Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

botíu , nm, nf: butia, butiu, bútiu, gutia* Definitzione unu tanti pagu pagu de cosa, prus che àteru iscagiada: abba, ógiu, mele, binu e àteru deasi (si narat fintzes po pagu pagu) Sinònimos e contràrios guta 1, istidha, istídhigu, làmbria, lutia, paspia / paghitzedhedhu Maneras de nàrrere csn: butiu mortu, butiu intro de muru = male cuadu, male chi no si bidet ma chi faghet dannu meda própiu pro cussu, mancari parzat cosa paga; butiu mortu = pudha crionzana, su chi si ndhe tenet de unu bene chi ant lassadu sos mannos, arrenduda; meighina a butios = de pigai a istídhius contaus; betare a butiu a butiu = a pagu a pagu; bogàreche sos butios = acontzare su tretu de una cabertura ue bi butiat abba projana a intro; su mastru de sos butios = mastru chi mendhat sas caberturas pro che bogare sos butios Frases s'abba est falendhe a butiu in s'isseta ◊ at betadu pagos butios de binu a s'abba ◊ at annuadu meda ma at fatu duos bútios ebbia ◊ tocat de che bogare sos butios de cabertura, sinono nos proet intro de domo 2. ancu no si potat comporare unu butiu de abba! ◊ de cussa cosa tue no ndhe depes bufare mancu butiu, ca ti faghet male! ◊ pònemi duos butios de gafè a mi che leare custu sabore malu de buca! 3. si assemizant che duos butios de abba 4. dépidos no ndhe ponzo mai, ca sunt che gutiu in intro de muru! 5. fit sa matessi bellesa: li mancabat petzi su gutiu Sambenados e Provèrbios prb: butiu mortu intro de muru che betat sa domo Tradutziones Frantzesu goutte Ingresu drop Ispagnolu gota Italianu góccia, góccio Tedescu Tropfen, Schluck.

butiadúra , nf Definitzione su butiare Sinònimos e contràrios butiamentu, gutiadorzu, stidhiadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dégouttement Ingresu dripping Ispagnolu goteo Italianu gocciolaménto Tedescu Tropfen.

gutía, gútia , nf, nm: botiu, gutiu, gútiu Definitzione unu tanti pagu pagu de cosa, prus che àteru lícuida / gútia intro de muru = male de domo (meda peus de unu male chi benit de fora), mescamente parente etotu chi faghet cosa a traitoria Sinònimos e contràrios guta 1, istidha, istídhigu, làmbria, lutia, paspia Frases isperas de luche e gútias de lentore ◊ deretu at trumentau a pròghere cada gútiu cantu un'obu 2. frade e sorre fint che duas gútias de abba: uguales de cara, de ghetos, in su modu de fàchere ◊ miseràbbile, sa gútia intro de muru ses tue! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu goutte Ingresu drop Ispagnolu gota Italianu góccia, góccio Tedescu Tropfen, Schluck.

ilgutadúra , nf: irgutadura, isgutadura, sgutadura Definitzione su irgutare, su istidhigare, sa cosa chi orruet istidhigandho Sinònimos e contràrios sucutadura Frases so pronta a ti dare s'última isgutadura de su coro! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu égouttage Ingresu dripping Ispagnolu goteo Italianu sgocciolatura Tedescu das Tropfen.

istedhiàre , vrb: istidhai, istidhare, istidhiare, istidhigare, stidhiai Definitzione calare o fintzes betare a istídhigu a istídhigu, pròere unu pagu, pruschetotu cumenciare a pròere Sinònimos e contràrios aciaviai, arrosinai, botiare, cibinare, modhinare, plopighinare, proighinai / allardare, preutire, untinare Frases serra bèni cussu grifoni ca abarrat istidhigandho! 2. totu su logu istidhiadu est, comente ses coladu cun s'isterzu sucuta sucuta! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dégoutter, couler Ingresu to trickle Ispagnolu gotear Italianu gocciolare Tedescu tropfen.

istídhigu, istídhiu, istídhu , nm: stídhiu Definitzione un'apenas de cosa, mescamente de css. lícuidu assimbigiau po tanti e bisura a una làmbriga / min. istidhiedhu; aconciai is istídhius de sa teulada = mendhare sa cabertura, cambiare carchi téula segada Sinònimos e contràrios botiu, guta 1, gutiu, istidha, làmbria, làmpia, lútiu, lútria, paspia Frases sa funtana fit falendhe a istídhiu ◊ ghetamí duus istídhigus de mexina! ◊ a istidhu a istidhu plenet su casidhu ◊ no at fatu prus un'istídhigu de abba! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu goutte Ingresu drop Ispagnolu gota Italianu góccia, góccio Tedescu Tropfen.

