Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

àbidu , nm: àidu 2, àlidu, àliru Definitzione s'ària chi intrat a o chi essit de is prumones: si narat fintzes in su sensu de agiudu, cumpangia de un’àtera persona Sinònimos e contràrios alentu, alenu, alidore, àlinu 1, ànidu, fiadu 1 / calore Maneras de nàrrere csn: torrare à. = alidai; segare s'à. = firmai de alidai; mobadia de s'àidu impressi o de s'àidu crutzu = maladia a prummones chi faghet a bàtima, a bémida, itl. asma Frases ojamomia, s'àbidu mi est manchendi, innòi nci at àcua meda! ◊ lassamí torrai àbidu, assumancus! ◊ est assupandho ca est àlidi curtzu 2. est unu bentu budhidu, unu pudidore, chi segat s'àlidu 3. candu su forru est brandu si alluit flaca in sa buca po fai cresci s'àlidu aintru 4. sa pessone sola istat male: un'àteru àlidu bi cheret, fintzas pro un'apretu! Ètimu ltn. halitus Tradutziones Frantzesu souffle Ingresu breath Ispagnolu aliento Italianu respiro Tedescu Atem.

alenàda , nf Definitzione una torrada de àlidu Sinònimos e contràrios alentada, alidada Frases bíere, bufare a un'alenada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu haleine, souffle Ingresu breath Ispagnolu aliento Italianu alitata, fiato Tedescu Atem.

aléntu , nm: alientu, allentu 1 Definitzione fortza prus che àteru de s'ànimu; s'ària chi andhat a e torrat de is prumones / pèrdiri s'alientu = isalidare pro currera, tropu pelea leada impresse, ma fintzas pèrdere su tinu Sinònimos e contràrios àbidu, alenu, àlinu 1, coragi, foltza, piogu 1 / sentidu Frases li est torrau s'alentu ◊ sa limba zuchet sos alentos de sos mannos ◊ su disprexeri mi ndi at pigau is alientus ◊ un'iscarrociada de cosa a conca, bis ca dhi torrat is allentus, a su macu! ◊ cuss'abba at torrau s'alientu a is massajos e a is pastores 2. no currit ispera ne alientu de bentu, no s'intendit súlidu 3. a s'ómini mellus de su mundu puru podit acuntèssiri de pèrdiri s'alientu ◊ dhu naras po mi fai inchietai o ses perdendi is allentus? Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu esprit, cœur, souffle Ingresu hearh, courage, breath Ispagnolu aliento Italianu ànimo, respiro Tedescu Mut, Atem.

alénu, àlenu , nm Definitzione s'ària chi intrat a o essit de is prumones portandho s'ossígenu a su sàmbene e leandhondhe s'anidride carbónica, sinónimu fintzes de fortza Sinònimos e contràrios àbidu, alentu, àlinu 1, isalenu / foltza / alore Maneras de nàrrere csn: bogare, leare, torrare a. = bogare, leare, torrare àlidu, respirare; in d-un'à. = in d-unu sinnu; èssere de sete alenos, o àere sete alenos = èssiri forti meda, corriatzu; èssere a s'a. = morindhe (nadu de malàidu, betzu), finindhe, iscutinendhe (nadu de provista) Frases fit faedhendhe asciuconada e cun s'alenu curtzu ◊ li est manchendhe s'alenu: est morzendhe! ◊ benindhe fia mancu, un'istante s'alenu mi est mancadu! (A.Dettori)◊ lu giamant e no faedhat, tantu li mancat s'alenu ◊ fut tocadu de partire dae sas iscolas po dare alenu a sa poesia a bolu! 2. sa domo sua est unu porchile: si b'intrades bos leat s'alenu ◊ no fit cosa de resístere cristianu: leaiat s'alenu su pudore 3. su "Chi eja!" a Zuanne nche li est essidu in d-un'àlenu 4. za morit cras, tziu Batore: est de sete alenos!… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu souffle, haleine Ingresu blow, breathe Ispagnolu aliento, soplo Italianu sóffio, àlito, respiro Tedescu Blasen, Atem.

