Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

arrabbiósu , agt: arrabiosu, rabiosu Definitzione chi si arràbbiat luego, chi no bàliat nudha; chi portat su rajolu; fintzes airau in su bonu Sinònimos e contràrios arragonosu, arrenignosu, bischiliosu, bizarrosu, buzarrosu, croconosu, febosu, felorosu, físchidu, imbischigliau, ragiosu, stacosu, sutzuliu, venenadu Maneras de nàrrere csn: ossu arrabiosu, o ossu de su rasorju, de su resóliu, de su rajosu, de su ragiolu = su ragiosu, s'ossu de s'annugradorzu tra su cambutzu e su carcanzu; cani arrabiosu = arrajoladu Frases ses istétia sempri aresti e arrabiosa! ◊ fiat una maistedha pitichedha ma arrabiosa 2. as biu cussa copiedha? basendusí ananti nostu… sa fémmina pariat prus arrabiosa de s'ómini! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu furieux Ingresu rabid Ispagnolu rabioso Italianu rabbióso Tedescu zornig, tollwütig.

arragiolàdu , agt: arrajolau Definitzione chi portat s'arrajolu Sinònimos e contràrios arragiolidu Frases apenas chi sas palas at giradu, Sant'Antoni! ndhe trímulo che canna: pariat unu cane arragioladu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu furieux, enragé Ingresu rabid Ispagnolu rabioso, hudrófobo Italianu rabbióso, idròfobo Tedescu tollwütig, wasserscheu.

arragiolídu , pps, agt: arrajolidu, arraxulidu Definitzione de arragiolire; chi est arrennegau meda Sinònimos e contràrios arragioladu, infeliu 2. manu arrajolida e incainada, semenadora de fele! ◊ andhat a li pònnere sa manu in palas pro lu cufortare e si li girat che cane arraxulidu Tradutziones Frantzesu furieux Ingresu rabid, furious Ispagnolu rabioso Italianu rabbióso Tedescu tollwütig.

buzarrósu , agt Definitzione chi portat o chi tenet búzara Sinònimos e contràrios arrabbiosu, arragonosu, arrenignosu, bischiliosu, bizarrosu, croconosu, febosu, físchidu, imbischigliau, stacosu, sutzuliu, venenadu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu furieux Ingresu furious Ispagnolu rabioso Italianu rabbióso Tedescu zornig.

físchidu , agt: físchiru Definitzione chi si ndhe sentit luego de una cosa, de un'ofesa, de una brulla, chi si dha pigat, chi si che artzat deretu, chi no padit perunu ifadu, arrespondhet cun tzacu po dónnia cosighedha Sinònimos e contràrios cdh. futaritzu / aumbraditu / primmósigu / ttrs. ipuntósigu | ctr. pascenscile Maneras de nàrrere csn: f. a is chirighitas = chi timet su chirighiri; èssiri f. in dogna cosa = malu a cuntentare; f. che damigiana iscannia = chi no faghet a li nàrrere nudha, chi no agguantat brulla peruna Frases su cuadhu est físchidu a s'isproni ◊ est ómini físchidu, guai a dhi narri s'annomíngiu ca s'inchietat ◊ sa picioca fut aici físchida chi bastàt un'ogu de soli po dha fai intèndiri mali ◊ cussas duas funt tropu físchiras, faint tocaras e segaras! 2. fit lassendhe su cuile in fogu e braja e bochindhe cun físchidu furore su serenu montarzu (S.Lay Deidda)◊ est in debbadas chi ponzemus canes físchidos a ispàrghere pauria ◊ movídebbos che físchidu uraganu! Ètimu spn. físico Tradutziones Frantzesu sensible, irascible, furieux Ingresu sensible, irascible, furious Ispagnolu sensible, irascible Italianu sensìbile, irascìbile, rabbióso Tedescu empfindlich, reizbar, zornig.

venenàdu , agt: felenadu, fenenadu, verenau Definitzione chi portat velenu; nau de ccn., chi est male arrennegau, meda, dispràxiu meda, agiummai coment'e chi portet velenu / àcua verenada = avelenada Sinònimos e contràrios arrabbiosu, arragonosu, arrenignosu, bischiliosu, buzarrosu, febosu, felorosu, físchidu, infelloniu Frases e si atentu no pones los bides istesiados, prite as rajos venenados 2. iat inténdiu unu tzérriu légiu, longu, verenau ◊ mi parit de intendi dí e noti isceti passus de genti verenada, passus de genti chentza de alligria Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu exaspéré, furieux Ingresu furious Ispagnolu enconado, encolerizado Italianu invelenito, rabbióso Tedescu erbittert, zornig.

«« Torra a chircare