andaciàna , nf: andanciana Definitzione
bobboitedhu chi curret lestru lestru a dónnia bandha in pitzu de s'abba firma: dhi narant fintzes spigadrixi o messadori e a logos dhi narant bandhidu soldadu, grori caninu
Sinònimos e contràrios
culifúrriu,
dantzana,
giogantzinu,
gioguana,
guadambidha,
pischeri
Terminologia iscientìfica
crp, hydrometra stagnorum, velia currens, gerris lacustris, gyrinus natator
Tradutziones
Frantzesu
hydromètre stagnant
Ingresu
water measurer
Ispagnolu
chinche acuática,
escribano del agua
Italianu
gèrride
Tedescu
Wasserläufer,
gemeiner Teichläufer.
chímighe, chímighi , nm: címixi Definitzione
genia de bobboitedhu piticu chi suspit su sàmbene de is animales / chímighe areste = capita?; àere sàmbene de chímighe = si narat de unu chi no piaghet, chi no si faghet cherrer bene
Sinònimos e contràrios
chínniche,
pinni,
pínniche
Terminologia iscientìfica
crp, cimex lectularius
Ètimu
ltn.
cimice(m)
Tradutziones
Frantzesu
punaise
Ingresu
bug
Ispagnolu
chinche
Italianu
cìmice
Tedescu
Wanze.
gioguàna , nf: giogulana 1 Definitzione
bobboi chi curret lestru lestru a dónnia bandha in pitzu de s'abba firma; àtera calidade de bobboi, minoredhedhu, chi camminat in pitzu de s'abba, in abbas firmas apojadas, niedhu, lúghidu, cun bàtoro farranchedhas
Sinònimos e contràrios
andaciana,
culifúrriu,
dantzana,
giogantzinu,
guadambidha,
pischeri
Terminologia iscientìfica
crp, hydrometra stagnorum
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
hydromètre stagnant
Ingresu
water measurer
Ispagnolu
guérrido,
mideaguas,
chinche acuática
Italianu
gèrride
Tedescu
Wasserläufer,
gemeiner Teichläufer.
ingrivigliósu , agt Definitzione
chi grisat totu
Sinònimos e contràrios
afastiadori,
ascamosu,
ascherosu,
coniosu,
ghelestiosu,
ischivinosu,
pullinu
Terminologia iscientìfica
ntl
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
chichiteux
Ingresu
squeamish
Ispagnolu
descontentadizo,
chinche
Italianu
schifiltóso
Tedescu
zimperlich.
pínniche , nm: pínnige,
pínnighe,
pínnighi,
pínnigi,
pínnixe,
pínnixi,
prínnige,
prínnighe Definitzione
genia de bobboitedhu minudu chi suspit su sàmbene de is animales / pínnixi de mata = capita, babbautzu birde, púdidu; pínnixi de mari = genia de animaledhu croxiu a dóighi cambas (galathea strigosa) chi is piscadores narant puru scorpioni, segadirus
Sinònimos e contràrios
chímighe,
chínniche,
corosta,
pinni,
rulta
Frases
immoi in custa barraca no podit mancai su pínnighi aresti ◊ sa carrotza fiat prena de pínnighe
Terminologia iscientìfica
crp, cimex lectularius
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
punaise
Ingresu
bug
Ispagnolu
chinche de cama
Italianu
cìmice
Tedescu
Bettwanze.
tàcia 1 , nf: tatza 1 Definitzione
genia de púncia, prus che àteru curtza e a conca manna, larga; fintzes s'ispina de s'istrúmbulu
Sinònimos e contràrios
bullita,
tacita
Frases
si prantas una tàcia in crésia ti arrestant ◊ prantai una tàcia in su muru
2.
sa tàcia chi su strumbu portat in pítziri increscit cument'e unu spitzu di espi (I.Delussu)
Ètimu
ctl., spn.
tatxa, tacha
Tradutziones
Frantzesu
clou,
caboche,
punaise
Ingresu
point,
drawing pin
Ispagnolu
tacha,
tachuela,
chinche
Italianu
chiòdo córto a tèsta grande,
puntina
Tedescu
Zwecke.