Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

ammurài, ammuràre , vrb: murai Definitzione fàere o pesare muru, serrare a muru / ammurare a sicu = a muru bullu Sinònimos e contràrios | ctr. smurai Frases eus cumentzau a impastai su ciumentu po ammurai s’aposentu nou ◊ sos mastros sunt galu ammurendhe, in sa domo ◊ babbu ammuraiat a sicu 2. pro no bi colare prus neunu che ant ammuradu s'àidu, sa zanna Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu murer Ingresu to wall up Ispagnolu tapiar, murar Italianu murare Tedescu mauern.

antemuràle , nm Definitzione ispétzia de reparu, òpera de arrefortzu Tradutziones Frantzesu antémural, fortification Ingresu defence wall Ispagnolu antemural Italianu antemurale Tedescu Vormauer.

contrammúru , nm Definitzione asprone, muru chi si faet de diferente betu (a istúturu) po aguantare méngius o ndhe arrefortzare un'àteru Sinònimos e contràrios limboro Tradutziones Frantzesu contre-mur Ingresu supportin wall Ispagnolu contramuro, falsabraga Italianu contromuro Tedescu Stützmauer.

muràche , nm Definitzione muru de pedra assentada chentza impastu; a logos fintzes nuraghe Sinònimos e contràrios muragadha, murubbullu / nurache* Frases at tancau sas cussorjas a muraches ◊ si est pasau in d-unu murache Tradutziones Frantzesu mur de pierres sèches Ingresu dry wall Ispagnolu muro en seco, tapia Italianu muro a sécco Tedescu Trockenmauer.

muragliòne, muragliòni , nm: murallioni, murallone Definitzione muru mannu meda, grussu e artu e po su prus fraigau, arretirau a manu a manu chi pesat in artu, fatu po difesa o po agguantare in logu de trèmene artu: famaos is muragliones de Castedhu de susu, chi ancora dhue funt, e de is citades de unu tempus Frases su campusantu est serrau a murallioni artu Tradutziones Frantzesu muraille Ingresu wall Ispagnolu muralla, muro Italianu muràglia Tedescu Mauer.

murédhu , nm Definitzione min. de muru, muru bàsciu, fine, ma fintzes muredha / pònnere a muredhinu = a zisa de muredhu, de muru (ammurendhe a sa bona) Sinònimos e contràrios murichedhu Frases fit brinchiandhe su muredhu de su cubile 2. n'apo pesadu cussa foga de muru a muredhinu Sambenados e Provèrbios smb: Mureddu Tradutziones Frantzesu petit mur Ingresu little wall Ispagnolu muro bajo Italianu murétto Tedescu kleine Mauer.

múru , nm Definitzione genia de fràigu agiummai sèmpere a duas afaciadas (o pinnas) fatu, cun impastu (m. fraigau) o chentza impastu (murubbullu), assentandho bene (no sèmpere a lentza e a prumu) pedra, brochetos, matone o àteru, a manera de serrare e agguantare pesu / min. muredhu, murigedhu, murixedhu Maneras de nàrrere csn: m. fràigu = muru fatu cun impastu; m. púrdiu = mururdu, muru bullu, fatu cun pedra chentza impastu, muru sicu; m. imberritadu, incobertinadu: acabbau cun pedras longas cantu est largu; m. maistu = su chi rezet prus pesu; m. de fora, de mesu = muru chi faghet fatzada a fora, muru intro de domo intremesu de duos aposentos; m. falsu = tramesu fatu a tàulas o cun àteru materiale de gai; m. traessu = traessa; pesai o pesàrendhe unu m. = istrantaxai, fai unu muru; foga o barra de m. = barrela, tretu o parti de unu muru arruendindi o arruta; m. rumbosu = a gobba, tzedindhe; incrostai unu m. = dàreli una prima manu de intúnigu; arrebbussai unu m. = intunigare in fine, dàreli s'úrtima manu; intrare su m. = fai su muru artziendi e tirendi prus aintru, acomenti si fait po is muràglias, po murus chi depint aguantai a una parti po no smuronai sa terra; intràreche unu m. = fai unu muru de làcana (pruscatotu me in s'arruga) prus aintru a manera de lassai s'arruga prus larga; su m. si oberit, si filat, si fait a brenti, tzumburudu, ndi arruit; m. tzumburudu = fatu male, totu a gobbas; no istare ne in m. e ne in zanna = cosa chentza zudu, chi no andhat bene de peruna manera, chi no tenit sétiu; èssere a m. in mesu = bíviri a muru apari, tènnere sa domo unu a costazu de sa ’e s'àteru, èssere lacanantes, nadu semper de domos, de cortiles, de possessos; cuare una cosa in sete pizos, in sete piza de m. = bèni meda de no dha pòdiri agatai; learesila muru muru = pigaisidha in cudhu logu; andhare muru muru = ororu de muru; fuedhai, nàrrere a su m. = samunare sa conca a s'àinu, faedhare a chie no iscurtat, in debbadas; erba de murus = erba de santa Palónia, de arrugas, crispus (Erigeron canadensis); tela de muru = tallaranis; danna, giana, gianna, tana de muru = annaemele Frases su muru bene pesadu faghet bellesa e onore ◊ unu muru male frabbicau podet orrúere dae fundhamentu ◊ est fabbrichendi su stari a murumesu cun su stangu ◊ s'abba est falendhe de sa terratza a coras muru muru ◊ unu muru de traessa faghet pesendhe e ritirendhe a intro a manera de rèzere prus ispinta 2. bai e pigadidha muru muru! ◊ a ti rispondher no bido su tantu puite est a lu nàrrere a su muru! (A.Piredda) Sambenados e Provèrbios smb: (De)muru, Muru Terminologia iscientìfica dmo Ètimu ltn. murus Tradutziones Frantzesu mur Ingresu wall Ispagnolu muro Italianu muro Tedescu Mauer.

paràda , nf: parata 1 Definitzione unu muru po comente si paret, a un'ala, una pinna, un'afaciada Sinònimos e contràrios muru Frases fagheit trèmere sas cassarolas apicadas a sas paradas de sa cughina ◊ istat in domo chin paratas e pamentos luchentes Tradutziones Frantzesu mur, paroi Ingresu wall Ispagnolu pared Italianu paréte Tedescu Wand.