Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

abbrugiòre, abbrugiòri , nm: abbrujore, abbruxore, abbruxori, brujore* Definitzione su abbruxare, abbruxamentu, fogu, su pàrrere coment’e abbruxandho in sa carre Sinònimos e contràrios budhiorza, spultori Tradutziones Frantzesu brûlure Ingresu soreness Ispagnolu ardor Italianu abbruciaménto, brucióre Tedescu Verbrennung, Brennen.

bàsca , nf Definitzione caentu forte meda, mescamente su chi faet in istade candho su sole est temperau Sinònimos e contràrios caldesa, caldura, calentori, calura | ctr. friscura, fritu Maneras de nàrrere csn: sentiri sa b. = patire de sa calura; bascas de sa morte = su s'intèndhere morindhe, sa calura de chie est morindhe Frases fiant istontonaus de sa basca che canis torrendi de cassa ◊ chin totu s'andhalitorra, fintzas candho su calore fit basca, mi sentio additzau pro su travallu ◊ est una basca de morri… seu totu a pampadas! ◊ de sa basca no aviat dormiu nudha ◊ baschixedha est fendi… de s'iscallai! Sambenados e Provèrbios smb: Basca Ètimu ctl. basca Tradutziones Frantzesu chaleur étouffante Ingresu heat Ispagnolu calor, ardor Italianu caldo intènso Tedescu Hitze.

brujòre , nm: abbrugiore, brusiore, brusore, bruxore, bruxori Definitzione coment'e cosa abbruxandho, chi ispirtit, siat ca dhue at fogu o fintzes ca, nau de cosa chi si papat o si bufat, in s'istògomo faet efetu chi giaet cuss'idea; in cobertantza, su diàulu Sinònimos e contràrios budhiorza, bruju 1, pissiori, spultori / bundhone, diàbulu Maneras de nàrrere csn: b. de coro, de istògomo = coràssiu, zenia de efetu chi faghent cosas chi si mànigant o chi si bufant a chie sufrit a s'istògomo, o fintzas candho si ndhe mànigat o bufat a tropu; su cobadhu de brusore = su cabadhu de su diàulu (su parapunta o, pro àtere, sa sennoredha segadidus o secapedes) Frases custa cosa est che a su ratinzu: piús ratas e piús as mandhighinzu e piús ti s'airat su brujore ◊ su binu mi est faghindhe a brujore a s'istògomo 2. sa saba mi at fatu a brusiore de coro Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu brûlure Ingresu burning Ispagnolu ardor Italianu brucióre Tedescu Brennen.

colàrdine , nm: coràrdile Definitzione agriore, abbruxore de istògomo Sinònimos e contràrios coràrghidu, coràssidu, fogóriu Terminologia iscientìfica mld Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu brûlure d'estomac Ingresu heartburn Ispagnolu ardor de estómago Italianu brucióre di stòmaco Tedescu Magenbrennen.

coràssidu, coràssiu, coràssili, coràssu , nm: coràtzidu Definitzione iscancamentu de coro; abbruxore o agriore de istògomo, imbarratzu de istògomo po cosa mala a digirire; a logos, fintzes apentu mannu, sentidu Sinònimos e contràrios colàrdine, coràrghidu, fogóriu Frases est mortu de coràssiu ◊ de sa tristesa, dugna noti mi pigat su coràssiu ◊ fiat tussendi pariat chi teniat coràssiu 2. tengu su coràssiu a s'istògumu ◊ cussu a papai no dhu bollu ca mi pigat su coràssiu a s'istògumu ◊ chi bufu binu papendi castàngia mi fait a coràssiu Terminologia iscientìfica mld Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu brûlure d'estomac Ingresu heartburn Ispagnolu ardor, acidez de estómago Italianu piròsi gàstrica, brucióre di stòmaco Tedescu Sodbrennen.

spultòri , nm: spurtori Definitzione pistidhore de abbruxadura, de cosa chi punghet o ispirtit in sa carre; fintzes genia de pentzamentu, de gana, de presse de fàere calecuna cosa Sinònimos e contràrios brujore, budhiorza, callentori, pistidhore / furighedha, furighíngiu, pistighíngiu Frases su spurtori podiat iscallai su ferru ◊ chi ti ses abbruxau, ponidí ispíritu ca ti ndi pigat su spurtori ◊ teniat spurtori a s'istògumu ca fiat sentza de papai 2. tenera spultori cussu puru de andai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu brûlure Ingresu smarting Ispagnolu ardor, picor Italianu brucióre Tedescu Brennen.