Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ammoriscàu , pps, agt: moriscau Definitzione de ammoriscai Sinònimos e contràrios acotiau, regotu / abbruschiau | ctr. acrangiolau 2. su pani no depit èssiri ni a faci branda e ni ammoriscau Ètimu spn. amoriscado Tradutziones Frantzesu bronzé Ingresu browned Ispagnolu bronceado, moreno Italianu abbrunato, abbronzato Tedescu gebräunt.

arrecótu , pps, agt: recotu Definitzione de arrecoi; nau de s’orrobba o de sa carre, chi est de colore niedhudu, inniedhigada coment'e cota, a fortza de dh'imbrutare o de pigare sole Sinònimos e contràrios acotiau, ammoriscau, ammurradu | ctr. càndhidu, nídidu 2. su piscadori portat sa pedhi niedha, arrecota de su soli e de s'ària salia Terminologia iscientìfica clr Tradutziones Frantzesu bronzé, hâlé, bruni Ingresu tanned Ispagnolu bronceado, moreno Italianu abbronzato Tedescu gebräunt.

murénu , agt Definitzione chi est de colore inniedhigau meda Sinònimos e contràrios moresinu, moritu, múrinu Frases su piciocu miu est artu, sutili e bellu, murenu e gratziosu ◊ bio caras murenas indolias de sudore Sambenados e Provèrbios smb: Murenu Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu brun, foncé Ingresu dark Ispagnolu moreno Italianu bruno, scuro Tedescu braun, dunkel.

múrinu , agt Definitzione si narat de su colore chi assimbígiat a sa mura, ma mescamente de unu colore prus craru - murru, colore de sórighe - chi assimbígiat a su chinisu, a is nues niedhas / ispiga múrina = spigamurra, órgiu de topis, erba areste chi faghet un'ispiga chi assemizat a s'ispiga de s'orzu (Hordeum murinum); bisura m. (de ccn.) = umbrada, dispiàghida, arrennegada Sinònimos e contràrios iscuricosu, murenu, murinatu, nebidosu / chijinatu, cinisacu, cinixali | ctr. giaru, lugosu Sambenados e Provèrbios smb: Murinu, Murino Terminologia iscientìfica clr Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu noirâtre, brun Ingresu blackish Ispagnolu moreno Italianu nerastro, bruno Tedescu schwärzlich, braun.

«« Torra a chircare