frànghere , vrb Definitzione
pònnere a una parte po costoire, chistire; trantzire, trocheresindhe de mesu de ue passat o dhue at ccn. cosa perigulosa, po no pigare atumbada, po no si lassare fèrrere; cuare, andharesindhe a logu chi no si biet o no s'ischit; cricare de s’iscabbúllere de ccn. dannu / pps. frantu
Sinònimos e contràrios
acampaniare,
acoglire,
arremonire,
fràndhere,
straviai,
tòlchere,
trancire
/
acuae,
acucai,
ammagare,
apatai,
atrabentare,
intuzare,
istichire,
istugiai,
istumponai
/
abbigare 1,
aggrundhare,
apaltare,
apigai,
arrundhare
Frases
sa robba neta cheret franta ca sinono l'imbrutamus torra ◊ frànghela a frigoríferu, custa cosa, pro no si guastare ◊ su paracu, daghi proet, ti franghet s'abba ◊ cuss'àrbure franghet sa tramuntana a su cuile
2.
frànghedi sos pilos dae cara! ◊ franghedila cussa cosa chi zughes imbia, ca rues! ◊ iscudindhe za mi fit, ma sos corpos mi los apo totu frantos ◊ candho colat màchina frànghedi!
3.
ti che cherent frànghere dae nois, ca meda t'istimamus ◊ Fulanu est frantu ca lu sunt chirchendhe sos carabbineris ◊ a babbu che l'at frantu su tempus e at betadu in lutu totu sa domo
4.
nois amus s'istinu sinnau e dae cuche no nos franghimus ◊ de dogni cosa frangher nos podimus, no de sa morte (A.Fiori)◊ no mi ndhe poto frànghere: devo andhare! ◊ biadu a chie si ndh'est frantu de intrare a logu gai malu!
Ètimu
ltn.
frangere
Tradutziones
Frantzesu
esquiver,
éloigner,
écarter
Ingresu
to shift
Ispagnolu
apartar
Italianu
scansare,
scostare
Tedescu
wegrücken,
vermeiden.
iscartài , vrb: iscartare 1,
scartai Definitzione
seberare e bogare abbandha o fintzes fuliare cosa metzana, su malu; giogandho a cartas, betare sa carta de iscartu; rfl. iscrobare, istesiare s'unu de s'àteru
Sinònimos e contràrios
schiviri,
stagiai
2.
s'iscartat de sos amigos e si ritirat po contu suu
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
écarter
Ingresu
to reject
Ispagnolu
descartar,
descartarse de
Italianu
scartare
Tedescu
ausscheiden,
abwerfen.
isperriài, isperriàre , vrb: sperriai Definitzione
sparrunchiai, apèrrere is cambas coment'e po cicire a cuadhu e po cicire a cuadhu etotu, ma dhu narant fintzes in su sensu de pònnere passos, camminare / isperriare sas alas = abbèrrere sas alas pro bolare
Sinònimos e contràrios
acabadhare,
acuadhigai,
imperriare,
intrare,
zumpare
/
sparrancai,
sperrioncai
Frases
candu mi pigant cussus iscimíngius no ispérriu passu ◊ apena isperriadu su giannile bidia una broca in su cuzolu ◊ e chie mi che torrat a isperriare subra de cussu animalatzu candho deo no apo piús impita? ◊ cussa fit una carreraja chi s’isperriat pro duos sodhos
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
écarter les jambes
Ingresu
to open one's legs
Ispagnolu
despatarrarse,
esparrancarse
Italianu
aprire le gambe
Tedescu
die Beine spreizen.
issuzíre , vrb Definitzione
istesiare, trantzire unu paghedhedhu, fàere logu
Sinònimos e contràrios
astesiai,
illalgare,
istegiare,
istirire,
istregire,
tòlchere,
transiri 1
| ctr.
acoltziare,
acostai
Frases
issuzi de s'oru no che ruas in su fossu! ◊ si bos issuzides unu pagu, inoghe che cabimus totu ◊ cussa cosa mi che l'as issuzida e como no bi lompo
Tradutziones
Frantzesu
éloigner,
écarter
Ingresu
to shift
Ispagnolu
alejar,
apartar
Italianu
scostare
Tedescu
wegrücken.
sparrancài , vrb: isparrancare,
sparranchiai,
sparranchinai,
sparruncai,
sparrunchiai,
sperranchiai,
sperrenchiai,
sperruncari Definitzione
apèrrere, illargare, istesiare de pare, nau mescamente de is cambas, ma fintzes de àteru
Sinònimos e contràrios
ilbambarriare,
ispalpedhare,
ispamporionare,
isparpalociai
/
ispantiare,
isperrionare,
sperrioncai
Frases
sparruncai su portali ◊ at sperrenchiau sa genna de perra in perra ◊ sperrunca bèni is cambas po incosciari su cuadhu!
