Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

aggromeràre , vrb: aggromurare, gromerare Definitzione fàere a grómeru, a lómboru Sinònimos e contràrios aggromare, aggromeredhare, allomborae, allorimmedhare, arrombulonai, arromulare / abballinare, aculingionai Ètimu ltn. ad glomerare Tradutziones Frantzesu pelotonner Ingresu to wind up Ispagnolu ovillar, devanar Italianu aggomitolare, dipanare Tedescu aufwickeln.

allomboràe, allomborài , vrb: allomburai, allomburare, allomerare, allomurare, allorumare Definitzione fàere a lómboru, a unu túturu, a bòcia, fàere a orrumbulone Sinònimos e contràrios abballinare, aculingionai, aggajai, aggromare, aggromerare, aggromeredhare, allorimmedhare, arrombulonai, arromulare, tròbere / abballonare, arruedhulare, atuturae, imboligare | ctr. ilboligare, illomerare Frases giaja e netas funta in coxina allomburendu lana 2. su sardu, candho intendhet tzocu de foete, si allórumat che unu eritu ◊ si est allorumada chirchendhe de audhire sas anchighedhas pro si las iscaldire ◊ custos batos sunt sempre allorumados in sa chijina Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pelotonner Ingresu to wind up Ispagnolu ovillar Italianu aggomitolare, dipanare Tedescu aufwickeln.

allorimmedhàre , vrb: allorumedhare Definitzione fàere a lómboru, (nau de filu o cosas deasi), fàere a ballotas (nau de farra); in cobertantza, pinnigare, pigare a s'isfacia, a trassa, ma fintzes istare a s'atrollada cun ccn. Sinònimos e contràrios aggromare, aggromerare, aggromeredhare, allomborae, arrombulonai, arromulare, tròbere / acoconare Frases fintzas a s'incràs manzanu su cane si allorimmedhat in d-un'oredhu aisetandhe sa mere 2. chirca de no ti che l'allorimmedhare, a cussu, ca no ti lu catzas prus! ◊ Pedru ch'est allorimmedhadu cun Tatanu ◊ su batu si est allorumedhadu in cue Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pelotonner, tortiller, enrouler Ingresu to wrinkle, to twist Ispagnolu ovillar, retorcer Italianu aggomitolare, attorcigliare Tedescu aufwickeln.

arrombulonài , vrb: arrumbullonai, arrumbulonai, orrumbullonai Definitzione fàere arrumbulonis, fàere a lòmboros Sinònimos e contràrios abballinare, aculingionai, aggromare, aggromerare, allomborae, arromulare / abballonare, arruedhulare, atuturae, imboligare | ctr. irboligare Frases sa pasta ciuexendi si girat, si arrombullonat e si allónghiat cun is manus 2. andàt a innantis e agoa arrumbulonendu sogas e sogas de tempus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pelotonner Ingresu to wind up Ispagnolu ovillar Italianu aggomitolare Tedescu aufwickeln.

foscighínzu , nm Definitzione su foscigare, movimentu a foscigadura Sinònimos e contràrios tortóigu, totórgiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tortillement Ingresu twisting Ispagnolu retorcimiento Italianu attortigliaménto Tedescu Aufwickeln.

ingiomàre , vrb: inzamare, inzomare Definitzione fàere sa madassa a lómboru; in cobertantza, cuncordare ccn. cosa (no sèmpere po su bonu) Sinònimos e contràrios tròbere / ordimignare / imbuvonare Maneras de nàrrere csn: andhare inzoma inzoma = andai a s'apràpidu; inzomare trampas = cuncordai ingannus Frases onnamanna intraiat s'atzola in su chíndhalu e inzomaiat sos lórumos 2. fint sas oras de cantare, de inzamare e tèssere tramas, bisos de amore! ◊ de istivinzos chie piús ndh'ischiat piús ndhe inzomaiat ◊ ant inzomadu totu cussu pro chi isse si cójuet sa mama in càmbiu de sa fiza ◊ mirade, no sunt fàulas ch'inzomo! ◊ su chíndhalu de sa presse est inzomendhe su filu a s'imbesse de custu vívere brivu de assussegu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pelotonner Ingresu to wind up Ispagnolu ovillar Italianu aggomitolare Tedescu aufwickeln.

