Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

acabàdu , agt Definitzione nau de unu, chi teneìet capia, abbistesa; chi est fatu cun cabu Sinònimos e contràrios benatinau, cabosu | ctr. irzudissiadu Frases fàghedi bella, sàbia e acabada! ◊ sa vida tua est in manos tuas, si istas abbista e acabada 2. proite sighint a andhare contras a un'órdine dediai bene acabadu e bonu? Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sensé Ingresu sensible Ispagnolu sensato Italianu assennato Tedescu klug.

acuntzentàu, acuntzentuàu, acuntzetuàu , agt: cuntzetuadu Sinònimos e contràrios acabadu, benatinau, sàbiu | ctr. irzudissiadu Frases fut un'ómini acuntzentuau ◊ fiat fémina portada a nòmini po massaja acuntzetuada ◊ est unu piciochedhu maleducau e pagu acuntzentuau Tradutziones Frantzesu sensé, sage Ingresu sensible Ispagnolu sensato Italianu assennato Tedescu vernünftig.

atinàdu , pps, agt: atinau Definitzione de atinare; chi atinat, chi dhue pentzat bene a is cosas, innanti de dhas fàere, chi dhas faet cun cabu Sinònimos e contràrios acabadu, achistiadu, acuntzentuau, atoadu, benatinau, fundoriau, giudisciosu | ctr. disatinau, ilvariadu, iscussideradu Terminologia iscientìfica ntl Tradutziones Frantzesu sensé Ingresu sensible Ispagnolu atinado, sensato Italianu assennato Tedescu klug.

físchidu , agt: físchiru Definitzione chi si ndhe sentit luego de una cosa, de un'ofesa, de una brulla, chi si dha pigat, chi si che artzat deretu, chi no padit perunu ifadu, arrespondhet cun tzacu po dónnia cosighedha Sinònimos e contràrios cdh. futaritzu / aumbraditu / primmósigu / ttrs. ipuntósigu | ctr. pascenscile Maneras de nàrrere csn: f. a is chirighitas = chi timet su chirighiri; èssiri f. in dogna cosa = malu a cuntentare; f. che damigiana iscannia = chi no faghet a li nàrrere nudha, chi no agguantat brulla peruna Frases su cuadhu est físchidu a s'isproni ◊ est ómini físchidu, guai a dhi narri s'annomíngiu ca s'inchietat ◊ sa picioca fut aici físchida chi bastàt un'ogu de soli po dha fai intèndiri mali ◊ cussas duas funt tropu físchiras, faint tocaras e segaras! 2. fit lassendhe su cuile in fogu e braja e bochindhe cun físchidu furore su serenu montarzu (S.Lay Deidda)◊ est in debbadas chi ponzemus canes físchidos a ispàrghere pauria ◊ movídebbos che físchidu uraganu! Ètimu spn. físico Tradutziones Frantzesu sensible, irascible, furieux Ingresu sensible, irascible, furious Ispagnolu sensible, irascible Italianu sensìbile, irascìbile, rabbióso Tedescu empfindlich, reizbar, zornig.

insabiài, insabiàre , vrb: issabiare Definitzione callai a ciorbedhu, fàere o essire sàbios, lassare de fàere machines Sinònimos e contràrios | ctr. ammachiae, dessessire Frases una cosa aici de issu no mi dha iap’èssi mai aspetada: ma ci pentzu dèu a dhu fai insabiai! ◊ a bois cust'abba bos at issabiadu Tradutziones Frantzesu devenir raisonnable Ingresu to become sensible Ispagnolu hacerse sensato Italianu métter giudìzio, rinsavire Tedescu vernünftig werden.

«« Torra a chircare