Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

abbentàda , nf Definitzione bentu chi portat fragu pudésciu, fragu meda chi si pigat agiummai coment’e chi siat una nue de bentu; idea, pentzada chi benit a conca; su abbentare, asciutare Sinònimos e contràrios abbentu, abburata, afrusada, arrancu, arrasta, fiacu 1, pudescioi / meleda, seledu Frases comente colas acurtzu leas s'abbentada de su fragu chi lassat andhare ◊ at bénnidu un'abbentada de pudidore chi no si bi podiat parare! ◊ comente ant picau s'abbentada de su pudiore ant bochinau ispaporicaos 2. li at bénnidu un'abbentada a conca!… 3. a custa robba li cheret dadu un'abbentada, ca est ifusta Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu coup de vent, fig. vague Ingresu gust of wind, stench Ispagnolu vaharada, ventada Italianu zaffata, ventata Tedescu übelriechende Dunstwolke, Windstoß.

àrviu , nm: àviu 1 Definitzione cosa chi si arrennescet a ischire de calecuna chistione; capacidade de pigare is fragos; fintzes marcu, neghe, mància chi abbarrat de calecunu male / pigai àrviu de ccn. cosa = leare oru, chircare de ndh’ischire, bènnere a ischire, pigai s’arrastu Sinònimos e contràrios arviedhu, assunta, indíscia, seru, sudhitura / annasu, arrasta Frases is arrúndilis si pesant a bolai fintzas a candu no intendint àrviu de luna prena ◊ ndi apu inténdiu un'arviedhu a trevessu chi ses isposa ◊ arguai si teniat àrviu de unu nemigu: dhu carriàt finas a dhu fai a chirriolus! 2. s'àxina ocannu tenit àrviu de pesti niedha ◊ su chi fint chirchendhe l'at agatadu su cane cun s'àviu ◊ paret cane de cassa chi at pigau àviu a crachi cosa! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu connaissance, avoir vent de qqch. Ingresu inkling Ispagnolu indicios Italianu sentóre Tedescu Witterung.

béntu , nm: ventu Definitzione ària chi si movet po efetu de una diferéntzia de temperadura, prus o prus pagu forte, cun númenes diferentes segundhu sa bandha de ue benit; si narat fintzes de una fortza chi no si arrennescet a cumandhare, de cosa debbadas, chi no tenet sustàntzia, chi no faet a tènnere / min. bentichedhu / pro sa moida: su b. cradúschiat, frúschiat, múilat; pro sa fortza: su b. est lébiu, forte, disastau; pro sa temperadura: su b. est fritu, friscu, caente, budhidu; zenias de bentu segundhu sa bandha de ue benit: b. traessale o bentu de soli = solopu, itl. sciròcco, b. estu = ventu mastru chi benit de Nord-Ovest, travuntana = bentu fridu de su Nord, b. mesugiornali = de su Sud; b. muimui, o maimoni = itl. trómba d'ària; un'ispau de b. = itl. un àlito di vènto; èssere bentu (impersonale)= tirai, suai bentu; b. meda = bentu forti / erba de b. = ipigulosa (Parietaria officinalis) Maneras de nàrrere csn: b. furriadorzu = chi est tirendhe candho goi candho gai, chena frimmesa ne de fortza e ne de filada; nuu de bentus = raganu, tragonaja mala; fuedhai a su b. = in debbadas; pascirisí de b. = ispetare cosas mannas, crere in cosas chentza fundhu; èssiri prenus de b. = crèresi tropu; cúrrere o fàghere che bentu = in lestresa meda, pònnere mente luego; no ischire cale bentu de leare = no isciri su de fai in d-una dificurtadi manna; pudésciu a b. = púdidu a tzutzu, de si leare su fragu malu de atesu; cardiare a is bentos = abbaidare a crabas, no abbaidare a sa cosa chi unu est faghindhe, dare tentu o istare pessendhe in àteru Frases apretixedhu a bessí cun cussu bentu fridu!…◊ candho si tenet su bentu est pretzisu a bentulare! (F.I.Mannu)◊ si at a pesare unu bentu chi che truvat sas nues ◊ su bentu s'est asseliadu ◊ su bentu est suendi e arciendirí sa fardeta ◊ sa note fit sélia, no pesabat un'ispau de bentu ◊ bentixedhu s'est torrau a ponni!…◊ ue no faghet bàrigu bi tocat bentu ◊ oe est bentu, est andhendhe unu bentu fritu!… ◊ no istes in su bentu, ca est fritu! ◊ s'at pesadu bentu forte 2. candho l'apo cramadu at fatu che bentu: petzi mi ndhe l'apo sapidu in dainanti! ◊ dhu timit a bentu isceti su dhu biri ◊ dego ndhe fipo peri ammaghiau, de babbu, ma lu timia a bentu! ◊ cantos annos passados sunt che bentu!…◊ no s'ischit su bentu chi che l'at picau! ◊ no s'ischit cale bentu leare 3. a fuedhus gei ti prenis: ma ses prenu de bentu! Sambenados e Provèrbios prb: mellus su tentu de su bentu Terminologia iscientìfica tpm Ètimu ltn. ventus Tradutziones Frantzesu vent Ingresu wind Ispagnolu viento Italianu vènto Tedescu Wind.