sbodhiài, sbodhicài , vrb: ilboligare* Definitzione apèrrere, istèrrere una cosa imbodhigada o fata a lómboru; foedhare de una chistione coment'e ispiegandhodha; nau de sa manera de fàere sa cosa, coitare, fàere cun lestresa, cun coidau Sinònimos e contràrios disgagiai, ibbrodhiai, istèrrere, istrobillai, spodhai / acoidai | ctr. allomborae, imbolicare / istentare 2. totus dh'ant istudiau, ma nisciunus sbodhicat bèni s'argumentu Tradutziones Frantzesu dérouler Ingresu to unroll Ispagnolu desenrollar, desdoblar Italianu svòlgere, spiegare Tedescu aufwickeln, erklären.

trochílla , nf, nm: trochilli, troghilla, troghillu Definitzione cosa (mescamente de acapiare, coment'e fune) totu intrada apare a s'afaiu, trobedhada; cosa o chistione trobedhada, imbusticada, a bisura de troga e, nau in cobertantza, genia de ingannu chi si cuncordat a ccn. Sinònimos e contràrios annoditzu, atrepógliu, cugurra, imbodhicu, imbógiu, trobedhu, troboju / camàndula, transa, troga Frases est trochilli de cadenas ◊ custu est unu troghillu de cadenas istrintas ◊ cust'ómini est totu troghillus! 2. ita trochillas at a ai fatu, po mi ndi furai sa piciochedha, s'isprigu ’e totu vista?!…◊ de troghillas gei ndi teneus e medas bortas a su postu de s'Evangéliu nci poneus is tontidadis nostas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu enchevêtrement Ingresu tangle Ispagnolu enrollar Italianu grovìglio Tedescu Aufwickeln.

trochizónzu , nm Definitzione su trochizare, fintzes nau in cobertantza po chistionadura pagu crara, imbusticada Sinònimos e contràrios fortzicada, foscigada, profizada, trochizadura, trofigiada, trotoxadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tortillement Ingresu twisting Ispagnolu retorcimiento Italianu attorcigliaménto Tedescu Aufwickeln.

trogài , vrb: atrogai, trogare Definitzione acapiare, mescamente imbodhigare una cosa a tantas bortas a inghíriu de un'àtera, fintzes in dossu, a un'arremu o àteru; in cobertantza, nàrrere o cuncordare trogas, imbodhigos, trampas / su pannixedhu o muncadori de trogai = mucadore de conca de acapiare in gatzile, a parte de apalas Sinònimos e contràrios prèndhere, imboligare, imbusciae / pinnicai / acordiolai, atrotixai, folfigiare, fortzicare, imbogiare, trobillai / ingannai, trampai | ctr. irboligare, isòlbere, strogai Frases dhis pariat chi fiat bèni trogau in d-una madassa mali cumbinada ◊ a su mortu dhi trogant is manus cun s'arrosàriu ◊ ndi est arrutu de cuadhu e, comenti portàt sa funi trogada, su cuadhu dh'at pigau a tragu ◊ tot'is duus si dh'iant trogada a su didu ◊ custu fiuverru est totu trogau 2. a su mortu dh'iant trogau in d-unu lantzoru ◊ su chi aciapat ingollit po si trogai is peis ◊ seus trogandusí sa conca primu de si dha segai! ◊ po su frius mi apu trogau cuss'arrogu de arrobba in su ciugu ◊ su mengianu ndi carastis coitendi de su letu, no abarrastis trogamí troga! 3. lah, chi po macu siast, chi mi trogu is gunnedhas gei dha bis sa festa!…◊ pigat una funi bèni trogada e iscudit in tot'is furrungonis 4. chini est chi dh'at trogada sa morti de cussus? ◊ dhi parit bellu chi a una pòbera tiàula mi dhi troghit una fàula po si papai is caboniscus? (L.Matta) Ètimu ltn. *torc(u)lare Tradutziones Frantzesu enrouler, rouler, envelopper, entortiller Ingresu to wrap (up) Ispagnolu envolver Italianu avvòlgere, attorcigliare Tedescu aufwickeln.

trogaméntu , nm Definitzione su trogare Sinònimos e contràrios imboligadura, prendhidura, trogadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu enroulement Ingresu wrapping up Ispagnolu envolvimiento Italianu avvolgiménto Tedescu Aufwickeln.

«« Torra a chircare