maciàre , vrb: ammaciae,
manciai,
manciare,
mantzare Definitzione
fàere marcos de diferente colore, magas de brutore, mescamente de cosa chi no ndhe andhat; pònnere intzimia de maladia, de guastu; nàrrere fàulas chi noghent a s'onore de s'àteru
Sinònimos e contràrios
macrare,
tacare
/
aciacai,
anneciare,
colpire,
inciacai,
tunconire,
ticai
/
innoriare,
ofèndhere
Frases
sas berveches marciavant de biancu e de sonos sas umbras de sas notes e de sas dies
2.
in is intragnas de sa mama sua at pigau una carri manciada de su pecau
3.
càgliadi, limba isfrenada, su bastante mi as manciadu! ◊ si in conca tua no ti seras, ti sighis a mantzare s'onore!
Ètimu
spn.
Tradutziones
Frantzesu
tacher,
gâter,
corrompre
Ingresu
to stain
Ispagnolu
manchar,
malear
Italianu
macchiare,
bacare
Tedescu
beflecken,
schädigen,
verderben.
ticài , vrb Definitzione
nau de frutuàriu, fàere marcu, manciare, guastare, nau de gente ingòllere maladia; a logos nau de s'orrobba, pèrdere colore
Sinònimos e contràrios
demare,
inticae,
maciare
| ctr.
sanai
/
ilbiadire
2.
s'olia ocannu si est totu ticada ◊ si pigais una mata bona, fintzas su frutu suu at a èssi bonu: si pigais una mata ticada fintzas su frutu suu at a èssi ticau (Ev.)◊ cussu apustis de annus emigrau ndi fut torrau a bidha cun cara mala e mesu ticau
Tradutziones
Frantzesu
se remplir de vers
Ingresu
to rot
Ispagnolu
agusanarse
Italianu
bacare
Tedescu
anbohren.