◊ cussa piciochedha est bella chi parit una pintura ◊ sa filla fiat bella che pintura ma a su rei no dhi fadiat prexeri
Ètimu
ctl., spn.
Tradutziones
Frantzesu
peinture,
tableau
Ingresu
painting,
picture
Ispagnolu
pintura
Italianu
pittura,
dipinto
Tedescu
Gemälde,
Bild.
vernissadúra , nf Definitzione
su pònnere o frigare sa vernice
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
vernissage
Ingresu
painting
Ispagnolu
barnizado
Italianu
verniciatura
Tedescu
Anstreichen.