Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

aostàre , vrb Definitzione su si aguantare, su si poderare o fàere a mancu de fàere, de nàrrere, de pigare una cosa Sinònimos e contràrios astèniri, retènnere Frases mi ndhe aosto fintzas de faedhare (G.Ruju)◊ mi aosto de l'abbojare Ètimu ltn. obstare Tradutziones Frantzesu se priver, s'abstenir Ingresu to deprive oneself Ispagnolu privarse, abstenerse Italianu privarsi, astenersi, evitare Tedescu entbehren, sich abhalten, vermeiden.

avitàre , vrb: ovitare, vitai Definitzione fàere avitu, cricare de no ispèndhere o consumare meda, manigiare a régula sa cosa Sinònimos e contràrios acolomizare, aorrai, arresparmiai, istraviare 1, rinzare | ctr. perdimentare, sparafiai, sperditziai Frases pro mi avitare un'iscudu isto finas mesu nudu ◊ avita a sos minores s'atreghentu! ◊ avito de nàrrere custas cosas pro no brigare ◊ pro avitare lughe bogaiat su binu a s'iscuru ◊ no ti ndhe faghes mancu sa birgonza: de faedhare gai ti ndhe avita! (Còntene)◊ sa vida a minnanna no li aiat avitadu própiu nudha Tradutziones Frantzesu économiser, éviter Ingresu to save (up), to avoid Ispagnolu ahorrar Italianu risparmiare, evitare Tedescu sparen, vermeiden.

frànghere , vrb Definitzione pònnere a una parte po costoire, chistire; trantzire, trocheresindhe de mesu de ue passat o dhue at ccn. cosa perigulosa, po no pigare atumbada, po no si lassare fèrrere; cuare, andharesindhe a logu chi no si biet o no s'ischit; cricare de s’iscabbúllere de ccn. dannu / pps. frantu Sinònimos e contràrios acampaniare, acoglire, arremonire, fràndhere, straviai, tòlchere, trancire / acuae, acucai, ammagare, apatai, atrabentare, intuzare, istichire, istugiai, istumponai / abbigare 1, aggrundhare, apaltare, apigai, arrundhare Frases sa robba neta cheret franta ca sinono l'imbrutamus torra ◊ frànghela a frigoríferu, custa cosa, pro no si guastare ◊ su paracu, daghi proet, ti franghet s'abba ◊ cuss'àrbure franghet sa tramuntana a su cuile 2. frànghedi sos pilos dae cara! ◊ franghedila cussa cosa chi zughes imbia, ca rues! ◊ iscudindhe za mi fit, ma sos corpos mi los apo totu frantos ◊ candho colat màchina frànghedi! 3. ti che cherent frànghere dae nois, ca meda t'istimamus ◊ Fulanu est frantu ca lu sunt chirchendhe sos carabbineris ◊ a babbu che l'at frantu su tempus e at betadu in lutu totu sa domo 4. nois amus s'istinu sinnau e dae cuche no nos franghimus ◊ de dogni cosa frangher nos podimus, no de sa morte (A.Fiori)◊ no mi ndhe poto frànghere: devo andhare! ◊ biadu a chie si ndh'est frantu de intrare a logu gai malu! Ètimu ltn. frangere Tradutziones Frantzesu esquiver, éloigner, écarter Ingresu to shift Ispagnolu apartar Italianu scansare, scostare Tedescu wegrücken, vermeiden.

istransíre, istrantzíre , vrb: strantziri Definitzione lassare o pònnere a una parte, ispostare, lassare a pèrdere, lassare agoa, su si tròchere o passare a una parte, istesiandho Sinònimos e contràrios frànghere, ibbortare, ispostare / crastinare Frases fizu meu, no bi andhes a denote a cussu logu: istransichelu s'astru malu! (G.Ruju)◊ s'ómine sàbiu istransit s'astru malu ◊ custas no sunt oras de andhare: istrànsilas! ◊ sa realtade est su chi est, no si podet istrassire Sambenados e Provèrbios prb: iscritu misteru istrassire no podet ◊ istrassit ora istrassit puntu Tradutziones Frantzesu esquiver, fuir Ingresu to move asise, to avoid Ispagnolu apartar, evitar Italianu scansare, evitare, distògliere Tedescu vermeiden.

«« Torra a chircare