frúsa 1 , nf, nm: frúsia 1, frusu, frúsua Definitzione fortza e moida de bentu forte, o fintzes moida manna coment'e de bentu o de àteru chi passat o essit a fortza; genia de moida chi s'intendhet in conca; chedhita o cosas una aifatu de s'àtera Sinònimos e contràrios frusiada, isbúvulu, traconarja / fibera, fiotu, tropa / fuliénsia Maneras de nàrrere csn: f. de sànguni a conca = ira ’e sàmbene; fuiri a f. = fàghere che bentu, fuindhe; cúrrere che frúsia = che bentu; tímiri a frúsua = meda Frases sa frusa de su bentu dh'iat intimorigiau ◊ sa navi incumentzàt a s'isciusciai sendu ferta de sa frusa de is undas ◊ apu inténdiu custa frusa: "Bah, pruendi est", mi seu fatu, e fiat isciopau su tubbu de s'àcua! ◊ ohi, mi est pigau su frusu a is origas!◊ s'abba de su grifone essit cun bella frúsia 2. s'intendiat sa frúsia de su fogu tzacarrendi ◊ comenti si funt bolaus, is cruculeus ant fatu una frúsia cun is alas ◊ sa frúsia de is portas e su tremuleu de is finestrinus 3. candu mi pigant cussas frúsias a conca no cumprendu prus nudha ◊ de comenti apu inténdiu cussu piciocu seu a frúsias a conca ◊ una frúsua… dànghiri, e m'iscapat a prànghiri! 4. in su ribu bi aiamus acatau una frusa de pitzinnos ◊ che fritzas iscurrent sos versos totu in frusa ◊ su sínnicu est arrivatu chin d-una frusa de impiegatos ifatu 5. atacat a fuiri a totu frusa, pariat una balla de iscupeta ◊ is mortus dhus timiaus a frúsua Ètimu ctl. enfusa Tradutziones Frantzesu force du vent, cohorte Ingresu fury of the wind, swarm Ispagnolu fuerza del viento, séquito Italianu fùria del vènto, codazzo Tedescu Rasen des Windes, Schwarm.

furiòne , nm Definitzione nue de bentu forte meda Sinònimos e contràrios boriana, bruxajolu, molione, mommurzolu, subbitana, torvellinu, tramúghine, turbiana Frases ch'esseit a fora che furione de dimónios ◊ sos ómines bidia impiuerados in d-unu furione de paza: armados de furcone, pariant diàulos! ◊ at fatu truvadas de bentu a furiones Tradutziones Frantzesu tourbillon de vent Ingresu whirl Ispagnolu torbellino Italianu tùrbine Tedescu Wirbelwind.

furriallèdha , nf Definitzione móvida chi si faet coment'e a furriadura Sinònimos e contràrios furriete, giràndula, rutíglia Terminologia iscientìfica ggs Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu moulin à vent Ingresu windmill, weathercock, fickle person Ispagnolu pirueta Italianu giràndola Tedescu Herumdrehen.

furriète , nm Sinònimos e contràrios furrialledha, giràndula, trodoledha Terminologia iscientìfica ggs Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu moulin à vent Ingresu windmill Ispagnolu pirueta Italianu giràndola Tedescu Windrad.

gregàle, gregàli , nm Definitzione gregu levante, bentu chi benit dae NE Sinònimos e contràrios iscraruja / cdh. gricali, ttrs. grigari Terminologia iscientìfica tpm Tradutziones Frantzesu vent grec Ingresu gregale Ispagnolu gregal Italianu grecale Tedescu Nordostwind.

