arrúbiu , nm, agt: orrúbiu, rúbiu* Definitzione genia de colore, su de su sàmbene, de su fogu, prus o prus pagu cotu o càrrigu; chi est in colore inchesu, in colore de su sàmbene, de su fogu Sinònimos e contràrios porporinu Maneras de nàrrere csn: faisí a. = fàgheresi ruju in cara de sa birgonza; is arrubiedhus = marcos rujos in cara in s'ispuntone de sos càvanos; s'a. de s'ou = oidedhu, ollanu Frases est arrúbiu che piberoni ◊ de sa bregúngia si est fata arrúbia che càvuru cotu ◊ su caboni portat sa cogorista arrúbia che su coradhu Terminologia iscientìfica clr Tradutziones Frantzesu rouge Ingresu red Ispagnolu rojo Italianu rósso Tedescu Rot.
gheníperu , nm: ghinéperu, ghiníparu, ghiníperu, ghiníporo, ghinnípere, giníporo Definitzione tzinníbiri veru, genia de linna chi faet a mata fintzes manna, a fogighedhas pitichedhedhas e puntudas: faet unu frutu a birilla chi narant arrulloni, bòdhero Sinònimos e contràrios chiníberu, cinnéberu, níbbaru, trubénneru Frases sa domo giuchiat una gianna de linna de gheníperu ◊ so essiu che un'àrvule tortu de ghinnípere (M.Ladu)◊ su ghiníperu mannu ndh'ant secatu: a montou lu giuchent in sa bidha! Terminologia iscientìfica mtm, Juniperus oxycedrus Ètimu ltn. ieniperus Tradutziones Frantzesu genévrier oxycèdre Ingresu red juniper Ispagnolu enebro de la miera, oxicedro Italianu ginépro rósso Tedescu Zederwacholder.
mengarrúbia , nf Definitzione un'arratza de menga Terminologia iscientìfica pzn, pyrrherodia purpurea Tradutziones Frantzesu héron pourpre Ingresu red heron Ispagnolu cataraña Italianu airóne rósso Tedescu Purpurreiher.
níbbaru , nm: níbberu, níbburu, níparu, níperu Definitzione tzinníbiri veru, genia de linna chi faet a mata fintzes manna, a fogighedhas piticas e puntudas: faet unu frutu a birilla, a pículas, chi narant arrulloni, bòdhero Sinònimos e contràrios chiníberu, cinnéberu, gheníperu*, trubénneru / cdh, níbbanu, ttrs. níbbaru Frases osselvat su crabitu arrustidu, ruju, in s'ispidu de níbberu Terminologia iscientìfica mtm, Juniperus oxycedrus Tradutziones Frantzesu cade Ingresu juniper Ispagnolu enebro de la miera Italianu ginépro rósso Tedescu Zederwacholder.
píxi 1 , nm Definitzione genia de mata manna: faet linna modhe impreada prus che àteru po fàere paperi Terminologia iscientìfica mtm, Picea abies Tradutziones Frantzesu sapin Ingresu norway spruce Ispagnolu abeto rojo Italianu abéte rósso Tedescu Rottanne.
rúbiu , nm, agt: arrúbiu, orrúbiu, rúgiu, ruju, rúviu, ruxu, ruzu Definitzione genia de colore, su de su sàmbene, de su fogu, prus o prus pagu cotu o càrrigu; chi est in colore inchesu, in colore de su sàmbene, de su fogu / genias de ruju: ruju pràchidu (colore de fràmula de fogu, r. che pudhu, che pumata, che coradhu), ruju meru, ispabajau (ruju deunudotu, totu, meda) Sinònimos e contràrios porporinu, rubiscu, rusu Maneras de nàrrere csn: fàgheresi ruju in cara de sa birgonza, fàghere sa fatza ruja = faisí arrúbiu, arrubèschere; bortàresi a su ferru ruju = no tènniri arrispetu po nudha e po nisciunus; frades rujos = su fogu fuidu; àrias rúgias de sole… faghet tempus malu! Frases no s'ischit si est niedhu, rúviu o biancu ◊ si est fatu ruju ruju e no resultat a nàrrere paràula ◊ giuto sos càvanos ruxos che pumatos ◊ sas àgheras si sont fatas rujas dae sas lampitzatas ◊ issa fuit bene fata, galana, bianca e ruja che una mela rosa ◊ ite bellas chi sunt, chie niedha chie ruza, custas féminas! ◊ in bidha sa chéxia est ruxa Sambenados e Provèrbios smb: Rubiu, Ruggiu, Rugiu, Ruiu, Ruju Terminologia iscientìfica clr Ètimu ltn. rubeus Tradutziones Frantzesu rouge Ingresu red Ispagnolu rojo Italianu rósso Tedescu Rot.
sàrpa , nf: assarpa, tzarpa Definitzione calidades de sàlighe, ma mescamente s'ollastu o ollastedhu de arriu Sinònimos e contràrios atoa, sàbixi Terminologia iscientìfica mt, Salix alba, S. aurita, S. fragilis, S. purpurea Ètimu ltn. saripha Tradutziones Frantzesu saule rouge Ingresu willowtree Ispagnolu sarga, mimbrera Italianu sàlice rósso Tedescu Purpurweide.
tziníbiri, tziníperu , nm: cinnéberu, tzinnébiri, tzinníbaru, tzinníbberu, tzinníbere, tzinníberu, tzinníbiri, tzinníbiru, tzinníviri, tzinnívuru Definitzione tzinníbiri ’eru, genia de linna chi faet a mata fintzes manna, a fogighedhas piticas e a bortas puntudas: faet unu frutu a birilla chi narant arrulloni, bòdhero / tzinníbiri burdu, o masedu o fémina = Juniperus phoenicea Sinònimos e contràrios chiníberu, gheníperu, níbbaru, subínnuru, tenníperu, trubénneru Frases is domus funta fatas a duas àcuas, a bigas grussas de tziníbiri, linna chi no tenit mai fini ◊ su tzinnívuru fait fogu bellu ◊ sa mata de tzinníbiri abbruxada no torrat a pillonai, ita dannu! Terminologia iscientìfica mtm, Juniperus oxycedrus Ètimu ltn. zyniperus Tradutziones Frantzesu cade Ingresu juniper Ispagnolu enebro de la miera Italianu ginépro rósso Tedescu Zederwacholder.