Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

abrína , nf: alvina, avrina Definitzione bentu fridu cun népide; fintzes una genia de ànima mala Sinònimos e contràrios abra, araghe, atza 1, disàura, frina, fruxone Frases apo bidu sas avrinas de sas dies e sas rochellas Terminologia iscientìfica tpm Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bise Ingresu very cold air Ispagnolu viento frío Italianu sizza Tedescu eisiger Wind.

béntu , nm: ventu Definitzione ària chi si movet po efetu de una diferéntzia de temperadura, prus o prus pagu forte, cun númenes diferentes segundhu sa bandha de ue benit; si narat fintzes de una fortza chi no si arrennescet a cumandhare, de cosa debbadas, chi no tenet sustàntzia, chi no faet a tènnere / min. bentichedhu / pro sa moida: su b. cradúschiat, frúschiat, múilat; pro sa fortza: su b. est lébiu, forte, disastau; pro sa temperadura: su b. est fritu, friscu, caente, budhidu; zenias de bentu segundhu sa bandha de ue benit: b. traessale o bentu de soli = solopu, itl. sciròcco, b. estu = ventu mastru chi benit de Nord-Ovest, travuntana = bentu fridu de su Nord, b. mesugiornali = de su Sud; b. muimui, o maimoni = itl. trómba d'ària; un'ispau de b. = itl. un àlito di vènto; èssere bentu (impersonale)= tirai, suai bentu; b. meda = bentu forti / erba de b. = ipigulosa (Parietaria officinalis) Maneras de nàrrere csn: b. furriadorzu = chi est tirendhe candho goi candho gai, chena frimmesa ne de fortza e ne de filada; nuu de bentus = raganu, tragonaja mala; fuedhai a su b. = in debbadas; pascirisí de b. = ispetare cosas mannas, crere in cosas chentza fundhu; èssiri prenus de b. = crèresi tropu; cúrrere o fàghere che bentu = in lestresa meda, pònnere mente luego; no ischire cale bentu de leare = no isciri su de fai in d-una dificurtadi manna; pudésciu a b. = púdidu a tzutzu, de si leare su fragu malu de atesu; cardiare a is bentos = abbaidare a crabas, no abbaidare a sa cosa chi unu est faghindhe, dare tentu o istare pessendhe in àteru Frases apretixedhu a bessí cun cussu bentu fridu!…◊ candho si tenet su bentu est pretzisu a bentulare! (F.I.Mannu)◊ si at a pesare unu bentu chi che truvat sas nues ◊ su bentu s'est asseliadu ◊ su bentu est suendi e arciendirí sa fardeta ◊ sa note fit sélia, no pesabat un'ispau de bentu ◊ bentixedhu s'est torrau a ponni!…◊ ue no faghet bàrigu bi tocat bentu ◊ oe est bentu, est andhendhe unu bentu fritu!… ◊ no istes in su bentu, ca est fritu! ◊ s'at pesadu bentu forte 2. candho l'apo cramadu at fatu che bentu: petzi mi ndhe l'apo sapidu in dainanti! ◊ dhu timit a bentu isceti su dhu biri ◊ dego ndhe fipo peri ammaghiau, de babbu, ma lu timia a bentu! ◊ cantos annos passados sunt che bentu!…◊ no s'ischit su bentu chi che l'at picau! ◊ no s'ischit cale bentu leare 3. a fuedhus gei ti prenis: ma ses prenu de bentu! Sambenados e Provèrbios prb: mellus su tentu de su bentu Terminologia iscientìfica tpm Ètimu ltn. ventus Tradutziones Frantzesu vent Ingresu wind Ispagnolu viento Italianu vènto Tedescu Wind.

boriàna , nf: buriana Definitzione bentu forte a istrachia Sinònimos e contràrios furione, subbitana, turbiana, ventàriu Terminologia iscientìfica tpm Ètimu itl. buriana Tradutziones Frantzesu bourrasque Ingresu stormy wind Ispagnolu viento borrascoso Italianu vènto temporalésco Tedescu gewitteriger Wind.

frúsa 1 , nf, nm: frúsia 1, frusu, frúsua Definitzione fortza e moida de bentu forte, o fintzes moida manna coment'e de bentu o de àteru chi passat o essit a fortza; genia de moida chi s'intendhet in conca; chedhita o cosas una aifatu de s'àtera Sinònimos e contràrios frusiada, isbúvulu, traconarja / fibera, fiotu, tropa / fuliénsia Maneras de nàrrere csn: f. de sànguni a conca = ira ’e sàmbene; fuiri a f. = fàghere che bentu, fuindhe; cúrrere che frúsia = che bentu; tímiri a frúsua = meda Frases sa frusa de su bentu dh'iat intimorigiau ◊ sa navi incumentzàt a s'isciusciai sendu ferta de sa frusa de is undas ◊ apu inténdiu custa frusa: "Bah, pruendi est", mi seu fatu, e fiat isciopau su tubbu de s'àcua! ◊ ohi, mi est pigau su frusu a is origas!◊ s'abba de su grifone essit cun bella frúsia 2. s'intendiat sa frúsia de su fogu tzacarrendi ◊ comenti si funt bolaus, is cruculeus ant fatu una frúsia cun is alas ◊ sa frúsia de is portas e su tremuleu de is finestrinus 3. candu mi pigant cussas frúsias a conca no cumprendu prus nudha ◊ de comenti apu inténdiu cussu piciocu seu a frúsias a conca ◊ una frúsua… dànghiri, e m'iscapat a prànghiri! 4. in su ribu bi aiamus acatau una frusa de pitzinnos ◊ che fritzas iscurrent sos versos totu in frusa ◊ su sínnicu est arrivatu chin d-una frusa de impiegatos ifatu 5. atacat a fuiri a totu frusa, pariat una balla de iscupeta ◊ is mortus dhus timiaus a frúsua Ètimu ctl. enfusa Tradutziones Frantzesu force du vent, cohorte Ingresu fury of the wind, swarm Ispagnolu fuerza del viento, séquito Italianu fùria del vènto, codazzo Tedescu Rasen des Windes, Schwarm.

imbàtidu , nm: imbàtiru Definitzione bentu friscu de mare chi movet is undhas e infriscat s’abba, pruschetotu de su Sud Sinònimos e contràrios australe, imbatu* Frases su piscadori portat sa pedhi niedha, arrecota de su soli e de s'ària salia de s'imbàtiru chi ndi benit de mari Terminologia iscientìfica tpm Tradutziones Frantzesu brise de mer Ingresu sea breeze Ispagnolu viento marero Italianu imbatto, brézza di mare Tedescu Meeresbrise.

«« Torra a chircare