Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cabupè , avb, nm Definitzione a c. = itl. in mèdia; genia de cuntratu tra pastores Frases a cabupè ispendho custu tantu a su mese Terminologia iscientìfica sntz Ètimu itl. capopiè Tradutziones Frantzesu moyenne Ingresu average Ispagnolu media Italianu mèdia Tedescu durchschnittlich, Durchschnitt.

caltzèta , nf: caltzita, cartzita Definitzione genia de pinzos fine a bestire in is peis e in cambas; in su costúmene de s'ómine est una genia de cambale de furesu de su benugu a su pei e chi a sa parte de ananti ammontat s'iscarpa puru; tira de orrobba chi si ponet in d-una camba de pudhas e pudhos po dhos connòschere Sinònimos e contràrios mígia / càrcias, casseta / caltzarita Frases ti lassas sas caltzetas e gai no intendhes fritu a pes Terminologia iscientìfica cst Tradutziones Frantzesu chaussette Ingresu sock Ispagnolu media, calcetín Italianu calza, calzino Tedescu Socke.

caltzetòne , nm: cartzetone Definitzione genia de mígia grussa e manna, longa a benugu Sinònimos e contràrios piúnculu 1 Terminologia iscientìfica bst Tradutziones Frantzesu chaussette montante, mi-bas Ingresu knee-sock Ispagnolu media de montaña Italianu calzettóne Tedescu Kniestrumpf.

ferrítu , nm Definitzione orrugu de ferru piticu, fine; agu de mígia, genia de aina, de ferru o àteru metallu, longhitu e fine, a punta, po fàere tessíngiu a manu (ferritu de fai mígias) Sinònimos e contràrios busa, busoni Maneras de nàrrere csn: fàghere in ferritos = triballare, tèssere sa lana a ferritos (pro fàghere peuncos, gorfos e gai); macarrones de ferritu = fatos a busa, longhitos, fines e istampaos a zisa de canna 3. titia chi tenzo fritu, no lu poto baliare… macarrones de ferritu ndhe cherio manigare! Terminologia iscientìfica ans Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aiguille à tricoter Ingresu tip, spindle Ispagnolu aguja de media Italianu ferrétto Tedescu kleines Eisen, Stricknadel, Häkelnadel.

mígia , nf: míngia, miza Definitzione genia de pinzos fine a bistire in peis e in cambas / genias de mígia: mígia grussa, fini, de lana, de seda, inciaspiada, rigada o traversada, sentza de peuncu; min. migigedha, migixedha; camminai a peis de mígia = chentza si fàere sapire Sinònimos e contràrios caltza, caltzeta Frases unu tempus sos ómines a pes si poniant sas petzas: como sas mizas ◊ no ses bonu a t'isciacuai una pariga de mígias! ◊ fit cun sas mígias de seda e sas botedhas iscolladas ◊ sa fémina nci passàt su tempus fendu mígias de lana cun is busas ◊ dèu sigu a aprontai míngias ◊ tzia Antioga fait mígia a cincu busas 2. ti ndi ses andau comenti as bíviu, a peis de mígia! (G.Contini) Terminologia iscientìfica bst Ètimu ctl. mitja Tradutziones Frantzesu chaussette (da uomo), bas (lunga da donna) Ingresu sock, stocking Ispagnolu media Italianu calza Tedescu Strumpf.

«« Torra a chircare