Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
allacanàdu , agt, pps: allacanau Definitzione
de allacanare; chi est chentza fortzas, coment’e cédiu, lecu
Sinònimos e contràrios
ilgherradu,
illacainzau,
isbagazadu,
smardoscinau
/
abbrebesciau,
acalamau,
allechiau,
allizadu,
ammalmiadu,
ammortiginau,
ammustiau,
pribissiu
| ctr.
feurràciu,
friscu
2.
s'úrtimu tempus, candu s'est arrimau, fiat totu allacanau ◊ ses totu allacanau, sempri bufendi ◊ lah chi dèu no seu ni allacanau e ni mortu! ◊ fut sicu e allacanau che unu losíngiu de candela ◊ biendi sa pipia totu allacanara su babbu s’est acicau
Tradutziones
Frantzesu
flétri,
épuisé,
abattu
Ingresu
flabby,
exausted,
withered
Ispagnolu
ajado,
mustio
Italianu
appassito,
spossato,
móscio
Tedescu
entkräftet,
schwächlich.
disartoriàdu , agt Definitzione
chi est chentza artórios, chentza fortzas, mescamente po calecunu dolore o debbilesa
Sinònimos e contràrios
fiacu,
iddardurau,
ilgherradu,
infraculidu,
irfrachiu,
istasidu,
martoriadu,
smardoscinau
| ctr.
briosu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
exténué
Ingresu
enervated
Ispagnolu
enervado,
agotado
Italianu
snervato,
spossato
Tedescu
zermürbt.
irbalesiàdu , pps, agt Definitzione
de irbalesiare
Sinònimos e contràrios
achénsidu,
allibiu,
ammunzadu,
fiacu,
ilgherradu,
infrachiu,
irbaléndhidu,
irmarridu,
istasidu,
istéssitu,
smardoscinau,
tzédidu
Tradutziones
Frantzesu
épuisé
Ingresu
exausted
Ispagnolu
spossato
Italianu
spossato
Tedescu
erschöpft.
isbagazàdu , agt Sinònimos e contràrios
addrolliu,
allacanadu,
ammarturau,
disartoriadu,
ilgherradu,
isbriadu,
iscinigau,
smardoscinau
Frases
ómine, fiadu isbagazadu de su triballu, de su fiazu
Tradutziones
Frantzesu
épuisé
Ingresu
exausted
Ispagnolu
agotado
Italianu
sfinito,
spossato,
stremato
Tedescu
erschöpft,
völlig ermattet.
ispossibíu , pps, agt Definitzione
de ispossibire; chi est abbarrau chentza fortzas
Sinònimos e contràrios
afalléssiu,
allibiu,
ilgherradu,
infrachiu,
istasidu,
istéssitu,
tzédidu
2.
che so ispossibiu ca so sempre chin issu a tetemeche ◊ m'intendho ispossibiu, aiat nau, est coment'e chi mi apant secau s'ischina ◊ Bobbore pranghet s'amicu mortu e, orammai ispossibiu, rughet a terra (T.Ledda)
Tradutziones
Frantzesu
épuisé
Ingresu
exausted
Ispagnolu
agotado,
extenuado
Italianu
spossato
Tedescu
erschöpft.