altudhàre , vrb: artudhare,
artzudhare,
astudhare,
atudhare Definitzione
pònnere sa tzudha, fàere inteterare su pilu, intrare su fritu de s'assíchidu, de sa timoria; fintzes arrennegare
Sinònimos e contràrios
aciuciudhae,
altudhire,
apilurtzie,
arpilare,
assunciudhai,
aturtudhire,
atzultzudhare,
impilurtzai,
impriutzai
Frases
fit artudhadu a su fritu e a su fàmene
2.
mamas chin fizos morzendhe de fàmine sunt cosas chi faghent altudhare ◊ un'aerita de ispreu mi artudhat sa carena (P.Fae)◊ si li fit atudhada sa carena pessandhe de pòdere favedhare gai a su frade (S.Spiggia)◊ mancari si artzudhet, isse, si dha faent abbassare sa coa! ◊ mi ndhe altudhat sa pedhe
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
faire dresser les cheveux sur la tête (herisser),
frissonner de froid,
frissonner d'horreur
Ingresu
to make s.o.'s hair stand on end,
to shudder
Ispagnolu
espeluznar,
ponérsele los pelos de punta
Italianu
far rizzare i capélli,
rabbrividire
Tedescu
die Haare sträuben,
schaudern.
arpilàre , vrb: aspilare,
elpilare,
orpilare,
urpilare* Definitzione
artudhare, fàere ateterare su pilu in sa carena, pònnere sa tzudha de s'apantàviu, de s'assíchidu, o fintzes de s'umidore
Sinònimos e contràrios
altudhare,
arpilire,
assunciudhai,
astriare,
istriare 1
Frases
de fronte a totu cussos animales si arpileit e ndhe resteit disgustadu ◊ titillias de fritu mi arpilant sa carena
Tradutziones
Frantzesu
frissonner
Ingresu
to shudder
Ispagnolu
estremecerse
Italianu
rabbrividire
Tedescu
schaudern.
impriutzài , vrb Definitzione
fàere atzudhare is pilos, pònnere sa tzudha, intrare su fritu de s’assíchidu, de sa timoria
Sinònimos e contràrios
aciuciudhae,
apriutzai,
altudhare,
altudhire,
arpilare,
assunciudhai,
aturtudhire,
atzultzudhare,
impilurtzai
Tradutziones
Frantzesu
frissonner
Ingresu
to shudder
Ispagnolu
estremecerse
Italianu
rabbrividire
Tedescu
schaudern.
ispràma , nf, nm: ispramma,
isprammu,
ispramu,
sprama Definitzione
assíchidu forte, de ndhe apèrrere su coro
Sinònimos e contràrios
acíchidu,
arrore,
asciuconu,
assàntiu,
assàrtiu,
assúmbridu,
assústidu,
atzudhimentu,
ilgiru,
ispràmminu
Frases
sa càtzia russa fit un'isprammu mannu pro sos porcrabos de Monte Santu ◊ candho abbàido a su conzu, si est bóidu in terra ruo e de isprammu mi fuo! ◊ comente bi est coladu su fogu, su restuju est un'isprammu de chijina ◊ la moris a isprammu, ca at sa debbilesa de tímmere ◊ cudhu chi cheriat dare prova de corazu est mortu de ispramu ◊ unu tronu a isprammu lu ischidesit
Ètimu
ctl.
espalm(e)
Tradutziones
Frantzesu
horreur
Ingresu
horror
Ispagnolu
espanto,
horror
Italianu
raccaprìccio
Tedescu
Schaudern.
ispramài, ispramàre , vrb: isprammare,
spramai Definitzione
tímere, pigare assíchidu, fàere a tímere meda
Sinònimos e contràrios
acicai,
apramare,
asciuconare,
asciustrare,
assantiare,
aterrighinare,
isprauriri,
isturdinare,
sadhie,
spetziai,
stremessiri
Frases
bidindhe sa mere ruta, sa teraca s'isprammat e comintzat a pònnere sas boghes ◊ su fragassu at fatu isprammare finas un'ómine valorosu ◊ sos astores falant in sas cussorzas isprammendhe sas chedhas apaxiadas ◊ bi at chie zàgarat su cane isprammàndhelu cun carchi frunzita
Ètimu
ctl.
espalmar
Tradutziones
Frantzesu
frémir d'horreur,
horrifier
Ingresu
to be horrified
Ispagnolu
horripilar,
espeluznar
Italianu
raccapricciare,
inorridire
Tedescu
schaudern,
entsetzen.
istriàre 1 , vrb Definitzione
sentire istriore de su fritu o de sa timoria
Sinònimos e contràrios
arpilare,
astriare*
Tradutziones
Frantzesu
frémir d'horreur
Ingresu
to be appalled
Ispagnolu
espeluznarse
Italianu
raccapricciare
Tedescu
schaudern.
stremessíri , vrb: estremessiri* Definitzione
trèmere totu de s'assíchidu, de sa timoria
Sinònimos e contràrios
acicai,
asciuconare,
asciustrare,
aterrighinare,
ilgirare,
ispantamare,
ispramai,
istrementire,
isturdinare
2.
Maria dh'iat bitu, stremessia de cara, morta in terra fiat istada narendu "O fillu miu!"
Tradutziones
Frantzesu
sursauter
Ingresu
to shudder,
to give a start
Ispagnolu
estremecer
Italianu
sussultare,
rabbrividire
Tedescu
zusammenzucken,
schaudern.
trinicàre , vrb: trinigare,
trinnigare Definitzione
trèmere, su si trèmere totu, mòvere, su si mòvere a iscutuladura, a tremidura
Sinònimos e contràrios
busigare,
sachedhare,
saidare,
tidhiricare,
trèmere,
tremuai
Frases
mi trinnigaia che foza, de su fritu ◊ mi paret chi mi pungant a puntorzu e mi ndhe trínnigo in totu sa carena ◊ ti trínnigas in s'íntimu ammentendhe sos basos, sas promissas ◊ s'ischideit atriciatrícia de suore, trinnighèndhesi che canna pro unu sónniu feu
2.
sos furfurajos afainaos, trinicandhe sas alas, pariant chene pache ◊ no mi trínnighes! ◊ susuja, rocu e loros asseguras, a unu a unu dogni arminzu aparas e trínnigas s'aradu e totu esploras (P.Casu)◊ su bentu no trínnigat mancu sas fozas
3.
si est trinnighendhe, s'aera est minetendhe tempesta
4.
acumpanzat sos movimentos de sas pedaladas trinnighendhe pagu pagu sa conca a manca e a dresta
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
trembler,
frissonner,
secouer
Ingresu
to tremble,
to shiver,
to shake
Ispagnolu
temblar,
estremecerse,
sacudir
Italianu
tremare,
rabbrividire,
scrollare
Tedescu
zittern,
schaudern,
schütteln.