Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

allentoríre , vrb: lentorire* Definitzione isciúndhere de lentore Sinònimos e contràrios allentorai, insaurrare, issaghinare Tradutziones Frantzesu faire devenir humide de rosée Ingresu to wet with dew Ispagnolu rociar Italianu bagnare di rugiada Tedescu mit Tau befeuchten.

assaghinàre , vrb Definitzione isciúndhere su logu, sa cosa, de saghina, de orrosu Sinònimos e contràrios issaghinare, saurrare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu faire devenir humide de rosée Ingresu to wet with dew Ispagnolu rociar Italianu bagnare di rugiada Tedescu mit Tau benetzen.

címa 1 , nf Definitzione genia de fune grussa chi impreant in is naves; fintzes singiale de ispertiada forte chi abbarrat in sa pedhe Sinònimos e contràrios cànnabu, gúmena, libbanu / ischingiada, sinniera Frases candu tirat bentu molla cima e ferru! 2. candu su piciochedhu fadiat a mau sa mama dhi donàt una carda de pértia e dhi lassàt is còscias totu a cimas a cimas! (M.Vacca) Ètimu itl. cima Tradutziones Frantzesu amarre Ingresu rope Ispagnolu amarra Italianu gómena Tedescu Tau.

lentòre, lentòri , nm Definitzione genia de abbita finevine de no si pòdere bíere, mancu, chi in notes craras calat de is aeras e isciundhet o úmidat su logu / l. màsciu = bedhia, chidhighia Sinònimos e contràrios saghina, sanenu / cdh. lintori, sainàglia Frases pàghida e serena che lentore chi ruet in note crara de s'aera, una rusina tépia e lezera bagnat sa terra (G.Deriu)◊ apenas chi che leat su lentore atacamus a binnennare ◊ sa campagna est bisèndhesi in beranu e paret sa modhina unu lentore ◊ semus chei su lentore: a sa prima iscampiada de su sole iscumparimus Ètimu ltn. lentore(m) Tradutziones Frantzesu rosée Ingresu dew Ispagnolu rocío Italianu rugiada Tedescu Tau.

libbànu , nm: limbanu Definitzione fune grussa meda, mescamente sa chi ponent po assegurare bastimentos e naves in is portos (unu libbanu, po is piscadores = 30 passas de fune de arretza, unos 45 metros) Sinònimos e contràrios cànnau Ètimu itl. libano Tradutziones Frantzesu amarre Ingresu rope Ispagnolu calabrote, gúmena Italianu gómena Tedescu Trosse, Tau.

saghína , nf: saina 3 Definitzione genia de abbighedha finevine de no si pòdere bíere, mancu, chi in notes craras calat de is aeras e isciundhet o úmidat su logu / saghinas de prantu = làgrimas Sinònimos e contràrios lentore, sanenu Frases sas fardetas comintzabant a si acudulare dae sa saghina de sas matas allentorias ◊ su locu est friscu, prenu de saghina ◊ in mesu de sa saghina v'at bacacorros Terminologia iscientìfica tpm Tradutziones Frantzesu rosée Ingresu dew Ispagnolu rocío Italianu rugiada Tedescu Tau.

sanénu , nm, nf: selena, selenu, serenu Definitzione s'umidore de su note candho no est currendho bentighedhu / dormire a serenu = foras, su note Sinònimos e contràrios lentore, saghina / cdh., ttrs. sirenu Frases est calendu su serenu notesta ◊ in custa carrela mi arreo, bénnitu pro t'imbisitare: custu selenu chi leo candho mi l'as a pacare? ◊ fintzes cun sa selena imbucaiant a triballare a primu manzanu Sambenados e Provèrbios smb: Selenu, Serenu Terminologia iscientìfica tpm Ètimu ltn. serenum Tradutziones Frantzesu rosée Ingresu dew Ispagnolu rocío Italianu rugiada Tedescu Tau.

saúrra , nf Definitzione selentu mascinu, isciustura de su serenu de su note chi si podet fàere a istídhigos mannos, a meda, in s'erba, in sa sida Sinònimos e contràrios arrosada, arrosu Frases custu manzanu bi aiat saurra e colendhe in mesu de sas matas mi so fatu tirchiatírchia Sambenados e Provèrbios smb: Saurra Terminologia iscientìfica tpm Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu rosée Ingresu dew Ispagnolu rocío Italianu guazza Tedescu reichlicher Tau.

«« Torra a chircare