2.
sperruncau, mi asciugu is pantalonis acanta de su fogu tenendi a fraca
Ètimu
spn.
esparrancarse
Tradutziones
Frantzesu
écarter les jambes
Ingresu
to open wide
Ispagnolu
abrir
Italianu
spalancare,
divaricare
Tedescu
spreizen.
trancíre, trancíri , vrb: transie,
transire 1,
transiri,
trantzire,
trantziri,
trasiri,
trensiri,
trentzí,
trentziri Definitzione
cambiare camminu, istesiare unu pagu, passare de un'oru o tretu a un'àteru, de unu camminu a un'àteru, pigare o ispostare, mòvere de unu logu (o determinu) a un'àteru; fàere a mancu, pònnere a una parte po no istrobbare o èssere istrobbaos, lassare istare a un'àtera borta, a un'àteru tempus / pps. transiu, trànsiu
Sinònimos e contràrios
apaltare,
arrociare,
cansai 1,
frànghere,
ischerciai,
istransire,
issuzire,
istregire,
passai,
pesai,
stressiai,
tasire,
tòlchere,
trantziai
/
crastinare,
faltare
Maneras de nàrrere
csn:
trantzirisí de pari = lassàresi, irbortàresi (nadu mescamente de ómine e fémina cojendhe o cojados); trantziri su puntu de… = colàreche su límite, isazerare; transire su pretzipitu = muntènneresi o istaresindhe de fàghere carchi cosa de malu, fràngheresi de s'ocasione de fàghere male; s'annu trasiu = s'annu coladu; transire su pecadu, sas cunzunturas malas = itl. fuggire il peccato, le occasioni; transire de + inf. = fàere a mancu de…
Frases
si no trancis t'investo! ◊ transidí unu pagu! ◊ transis istrada po no t'incontrare deo? ◊ no transo sos tzumbos de codina in sos buturinos ◊ trantzidí de innòi a ingudheni! ◊ comenti fatzu a trentzí sa màchina po passai tui?! ◊ transit caminu candu bit a mei ◊ fiat màrtura e no si transiat de su letu ◊ su landiredhu no at trantziu sa téula in crabetura ◊ dhi at torrau sa lei sena de transiri una vírgula de su chi dhoi fiat iscritu ◊ ti giuru ca de custu votu no potzu trantziri! ◊ trasiu su soli, bivis in rénniu de bellesa ◊ sas arbeghes de inoghe che dhas trantzo a Sa Serra ◊ che ant trantziu sa làcana de su cugnau ◊ trantzidi de dienanti!◊ de s'opinioni sua no dha pòciu trancí
2.
fipo vénniu peri a pede, ma cras apo imperjos chi non poto trantzire ◊ de àteru podis transiri, ma no de mòrriri ◊ no aiat pótiu transire de si cojubare ◊ su pagu chi bivis, no trantzas minutu de acanta mia! (Pillai G.)◊ de su chi mi timemu no mi trancemu!
3.
no dhu permitit Deus chi si trantzaus de pari ◊ si m'istimas tui, de pari no trantzeus! ◊ at trantziu su puntu de sa seriedadi e megat de èssiri disonestu ◊ pro transire su pretzipitu donzi die mi castigo ◊ no si podit trentziri su destinu
4.
su tempus trasiu est meda ◊ mi timu ca at a tocai a transiri sa coja!
Ètimu
itl.
transire
Tradutziones
Frantzesu
éloigner,
écarter,
se déplacer
Ingresu
to remove,
to step aside,
to shift
Ispagnolu
apartarse
Italianu
discostare,
distògliere,
spostarsi,
scansarsi,
rinviare
Tedescu
entfernen,
ausweichen.