ammantài, ammantàre , vrb Definitzione
ammontare cun manta (nau de letu), cun bestimentu, cun àteru (nau de sa persona); si narat fintzes de s'aera chi si carràgiat de nues e de su nie candho est niandho e ponendho pígiu / a. unu mutu = fàere is versos de coberimentu
Sinònimos e contràrios
acaparronare,
acapotare,
acarragiai,
acugudhare,
acuguzare,
cumpannare,
imburrussai,
imbusciae,
incapotai
/
ammantedhai
| ctr.
iscucuzare
/
isclarire,
ispalaciae
Frases
pro dh'ammantare no portant pannos ◊ si at ammantau is genugus cun sa camisa ◊ is feminedhas tocat a dhas avesai de piticas a si ammantai ◊ pro si ammantare cheret unu pizu de fressada ◊ custa petza coenno si ammantat cun agedu o cun binu
2.
is nuis ammantant su celu ◊ su coru est comenti a sa dí: iscurigau e tristu candu si ammantat su soli! ◊ sa pira fit ammantada de frutu ◊ fit frochendhe meda e in pagos minutos at ammantadu su logu ◊ de cantu at própiu meda at ammantau s'istrada de àcua ◊ ammanta su focu!
3.
chena conca non faet a cantare mancu unu mutu, ma chena pes non si podet ammantare su mutu etotu!(P.La Croce)
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
couvrir,
s'envelopper
Ingresu
to cover,
to wrap oneself
Ispagnolu
cubrir,
cubrirse
Italianu
coprire,
coprirsi
Tedescu
bedecken,
sich bedecken.
imbusciàe, imbusciài , vrb: (im-bu-scia-i) imbusciare 1
imbusciari,
imbuscinai,
imbuscinare,
imbuscinari,
imbussai,
immussare Definitzione
ammontare coment’e a imbodhigadura, betare ammontu, pònnere bestimentu, imbàtere in mesu de calecuna cosa (o fintzes de chistione) chi che carràgiat totu; nau de muros, ischedrare, pònnere unu pígiu de impastu po dhu finire / imbusciare su letu = pònnere su tretu pendhindhe de sa cuguzura in sos duos costazos suta de sa tramata
Sinònimos e contràrios
acarragiai,
acuguzare,
ammantai,
bestire,
carragiai,
imbudhiai,
imburrussai
/
arrabbussai,
intunigare,
irrustigare
| ctr.
irbusciai
Frases
at imbusciau su pipiu in s'isciallu ◊ candu si fait su pani, tocat a dhu imbussai po no s'infridai e axedai ◊ sunt colados a cadhu totu bene imbusciados ◊ imbussadí sa cara e dormi! ◊ seu intrada po t'imbussai in su letu ◊ ant agatau su pipiu in su lacu, postu in sa palla e imbuscinau in su sacu ◊ sa terra oi est imbussada de veturas bècias, de gommas e motoris!
2.
assumancus in s'ierru candu est frius si podeus imbussai
3.
is undas, currendusí apari e pinnichendusí a cuadhus mannus, ci dhu imbussànt in mesu coment'e unu fustigu ◊ ci at imbussau sa conca in s'àcua e isparéssiu est
4.
nci dh'ant imbuscinau in sa política e in is partidus, a issu puru (B.Lobina) ◊ portàt totu sa carena imbuscinada in mesu a su ludu e a sa lurtzina
Ètimu
spn.
embozar
Tradutziones
Frantzesu
s'envelopper
Ingresu
to wrap oneself
Ispagnolu
envolverse
Italianu
avvòlgersi,
coprirsi
Tedescu
sich einhüllen.