Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

aorrài, aorràre , vrb: aurrare Definitzione ispèndhere o impreare sa cosa cantu prus pagu; incungiare, arregòllere; fintzes rfl., arrisparmiare, fàere a mancu de un'isfortzu, de fàere cosa Sinònimos e contràrios acolomizare, arresparmiai, avitare, cadeliare, istraviare 1, sparagnai | ctr. ispèndhere, sperditziai Frases in custas camineras sunt passados sos antigos nostros aurrendhe annos a mizas ◊ isse a chie est dignu li aorrat su sustentu e a sa zente istrotzina la tratat bene ◊ aòrrami sos rimpròveros chi mi daes! 2. chena sa terra no podes campare ca dae sa terra vives e aorras (P.P.Fois) Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu économiser Ingresu to economize Ispagnolu ahorrar Italianu risparmiare Tedescu sparen.

apunghitài , vrb Definitzione arregòllere cosa a pagu a pagu, cun dificurtade Sinònimos e contràrios preulire, regutzulare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mettre de côté Ingresu to scrape together Ispagnolu ahorrar, recoger poco a poco Italianu raggruzzolare Tedescu zusammensparen.

avitàre , vrb: ovitare, vitai Definitzione fàere avitu, cricare de no ispèndhere o consumare meda, manigiare a régula sa cosa Sinònimos e contràrios acolomizare, aorrai, arresparmiai, istraviare 1, rinzare | ctr. perdimentare, sparafiai, sperditziai Frases pro mi avitare un'iscudu isto finas mesu nudu ◊ avita a sos minores s'atreghentu! ◊ avito de nàrrere custas cosas pro no brigare ◊ pro avitare lughe bogaiat su binu a s'iscuru ◊ no ti ndhe faghes mancu sa birgonza: de faedhare gai ti ndhe avita! (Còntene)◊ sa vida a minnanna no li aiat avitadu própiu nudha Tradutziones Frantzesu économiser, éviter Ingresu to save (up), to avoid Ispagnolu ahorrar Italianu risparmiare, evitare Tedescu sparen, vermeiden.

casilàre , vrb Definitzione trebballare chentza s'immarrire meda, a pagu; fàere arrespàrmiu Sinònimos e contràrios palpare / avitare Frases in su traballu s'imbolat a boinu: no si càsilat a nudha! (G.Ruju) 2. su casiladu est totu gualanzu ◊ s'impresa at muntesu trabagliendhe sos giòvanos chi no ant famíllia, ca cun cussos càsilat dinaris Tradutziones Frantzesu se ménager Ingresu to spare oneself Ispagnolu ahorrar fuerzas Italianu risparmiarsi Tedescu sich schonen.

palpàre , vrb: parpare, prapai, prapare Definitzione fàere s'ala, is partesas, a unu, arresparmiandhodhi cosas trebballosas o difíciles; fintzes menguare, abbrandhare Sinònimos e contràrios casilare Frases sezis solos e ndh'azis culpa, ca bos sezis palpados sendhe in sa cria! ◊ sos bandhidos unu tempus furaiant a sos tropu ricos: como no palpant a niunu ◊ a isse ca est malaidonzu tocat a lu parpare ◊ parpades a issa e ponides sempre a mie a fàghere sa cosa! ◊ fit su terrore de sa famíglia, de bighinos e amigos: no palpaiat a niunu ◊ sorri mia est sempri lastimendisí, ca tenit genti chi dha prapat 2. poetare e cantare serbit a prapare istrachidúdine e disaura (G.A.Mura) Tradutziones Frantzesu ménager, préserver, épargner Ingresu to spare Ispagnolu ahorrar Italianu risparmiare, aver riguardo Tedescu verschonen, Rücksicht nehmen auf.

reprammiàre , vrb: arresparmiai, risparmiai, risparmiare, rispramiare Definitzione ispèndhere prus pagu, pònnere o impreare prus pagu cosa Sinònimos e contràrios acolomizare, aorrai, avitare, findigare, istraviare 1, spramiai | ctr. perdimentare, sperditziai Frases chie si rispàrmiat sa vida sua l'at a pèrdere! (Ev) Tradutziones Frantzesu économiser Ingresu to save (up) Ispagnolu ahorrar Italianu risparmiare Tedescu sparen.

«« Torra a chircare