ispuntzonàre , vrb: spuncionai Definitzione
agiummai comente e púnghere a puncione, nàrrere o fàere cosa po portare a unu a fàere ccn. cosa, fintzes ofendhendhodhu; fàere in puncione, cumenciare a istacare calecuna filera de granu de su moriscu
Sinònimos e contràrios
impunciai,
impuntzonare,
insissiligai,
intzidiare,
ispuntogliare,
ispuntziare,
ispuntzigonare,
punciurrare,
puntorjare,
tzuntzullare
Frases
sas pudhas prus las ispuntzonabamus e prus s’istichiant e abarrabant firmas
2.
isprunindhe su trigumoriscu faghiant tres muntones: unu de trigumoriscu ínnidu de isprunire, unu de corros ispuntzonados e s'àteru de corros isprunidos
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
taquiner,
encourager
Ingresu
to spur,
to sting,
to prod,
to tease
Ispagnolu
picar
Italianu
punzecchiare,
spronare
Tedescu
sticheln,
anspornen.
púgnere , vrb: púngere,
púnghede,
púnghere,
punghi,
púngiri Definitzione
intrare o fàere intrare cosa punciuda (e in custu sensu si narat po iscannare puru); fintzes fàere a iscrafíngiu, coment'e de cosa arrasposa chi tocat sa carre in tretu prus delicau; prnl. nau de linna, de orrobba, su si fàere totu istampos coment'e papau de su greme
Sinònimos e contràrios
ifertzire,
infrissai,
istocazare,
punciai
/
istocagiare
/
spurtiri
/
arnai,
pipionire
Maneras de nàrrere
csn:
púnghere su porcu (o àteru fiadu de bochire) = irgannare su porcu; púnghere una cosa a unu = arregordaisidha po chi dha fatzat; Maria Pungibungi = zenia de fémina mala, fata a pessamentu, chi tiat púnghere a bentre sos pisedhos chi ant manigadu tropu…
Frases
comente l'ant puntu s'acu, sa crapa si est pesada a bebbéchinos ◊ pungit is bòis cun s'istrúmbulu ◊ si no mi lassas in pasu ti pungo s'agu! ◊ compà, colade bois a púnghere custas berbeghes ca sezis pràtigu!
2.
segadiche s'arba ca mi punghes! ◊ sa lana grussa pungit, posta sentza de nudha asuta
3.
si no est segada in sa muta zusta, sa linna si punghet ◊ su tzinníbiri durat séculus e mai si pungit
4.
comente at intesu s'allega est abbarradu sicu: si lu aiant puntu no li aiant àpidu butiu de sàmbene!
5.
sos àinos, si no bos lu punghet s'àteru, de cosa no ndhe faghides!…
Ètimu
ltn.
pungere
Tradutziones
Frantzesu
piquer
Ingresu
to sting
Ispagnolu
pinchar,
punzar
Italianu
pùngere,
punzecchiare
Tedescu
stechen,
reizen,
sticheln.
spiciuài , vrb: ispiciulare*,
spitzuai,
spitzulai,
spitzuliai Definitzione
giare ispítzulos cun sa punta de is pódhighes, bicare, giare cropighedhos cun su bicu, segare biculedhos de cosa papandho cun pagu gana o fintzes tanti po tastare; púnghere comente faent is bobbois; in cobertantza, nàrrere cosa chi pagu praghet a s'àteru
Sinònimos e contràrios
biculare,
irbiculare,
ispitudhare,
ispitzicorvare,
pibitzuai,
piticare,
púnghere,
spribillonai
Maneras de nàrrere
csn:
spíciua e gheta = zenia de pasta chi si faghet tesa a fine (azummai che faghindhe pane de fresa) e chi si segat a bículos a pódhighes etotu (spíciu, spiciuai) e si betat deretu a sa padedha de s'abba in su fogu: si cundhit che a totu sos macarrones; spítzula e fui = donai su spítzulu e fuiri, comenti faint is arresis: si narat de unu sentza de sétiu, chi cummentzat e no acabbat, chi fait pagu pagu e si ndi andat; spitzulaisí pari pari = istare nèndhesi cosa s'unu cun s'àteru a dirbetu, ofendhíndhesi; spitzulai che un'espi = ofèndhere
Frases
ingunis no fait a dhoi abarrai ca ti spítzuat su sintzu ◊ is espis funt animaledhus chi spítzulant ◊ prus de milla pillonis ant cumentzau a si dhu spitzulai a totu spitzulai ◊ fendi a papai o fendi àturu, chi abarru in domu seu sempri spiciuendi
Tradutziones
Frantzesu
pincer,
piquer
Ingresu
to pinch,
to bite
Ispagnolu
pellizcar,
picar
Italianu
pizzicare,
punzecchiare
Tedescu
kneifen,
unaufhörlich stechen.