arrógliu , nm: arróliu,
arrólliu,
arrollu,
rógliu Definitzione
su istare postos a inghíriu, su andhare a inghíriu de ccn. o de calecuna cosa (e fintzes totu su chi si narat in cumpangia, mescamente a befa, po erríere), is chi faent arróliu; logu tundhu po acorru, fossu a inghíriu de calecuna cosa; cosa fata a posta o a prou chi ponet s'ómine provocau, o pertocau in calecuna cosa, in punna de si difèndhere; genia de giogu chi faent is piciochedhos
Sinònimos e contràrios
arrodeu,
rotólliu
/
camarada
Maneras de nàrrere
csn:
pònnere s'arrógliu a unu = dàreli a subra a peràulas, a briga, chircàreli contos de pagare; sartai s'arrólliu = essire dae su límite, fàghere su chi no andhat bene; fai sartai s'arróliu a ccn. = catzarechelu
Frases
si avertit sa genti ca custu merí nci at un'arrólliu me in pratza ◊ bidiat un'arrólliu de cuatru bestiedhas ◊ cussu no si ammesturat in s'arrógliu nostru ◊ ant fatu s'arróliu pighendi su friscu, me in s'arruga ◊ dhi faiant s'arrólliu arriendi ◊ is pipius acostant a s'arróliu e ascurtant is contus de is mannus
2.
arregordu a mamma sétzia e nosu totus a arróliu abetendi sa figumorisca candu dh'iscroxàt
3.
marru sa terra a sa mata po dhi fai unu bellu arrólliu
4.
is chi ant pérdiu ponint is bardúfulas aintru de un'arróliu po dhas iscudi su bincidori
5.
canno l'at imbénnitu, su tzilleraju deretu li ponet s'arrógliu a li pacare su bufu ◊ si podint ispassiai, ma onestamenti, sentza de sartai s'arrólliu!
Ètimu
ctl.
rotlle
Tradutziones
Frantzesu
cercle,
réunion
Ingresu
group
Ispagnolu
rodeo,
corro
Italianu
cìrcolo,
cròcchio,
riunióne
Tedescu
Kreis,
Gruppe,
Versammlung.
chílciu , nm: chírciu,
chírciulu,
chircu,
chísciu,
cricu Definitzione
síngia tundha o línia serrada cun totu is puntos a sa matessi distàntzia de su centru; ispertiada o singiale chi lassat calecuna cosa o atza tostada (cropu, pesu); tira de cosa chi si ponet a inghíriu de calecun'àtera po fortilesa (o fintzes manigiau a giogu, es. cadhinu de pigare a manúbbriu o atrociadórgiu po dhu fàere cúrrere); oru grussu de un'istrégiu, de calecuna cosa tundha, fintzes de bestimentu; in cobertantza, fortza
Sinònimos e contràrios
teza
/
circhiola,
circu,
tzirollu
/
cadhinu
Maneras de nàrrere
csn:
proare sos chircos a unu = proare sas fortzas, s’agguantu, irfortzare; zenias de chircos: de cuba, de rodas de carru, de mazu
Frases
impriastaiat in sa lavagna rughes e rughitas, línias deretas e a s'imbesse, triàngulos e chíscios ◊ s'undha s'isparghet a chírcios
2.
comente zughia cussa cosa subra mi at fatu su chircu in sa carre
3.
sos chíscios de ferru de sos carros ant sulcadu s'istradone ◊ si ndhe li ruent sos chíscios, a sa cuba, si abberint sas doas
4.
segamos sos chírcios chi nos tenent isciaos! ◊ su bumbu meda lis aiat provau sos chircos e a unu a unu los aiat abbadinaos
Ètimu
ltn.
circ(u)lu(m)
Tradutziones
Frantzesu
cercle
Ingresu
ring
Ispagnolu
círculo
Italianu
cérchio,
cìrcolo
Tedescu
Kreis.
círcu , nm: tzircu Definitzione
síngia tundha (e fintzes su tretu o logu chi leat), cun totu is puntos a sa matessi distàntzia de su centru; tira de cosa chi si ponet a inghíriu de calecun'àtera po fortilesa; genia de tendha tundha e cumpangia de gioghistos chi faent ispetàculu / circu de carrada, de sedatzu; c. de chelu = arcubaradu, circhiola
Sinònimos e contràrios
chílciu*,
tzirollu
/
círculu
Frases
is circus formant is tiras linnosas de su croxu de s'àrburi
2.
candu fiaus piciochedhus curriaus cun d-unu circu de cancuna carrada sdogara ◊ is circus de sa carrada no si depint incracai a forti
3.
in su circu Luchia pómpiat divertia sas carulinas, su leone, sos poledhos
4.
circu de chelu a mignanu… faet merie malu!