búfidu , nm Definitzione s'ària chi si faet cun sa buca bogandhochedha de prumones a fortza; s'ària chi movet su bentu / in d-unu b. = in d-unu sinnu, in d-un'apenas de tempus Sinònimos e contràrios bufada, bufetu, ispera 2, púfida, súlidu, súrbiu Frases a búfidos che fodhe, zughet sos primones a lera de s'apretu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu souffle, soufflement Ingresu whiff Ispagnolu soplo Italianu sóffio Tedescu Blasen, Windhauch.

isalénu , nm Definitzione ariedha, movidedha de ària, fintzes sa chi si arrespirat, s'àlidu Sinònimos e contràrios àbidu, alentu, alenu, àlinu 1 Frases bois puru, bentos, débbiles isalenos, benides dae su nudha a s'ispensada ◊ deo e tue, solos, in serenu e rassignadu andhare, acantu acantu ambos passamus, cunfundhendhe intantu su tzocu tou in su meu isalenu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu souffle Ingresu whiff Ispagnolu soplido, soplo Italianu sóffio Tedescu Blasen.

ispèra 1 , nf: spera 1 Definitzione ràgiu de sole, filighedhu de lughe, súlidu de bentu lébiu lébiu: in is negas, nudha, mancu pagu pagu Sinònimos e contràrios luche / frina Frases sos ojos apenas iscanzados lassant passare un'ispera de lughe ◊ s'úrtima ispera de sole innantis de iscurigare 2. si sedent in carrera ue giòvanos bi at e antzianos a leare s'ispera (A.Casula) 3. est nighedha sa note, chene trata de luna: no si biet ispera! ◊ no bi at mancu un'ispera in cussu logu: su bestiàmine est morindhe de su fàdigu Ètimu ltn. spera Tradutziones Frantzesu rayon de lumière, rayon de soleil, souffle de vent Ingresu sunbeam, glimmer of light, breeze Ispagnolu rayo de sol, soplo de viento, brizna Italianu filo di luce, ràggio di sóle, àlito di vènto Tedescu Lichtbündel, Sonnenstrahlen, Windhauch.

isúfiu , nm: isúnfiu Definitzione ària o alenu chi si bogat, nau mescamente de animales e fintzes in su sensu de fortza / leare a ccn. a isúfios = chentza crabbu Sinònimos e contràrios ispaporada, isúlfida, súfiu 1, súlidu, tzúfiu / àlchida, impita Frases aiat bidu su trenu a isúnfios, trazendhe una laghiza de vogones ◊ cussa batu mi est essida a isúfios ◊ a issa bi pranghet su coro bidindhe cudhu chena isúfiu perunu, lanzu che corru e cun sa cara groga 2. no tengu isúfiu, a fai cosa meda ◊ si est falendhe, est a punt'a mòrrere, ma de isúfiu ndhe zughet ancora! ◊ fit un'ominedhu de pagu isúfiu Tradutziones Frantzesu souffle, force Ingresu puff, strenght Ispagnolu resoplido, fuerza Italianu sbuffo, fòrza Tedescu Schauben, Kraft.

súbidu , nm: súlidu, súliru Definitzione s'ària chi si bogat de prumones torrandho àlidu, mescamente fatu a forte, fintzes su surbare de su bentu: a bortas, súrbiu, suspidura bufandho cosa Sinònimos e contràrios àbidu, alenu, isúfiu, suidu, sulu, tzúfiu / bentu Maneras de nàrrere csn: èssiri unu s. (nadu de tempus/durada) = unu sinnu, una furriada de ogus; pigai o torrai súlidu = torrare àlidu, respirare coment'e pasendhe unu pagu faghindhe cosa; aspetai a súlidu tentu = azummai chentza torrare àlidu pro istare atentos Frases at pérdiu su súlidu tzerriendi meda ◊ candu passu ingunis mi tocat de aguantai súliru, po no mi allupai de fragu de bassa 2. sa temporada mala est infruschendhe cun súlidos de bentu bidhiarzu ◊ su súbidu de su bentu 3. cussas dexi dis fiant istétias unu súlidu 4. cun d-unu súlidu nci at ingúrtiu unu pisu de préssiu… (F.Carlini) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu souffle Ingresu breath Ispagnolu aliento, soplo Italianu fiato, respiro, sóffio Tedescu Atem, Atemzug, Blasen.