làmbria , nf: làmbriga Definitzione una genia de abba chi bogant is gràndhulas de s'ogu; fintzes cosighedha pagu pagu, istídhigu de cosa (sudore, lentore), is granos de s'orrosàriu Sinònimos e contràrios làcrima* / botiu, guta 1, gutiu, lútiu, lútria, istidha, istídhigu Frases dhi calat, no dhi calat làmbriga ◊ connoscis cantus làmbrias mi ant fatu marigosu su pani! ◊ dhi calat dogna làmbriga che cariasa!… 2. s'afetu no est solu montovadu in sa moda de otavas e tertzinas ma lítzitu che làmbrias cristallinas (G.Ruju)◊ dha gradessis una lambrighedha de cafei? ◊ che chisina in sas àeras frundhida no siat custa làmbriga de vida! (A.Brundu) Tradutziones Frantzesu goutte Ingresu drop Ispagnolu gota Italianu stilla, gócciola Tedescu Tropfen.

scolaméntu , nm Sinònimos e contràrios scoladura, sucutadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu suintement Ingresu dripping Ispagnolu goteo Italianu stillaménto Tedescu das Tropfen.

secútu , nm: assicutu, sucurtu, sucutu, sulgutu, suncurtu 1, suncutu, surcutu Definitzione làmbrigas chi calant a cora candho si pranghet a meda; su respiru a cropu e a tzúnchiu chi si faet pranghendho Sinònimos e contràrios singurtu, sunconi, tzaculitata / cdh. sicutu Frases sa cuba est a sucutu ◊ no prangas làcrimas a sulgutu! ◊ in cuss'ammentu apo piantu a sucutu ◊ asciuta su sucutu de cussos ojos chi sunt bundhendhe làgrimas! ◊ mama e babbai prangint a suncutu sa morti de mulleri mia 2. sonant sas campanas a dolu, sas campanas a sucutu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu égouttement Ingresu dripping Ispagnolu goteo Italianu sgocciolìo Tedescu Tropfen.

sfài , vrb: ifàghere*, sfàiri Definitzione isconciare, ma nau de istrégiu istampau chi perdet, chi lassat essire su chi dhue ponent Sinònimos e contràrios falare, gessai, pèldere, sciai, sumire Frases in custa domu totu scoscimingiara nci sfait che in su cioliru de scolai is macarronis! ◊ cuss'istrexu sfait, depit portai calancunu istampu ◊ custa carrada sfait: seu biendi sa lucina!◊ sa scifedha iscannia sfait a istídhiu a istídhiu Tradutziones Frantzesu dégoutter, couler Ingresu to drip Ispagnolu gotear, chorrear Italianu gocciolare, colare Tedescu tropfen.

stidhiadúra , nf: istidhiadura* Definitzione su stidhiai Sinònimos e contràrios butiadura, butiamentu, gutiadorzu, stidhióngiu Tradutziones Frantzesu égouttement continu Ingresu dripping Ispagnolu goteo Italianu gocciolatura Tedescu Tropfen.

stídhu , nm: istidha* Definitzione un'apenas de cosa, mescamente de css. lícuidu Sinònimos e contràrios botiu, ghema 1, guta 1, gutiu, istídhigu, làmbria, lútiu, lútria, paspia / cdh. stidhu Tradutziones Frantzesu goutte Ingresu drop Ispagnolu gota Italianu stilla Tedescu Tropfen.

sucutadúra , nf Definitzione su sucutare; cosa calada a istidhigadura, fintzes su fundhurúgiu, cosa chi abbarrat a úrtimu (e po cussu paga, unu tzichedhu) Sinònimos e contràrios ilgutadura, scoladura, sucutonzu 3. sa sucutadura mi as dadu: abberi un'àtera ampulla! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu égouttage, suintement Ingresu dripping Ispagnolu goteo, gotas Italianu sgocciolatura, percolato Tedescu Tropfen, Perkolat.

sucutàre , vrb: sugutare Definitzione lassare o fàere apostadamente orrúere s'abba (o àteru deasi) chi portat sa cosa, pruschetotu a istidhigadura, candho est paga; si narat fintzes in su sensu de su pèrdere o calare a istídhigos chi faet un'istrégiu istampau, chi sumit / andhare sucuta sucuta = istidhiendi, cun ccn. cosa ch'istídhiat Sinònimos e contràrios aggutai, botiare, ilgutare, ilgutire, isciucutare, sucutire, sumire Frases sos càlighes covacados fint sucutendhe in su lavandinu ◊ fit acabbandhe de si sucutare sas úrtimas istidhas de su sudore ◊ totu frades si nche aiant sucutau peri cussu fiascu (G.Piga)◊ s’abba est sucutendhe dae sa cobertura ca fit proindhe ◊ sa supressa at sessadu de sucutare ◊ su boe masellau est in sa gantziera apicau a sugutare 2. sa cupa at sucutau (G.F.Sedda) Ètimu itl. soggotare Tradutziones Frantzesu dégouliner, suinter Ingresu to drip Ispagnolu gotear Italianu sgocciolare, percolare Tedescu tropfen, perkolieren.