Sambenados e Provèrbios
smb:
Circu
Tradutziones
Frantzesu
cercle
Ingresu
circle,
circus
Ispagnolu
cerco,
círculo,
circo
Italianu
cérchio,
circo
Tedescu
Kreis,
Zirkus.
circúitu, circuítu , nm: tzircúitu Definitzione
su tretu, su cundhutu, su passàgiu chi faet sa currente o àteru chi si movet e passat; is tretos de acanta in su logu / sartai su circúitu = sartare o passare sa currente de unu filu a s'àteru sentza de passare in s'aparíciu chi dh'impreat (e deosi bogat ischintídhias, iscàgiat totu)
Sinònimos e contràrios
inghíriu,
gíriu
/
arrodeu
Frases
si sa currente no serrat su circúitu, s'aparéchiu no bi funtzionat
2.
in totu su circuitu no si bit nisciunus
Tradutziones
Frantzesu
circuit
Ingresu
circuit
Ispagnolu
circuito
Italianu
circùito
Tedescu
Kreis,
Umkreis.
círculu , nm: tzírculu Definitzione
línia serrada, síngia fata a cricu, tundha; cambarada de gente chi istat a chistionu, a rólliu, logu, sede de calecunu assótziu, a ue atóbiat gente; fintzes una genia de tendha manna meda, a bisura de pinnetu, ue faent ispetàculu is giogantes, cun logu a cicire sa gente totu a inghíriu ororu e unu tretu tundhu in mesu po is artistas chi faent s'ispetàculu
Sinònimos e contràrios
ttrs. tzírcuru
2.
in totue sos Sardos emigrados si ant fatu su círculu
Tradutziones
Frantzesu
milieu,
cercle,
club
Ingresu
circus,
circle,
club
Ispagnolu
círculo,
circo,
tertulia
Italianu
cìrcolo,
circo
Tedescu
Verein,
Kreis,
Zirkus.
rodéu , nm: arrodeu,
orrodeu,
rudeu Definitzione
su giru chi si faet a inghíriu de calecuna cosa o de ccn.; genia de oru in su gipone / rodeu de unu bistiri = sa largària de su giru chi tenit su bistiri in is pojas
Sinònimos e contràrios
ghilone,
poja
Frases
sunt a rodeu acurtzu a mie puzones malos! ◊ sa zente si seit a rodeu de su fogarone ◊ fatemis rodeu totu umpare arrejonendhe ◊ pensamentos, pasu no mi dades un'iscuta, a rodeu che bolu de tilibbrios ◊ ses isetandhe a rodeu pro ti tatare chin sas purpas meas
Ètimu
spn.
Tradutziones
Frantzesu
circuit
Ingresu
circuit
Ispagnolu
rodeo
Italianu
circùito
Tedescu
Kreis.
rodòne , nm Definitzione
logu, tretu, parisedhu, síngia a inghíriu de calecuna cosa; orroda manna de molinu / min. rodonighedhu; fàghere r. a unu = su istare o si pònnere a inghíriu de unu, istare a rodeu
Sinònimos e contràrios
pàtiu
/
fúrriu,
inghíriu,
rodinu,
rodu
Frases
no s'intendhet in logu ànima bia ne in custos rodones ne adhae ◊ su colore de sos fiores atirat s'abe in su rodone ◊ cun sas ciarras sunt arrivados a si fàghere rodone in dogni logu ◊ si ponent a rodone o unu de fronte a s'àteru ◊ soldadendhe bi deviat istare dóighi annos e issu no si cheriat apartare gai meda dai sos rodones de sas badhes suas ◊ sas córvulas fint assentadas in d-unu rodonighedhu acurtzu a sa giaga
2.
tiu Larentu sighiat a carrare sa ua a su rodone, in binza
Tradutziones
Frantzesu
cercle,
environs
Ingresu
circle,
surroundings
Ispagnolu
círculo,
alrededores
Italianu
cìrcolo,
dintórni
Tedescu
Kreis,
Umkreis.