fatuvàtu , avb Definitzione
luego, deretu apustis, avatu; dónnia pagu tempus, dónnia tanti, tanti bortas, a físciu (itl. fintzes periodicamente)
Sinònimos e contràrios
ifatu
/
atoratora,
fissientementi,
otora
Frases
s'undha andhat e benit e paret chi li apat mandhadu fatuvatu s'ànima de su fizu emigradu ◊ at leadu prémiu Fulanu e fatuvatu Fulana ◊ caminaiat fatuvatu a sa mama
2.
fatuvatu mi ndhe la bido in domo ◊ fatuvatu andaus a bíngia a candu po una cosa a candu po un’àtera ◊ sos lampos fatuvatu allumant de fiama s'orizonte ◊ fit una candhela a carburu e fatuvatu mi lassaiat a s'iscuru ◊ fatuvatu mi torras a sa mente
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
aussitôt après,
souvent,
de temps en temps
Ingresu
at once,
close,
often,
at intervals
Ispagnolu
luego,
enseguida,
a menudo,
de vez en cuando
Italianu
sùbito apprèsso,
spésso,
sovènte,
a intervalli
Tedescu
daneben,
oft,
in Abständen.
minúdu , agt, nm: minúgiu,
minuju,
minutu Definitzione
chi tenet pagu mannària, piticu meda, chi si biet pagu; foedhandho de dinare (e nau prus che àteru pl.), muneda de petzadura pitica
Sinònimos e contràrios
minore,
minuncu,
pitichedhu
/
franchitu
| ctr.
debberone,
maduru,
mannu
Maneras de nàrrere
csn:
bestiàmini m. = berbeghes, porcos, crabas; suore m. = sinnale malu de maladia, suore fine fine comente ndhe ponet sa frebba o àtera maladia (su de sa pelea essit fintzas a butios maduros); fàghere a m. = arrogai o segai a piticu, fai sa cosa pitichedhedha, a arrogus piticus; comporare, bèndhere sa cosa a sa minuja, a sa minuda = in cantidade minore, a pagu a pagu; zúghere dinari in minudos = portai dinai scapu
Frases
sa criatura bibet a súrbias minutedhas ◊ in sa conchedha sua tropu minuta bi ventulaiant arriscos de iscontzare totu ◊ ses minujedha e bella ◊ animales minúgios bivent in su ortigu ◊ sa gardanera est unu puzone minuju ◊ giuches ocredhos tunnos e minutos ◊ ajaja est minuja e lépia che foza
2.
pro comporare cosa paga bi cheret dinari in minudos ◊ a francu francu, tantos minudos frommant sos maduros!
3.
sa peta fàghela a minudu, gai l'agatant pronta a leare ◊ no cumbenit a bèndhere su casu a sa minuda: menzus béndhidu totu a una borta ◊ su suore minudu mintet pore, ca est s'imbassada de sos males
Sambenados e Provèrbios
smb:
Minudu
Ètimu
ltn.
minutus
Tradutziones
Frantzesu
minuscule,
petit,
menu,
monnaie
Ingresu
minute
Ispagnolu
menudo,
moneda menuda
Italianu
minùscolo,
minuto,
spìcciolo
Tedescu
sehr klein.
pítzolu , nm: pítzulu Definitzione
orrughedhu piticu de cosa, fintzes dinaredhu, o dinare pagu / pitzuledhu = su didixedhu
Sinònimos e contràrios
minudu,
píciu 1
/
spíciu
Frases
furrissí a custa parti, ca intendit unu pitzuedhu de triàticu! ◊ no ndh'as a essire finas chi no as a àere pagadu s'últimu pítzulu!
Ètimu
itl.
picciolo
Tradutziones
Frantzesu
monnaie (petite)
Ingresu
small change
Ispagnolu
menudo (dinero),
suelto
Italianu
spìcciolo
Tedescu
Kleingeld.