cadimàre , vrb Definitzione abbrandhare proendho, cessare de pròere Sinònimos e contràrios istansciare Tradutziones Frantzesu cesser de pleuvoir Ingresu to stop raining Ispagnolu gotear Italianu spiòvere Tedescu aufhören zu regnen.
guciàre , vrb: gutare, gutiare, gutzare, gutziare Definitzione calare a istídhigu a istídhigu, lassare andhare s'istídhigu / pane gutiau = prus che àteru pane fine, de fresa, istidhiadu cun ozu, una paspiada de salipa e torradu a su fogu a sighire a assare Sinònimos e contràrios botiare, istedhiare, lutiare, strichidhai, sucutare Frases si est arressu acurtzu a unu muru gutianne de abba ◊ de s'oju lertzu li gutat donzi tantu una làgrima Ètimu ltn. *guttiare Tradutziones Frantzesu dégoutter Ingresu to drip Ispagnolu gotear Italianu gocciolare Tedescu tröpfeln.
ilgutàre , vrb: irgutare, iscutare, isgutare, isgutiare, sgutai Definitzione calare, pèrdere, lassare o fàere calare s’abba (o àteru) a istídhigos Sinònimos e contràrios aggutai, botiare, ilbutiare, ilgutire, sucutare, sucutire Frases sa cursa de sa vida, peleosa e in pigada, nos faghet irgutare rios de suore ◊ ant isgutadu suore e brios, ratzighendhe carvone suta de terra ◊ sa cobertura est ilgutendhe, comente at próidu ◊ sos ojos suos isgutant piantu ◊ su cabixu de sas bamas anzonadas est de late novellu isguta isguta! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dégouliner Ingresu to drip Ispagnolu gotear Italianu sgocciolare Tedescu abtröpfeln, tröpfeln lassen.
isciucutàre , vrb Definitzione fàere o lassare calare abba (o àteru deasi) de calecuna cosa isciusta (istrégiu, orrobba), a bortas fintzes is úrtimos istídhigos Sinònimos e contràrios aggutai, botiare, ilgutare, sucutare, sucutire Ètimu itl.t soggottare Tradutziones Frantzesu dégouliner, égoutter Ingresu to drip Ispagnolu gotear, escurrir Italianu sgocciolare Tedescu tröpfeln lassen.
istedhiàre , vrb: istidhai, istidhare, istidhiare, istidhigare, stidhiai Definitzione calare o fintzes betare a istídhigu a istídhigu, pròere unu pagu, pruschetotu cumenciare a pròere Sinònimos e contràrios aciaviai, arrosinai, botiare, cibinare, modhinare, plopighinare, proighinai / allardare, preutire, untinare Frases serra bèni cussu grifoni ca abarrat istidhigandho! 2. totu su logu istidhiadu est, comente ses coladu cun s'isterzu sucuta sucuta! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dégoutter, couler Ingresu to trickle Ispagnolu gotear Italianu gocciolare Tedescu tropfen.
sfài , vrb: ifàghere*, sfàiri Definitzione isconciare, ma nau de istrégiu istampau chi perdet, chi lassat essire su chi dhue ponent Sinònimos e contràrios falare, gessai, pèldere, sciai, sumire Frases in custa domu totu scoscimingiara nci sfait che in su cioliru de scolai is macarronis! ◊ cuss'istrexu sfait, depit portai calancunu istampu ◊ custa carrada sfait: seu biendi sa lucina!◊ sa scifedha iscannia sfait a istídhiu a istídhiu Tradutziones Frantzesu dégoutter, couler Ingresu to drip Ispagnolu gotear, chorrear Italianu gocciolare, colare Tedescu tropfen.
sgutài , vrb: ilgutare* Definitzione lassare o fàere calare s'abba (o àteru) a istídhigos de calecuna cosa, fàere pèrdere s'abba meda (o àteru), fintzes imbuidare / s. una funtana = illichidare o bogàrendhe totu s'abba Sinònimos e contràrios aggutai, sucutare, sucutire Tradutziones Frantzesu couler, égoutter Ingresu to trickle Ispagnolu gotear Italianu sgocciolare Tedescu tröpfeln lassen.
sucutàre , vrb: sugutare Definitzione lassare o fàere apostadamente orrúere s'abba (o àteru deasi) chi portat sa cosa, pruschetotu a istidhigadura, candho est paga; si narat fintzes in su sensu de su pèrdere o calare a istídhigos chi faet un'istrégiu istampau, chi sumit / andhare sucuta sucuta = istidhiendi, cun ccn. cosa ch'istídhiat Sinònimos e contràrios aggutai, botiare, ilgutare, ilgutire, isciucutare, sucutire, sumire Frases sos càlighes covacados fint sucutendhe in su lavandinu ◊ fit acabbandhe de si sucutare sas úrtimas istidhas de su sudore ◊ totu frades si nche aiant sucutau peri cussu fiascu (G.Piga)◊ s’abba est sucutendhe dae sa cobertura ca fit proindhe ◊ sa supressa at sessadu de sucutare ◊ su boe masellau est in sa gantziera apicau a sugutare 2. sa cupa at sucutau (G.F.Sedda) Ètimu itl. soggotare Tradutziones Frantzesu dégouliner, suinter Ingresu to drip Ispagnolu gotear Italianu sgocciolare, percolare Tedescu tropfen, perkolieren.