suídu, súidu , nm: suiru Definitzione s'ària chi intrat o essit de prumones arrespirandho Sinònimos e contràrios àbidu, alenu, isúfiu, súbidu Maneras de nàrrere csn: torrai suidu = torrare àlidu; portai suidu crutzu = èssere a bàtima, a sufrata; súidu mau = umbra mala, carchi cosa chi faghet efetu malu, chi batit dannu Frases nci abbrincat afannendu a suidu crutzu ◊ in s'aposentu s'intendit unu suiru cansau ◊ sa morti isfollat sa vida, contat is dis, is oras, is minutus, s'úrtimu suidu ◊ is animalis connoscint su meri a su súidu ◊ it'est mancau, su suidu a totus, chi no cantais prus?! ◊ lassamí setzi ca est mellus, ca seu giai assupendi a suidus longus! 2. in cussa bidha nci depit èssi calincunu súidu mau, totu cussa genti chi morit! ◊ fadeidhi giai sa beneditzioni po nci dhi andai su súidu mau! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu souffle Ingresu breath Ispagnolu aliento, respiración Italianu àlito, fiato, respiro Tedescu Atem, Atemzug.

sulàda , nf Definitzione su sulare; fintzes genia de súrbiu chi faent unos cantu animales coment'e arrennegaos o timendho Sinònimos e contràrios isufulada, sulvilada Frases sa pampa a dógnia sulada de bentu tzacat e cincidhat ◊ a s'anzone mortu li at dadu duas o tres suladas pro l'iscolzare menzus 2. in sos beranos, candho bigiaiant sas bachitas, sas bórridas poniant sa paura a colpos de ramuzu e a suladas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu souffle, ébrouement Ingresu puff, snort Ispagnolu soplo, bufido Italianu sóffio, sbuffata Tedescu Blasen, Schnauben.

súlida , nf Definitzione súlidu bogau unu pagu a forte, coment'e po dispraxere o pentzamentu, impudu o àteru / bogare o betare súlidas, èssere a súlidas Sinònimos e contràrios múschiu, píliu, pisintzu, tzíliu / ispíscidu, sútidu Frases su pisedhu est a súlidas, comente fit pranghindhe ◊ debberone súlida, at torradu, s'àinu, comente l'amus irbarriadu! ◊ oe no est in dare: no li essit súlida! ◊ za ndhe tenes de ufas e afas: ite b'at, chi ses a súlidas?! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu halètement, souffle, soupir Ingresu pant, breath, sigh Ispagnolu jadeo, aliento, suspiro Italianu ànsimo, fiato, sospiro Tedescu Atembeschwerde, Atem, Seufzer.

súlu , nm: suru 1 Definitzione s'ària chi si bogat in buca, pagu pagu de ària o de bentu Sinònimos e contràrios súbidu Frases s'orcu at addobbadu duos sulos e ndhe at torradu boes, carru, furchetas, bultedhos e fintzas su babbu e frades de Mariedha 2. sa vida est unu pubusone de bentu, unu sulu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu souffle Ingresu whiff Ispagnolu soplo Italianu sóffio Tedescu Blasen.

ufulàda , nf Definitzione cropu de aera, de bentu; su ufulare Sinònimos e contràrios irfrusada, mumada / úfulu Frases sa nue de sa traschia che l'at zuta un'ufulada de bentu ◊ ufuladas de bentu sunt a frúschiu ◊ ufuladas de nuscos l'irfríssidant sa conca Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu souffle, rafale du vent Ingresu gust (of wind) Ispagnolu racha, ráfaga Italianu sóffio, ràffica di vènto Tedescu Windstoß.