ispèra 1 , nf: spera 1 Definitzione ràgiu de sole, filighedhu de lughe, súlidu de bentu lébiu lébiu: in is negas, nudha, mancu pagu pagu Sinònimos e contràrios luche / frina Frases sos ojos apenas iscanzados lassant passare un'ispera de lughe ◊ s'úrtima ispera de sole innantis de iscurigare 2. si sedent in carrera ue giòvanos bi at e antzianos a leare s'ispera (A.Casula) 3. est nighedha sa note, chene trata de luna: no si biet ispera! ◊ no bi at mancu un'ispera in cussu logu: su bestiàmine est morindhe de su fàdigu Ètimu ltn. spera Tradutziones Frantzesu rayon de lumière, rayon de soleil, souffle de vent Ingresu sunbeam, glimmer of light, breeze Ispagnolu rayo de sol, soplo de viento, brizna Italianu filo di luce, ràggio di sóle, àlito di vènto Tedescu Lichtbündel, Sonnenstrahlen, Windhauch.

launèdhas , nf pl: leonedhas, leunedhas, lionedhas, liunedhas Definitzione genia de aina antiga meda a tres cannas po sonare a suladura; in cobertantza, genia de idea mala, cosa chi si timet, mémula / partes de is l.: tumbu, mancosa, mancosedha, cabitzinu (croba, loba: tumbu + mancosa); cuntzertu (su c.) = unu giogu, totu is tres cannas; launedha de forrani = pipiriolu de fenu Sinònimos e contràrios bísonas, bisones, bísosas, cannas, trubedhas / grima Frases sos pitzinnos andhabant a fàchere leonedhas a una tanca de trídicu ◊ su danesu Bentzon at fatu istúdiu abberu mannu subra de sas launedhas! ◊ tiu Frori fut su mellus sonadori de launedhas 2. zeo fia contrària po cudha leonedha chi mi aiat intrau in conca sa biada Terminologia iscientìfica sjl Ètimu ltn. ligulella Tradutziones Frantzesu instrument de musique à vent sard, à trois tuyau en roseau et la bouche comme réservoir d’air Ingresu launedhas (typical reed-pipe of Sardinia) Ispagnolu instrumento músico de trés tubos típico de Cerdeña Italianu spècie di zampógna tìpica sarda Tedescu sardische Hirtenflöte.

saniète , nm Definitzione fragu bonu de papares, o in cobertantza légiu; in cobertantza e prus comunu, araxi, ispera frida, bentu de nie, mescamente cussu chi intrat in is filiduras de gennas e fentanas Sinònimos e contràrios abra, abrina, araghe, atza 1, frina / cdh. spunzina 2. sos muros los aiant arrebbussaos a ludru pro reparare assumancu su saniete chi intrabat incanalau ◊ sa cussorja abbarrabat istrempada dae sos sanietes ca fit in bassura ◊ za ifriscat in cussu saniete chi est tirandhe!… Terminologia iscientìfica tpm Ètimu spn. sainete Tradutziones Frantzesu courant d'air, vent glacial Ingresu draught, cold wind Ispagnolu corriente Italianu spìffero, vènto gèlido Tedescu Luftzug, Durchzug.

tremizólu , nm, agt: tremuzolu, trimizolu, trummutzolu, trumuzolu, trumuzoru Definitzione nue forte de bentu a molinadura; chi tremet o faet trèmere Sinònimos e contràrios bruxajolu, molione, mommurzolu, momonissa, mummugione, torvellinu, tramúghine, tremuine, trumujone Frases si est pesadu unu tremuine de tremizolos chi no at lassadu téula in copertura ◊ si pesat unu trummutzolu e faet bolare totu sos pratos ◊ si fuit pesau unu tremizolu chi faiat bolare foza, proine e crabeturas 2. ses bolitanne che frocu de lana crébina portadu de una frina tremizola Terminologia iscientìfica tpm Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tourbillon de vent Ingresu whirlwind Ispagnolu torbellino Italianu tùrbine di vènto Tedescu Wirbelwind.

ufulàda , nf Definitzione cropu de aera, de bentu; su ufulare Sinònimos e contràrios irfrusada, mumada / úfulu Frases sa nue de sa traschia che l'at zuta un'ufulada de bentu ◊ ufuladas de bentu sunt a frúschiu ◊ ufuladas de nuscos l'irfríssidant sa conca Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu souffle, rafale du vent Ingresu gust (of wind) Ispagnolu racha, ráfaga Italianu sóffio, ràffica di vènto Tedescu Windstoß.

ventàriu , nm: bentàriu Definitzione bentu forte meda, malu Sinònimos e contràrios boriana, furione, subbitana, turbiana Frases unu ventàriu aiat sichitu a turvare e a molinare sas framas ◊ pariat chi unu ventàriu si aiat pinnicatu sa canna de sas coperturas Terminologia iscientìfica tpm Tradutziones Frantzesu vent impétueux Ingresu bad wind Ispagnolu ventarrón Italianu ventàccio Tedescu lästiger Wind.