Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

abberrisonàre , vrb Definitzione de abberrisonare; chi est fatu a berrisone, totu intrau apare coment’e cambos de linna ispinosa Sinònimos e contràrios agghirrisonare, trabojare, trebedhai | ctr. irbojare, istrepojare, strogai Frases chentza ispizada tantas dies, sos pilos si li sunt totu abberrisonados Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu enchevêtrer, embrouiller Ingresu to tangle Ispagnolu enmarañar, enredar Italianu intricare Tedescu verwickeln.

annodítzu , nm Definitzione cosa totu nodos, intrada apare, atrobutzada Sinònimos e contràrios imbógiu Frases aciungiat istrobbu s'annoditzu de cungiaus e carreras Tradutziones Frantzesu entrelacement, enchevêtrement Ingresu tangle Ispagnolu maraña Italianu intréccio, grovìglio Tedescu Verknüpfung, Gewirr.

barasòne , nm: barisone, barrasone, barrasoni, barrisone, berrisone, erisone Definitzione nae de linna, de sida arrasposa e ispinosa Sinònimos e contràrios arrasolu, bangazu, barrasolu, carrasprone, ghirrisone, istupu, mètere, rasitu, raspisone, tupisone / cdh. varrasoli Frases cun berrisones, ruspisos e matas perdes tempus e pudas in debbadas ◊ fit s'ozastredhu ténneru naschidu: pariat unu síriu a prantone, ma curpa de no èssere inferchidu est torradu una tupa a berrisone (L.Marteddu) 2. bufa impresse, chi no b'at berrisones in cussu late! Sambenados e Provèrbios smb: Barisoni Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu broussailles Ingresu a tangle of dry branch Ispagnolu zarzal Italianu sterpame Tedescu Gestrüpp.

farrambódhiu , nm Sinònimos e contràrios cadaxédiu, maciamurru, matimbódhiu Frases no ndhe sucediat mai de farrambódhios ca dónnia pastore si acussorgiàt agantu fut sèmpere istétiu Tradutziones Frantzesu embrouillement Ingresu tangle Ispagnolu maraña Italianu garbúglio Tedescu Flickwerk.

imbogiàre , vrb: imbojare Definitzione nau pruschetotu de filos o cosas deasi, betare apare a dónnia manera tanti chi apustis est difícile a tirare su càbudu; abbarrare coment’e acapiau, arréschiu in mesu de ccn. cosa o chistione; nau de una chistione, cunfúndhere, fàere difícile a cumprèndhere, ammesturare is argumentos, is cosas / mòere a s’imboja imboja = cun movimentos a inghiriadura, coment’e imbojendhe Sinònimos e contràrios acugurrai 1, atrepillai, atrobodhare, batagugliare, imbodhiai, trabojare, trebedhai, trobillai, trobullai, trogai | ctr. irbojare Frases imbóliga bene sa lana ca sinono s'imbojat, totu! ◊ no tires chentza ischire cale est su cabu ca s'imbojat! 2. pro unu pastore bi cheret pacu a che abbarrare imbojau in sos tadharanos de sa zustíssia Tradutziones Frantzesu embrouiller Ingresu to tangle Ispagnolu enredar, enmarañar Italianu aggrovigliare Tedescu verwickeln.

imbógiu , nm: imboju, imbozu Definitzione cosa totu betada apare Sinònimos e contràrios atrepógliu, cugurra, imbodhicu, trobedhu, troboju, trochilla / camàndula, istibba Frases chin sas manos pragadas de checas fungudas isorbo imbojos, peleas, medassas de tramas de iferru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu enchevêtrement Ingresu tangle Ispagnolu enredo, maraña (f) Italianu grovìglio Tedescu Knoten.

intrebedhài , vrb: introbedhai Definitzione nau de cosa, de chistione, èssere o essire totu troboia, betada apare, difícile, mala a iscapiare o a cumprèndhere / i. sa língua = cufúndheresi faedhendhe, agatare difítzile a faedhare Sinònimos e contràrios atrepillai, atrobodhare, atrobutzare, imbogiare, imbrabugliare, trabojare, trebedhai, trobodhicai Frases sa chistioni est cumentzendi a s'introbedhai ◊ cussu s'intrebedhat fuedhendu ◊ fostei si nci est ammisturau e at introbedhau sa cosa ◊ mancu mali, a vostè no dh'introbedhat sa língua! ◊ cun custus dícius… issu est circandho de introbedhai totu is chistiones! 2. seu intrau in s'àcua e in cambas s'est intrebedhau unu cantu de erba de mari Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu brouiller Ingresu to tangle up Ispagnolu enredar Italianu ingarbugliare Tedescu verwirren.

morótulu, morótzulu , nm: morútule, morútulu, murótulu, murútule, murútulu, murútzulu Definitzione cosa ammurigonada, fata coment'e a nodu, a lómboru, a muntonedhu; una genia de gurone tostau chi si faet in sa carre (in sa pedhe); cosa imbodhigada, a logos murútzulu est fintzes pischedha de casu Sinònimos e contràrios bículu, botzichedha, moróculu, morudhu, murúdhulu, tuturru, tutúriche, túturu / lórimu, màtulu / imbodhicu / ttrs. murótzuru Frases unu murútulu de seda, de abes, de casu, de robba 2. li at essidu unu murútulu in su bratzu, zughet sa carena totu a murútulos 3. in buzaca zuchet semper unu murútule de poesias Tradutziones Frantzesu enchevêtrement, entortillement, emmêlement Ingresu tangle Ispagnolu enredo, maraña Italianu grovíglio Tedescu Knäuel, Knoten.

tintirría , nf Definitzione cucurra, genia de nodighedhu o lobitu chi si faet in su filu tropu atrotigau, si no est istirau a forte Sinònimos e contràrios tzurunga Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu enchevêtrement Ingresu tangle Ispagnolu nudo, enredo Italianu grovìgliolo Tedescu Knoten.

trabojàre , vrb: trepojare, trobogiare, trobojare, troboxare Definitzione nau de cosa, de chistione, betare apare, ammesturare de no si cumprèndhere prus coment’est / trepojàresi favedhandhe = fadhíresi, cufúndheresi Sinònimos e contràrios abberrisonare, aggadhionai, agghirrisonare, atrepillai, atrobutzare, imbogiare, impiligare, intrebedhai, trobodhicai, trobullai | ctr. istrepojare Frases isse troboxat cuss'ignignoria de ancas in su tavolinu e bido su vaseto ruendhe! ◊ a troboxare sa limba a tie bi ndhe cheret! Tradutziones Frantzesu embrouiller Ingresu to tangle up Ispagnolu enredar Italianu ingarbugliare, intricare Tedescu verwickeln.

trebedhài , vrb: atrobedhai, trobedhai, trobedhare, tropedhai Definitzione nau de cosa, de chistione, èssere o essire betada apare, difícile, mala a iscapiare o a cumprèndhere; in cobertantza, cuncordare calecuna trampa, fàere cosa ingannandho s'àteru (e fintzes su si che fichire in mesu de calecuna chistione) Sinònimos e contràrios abberrisonare, aggadhionai, atrepillai, imbogiare, intrebedhai, trabojare, trobodhicai, trobullai / ingannai, trampai Frases dhis torrànt a sa memória, trobedhaus, is fuedhus de is giornalis chi ligiant ◊ cussu gei no si at a èssi atropelliau, no dh'at a èssi tropedhara sa língua! ◊ portat unu fuetu fatu de colorus e de coas de margiani trobedhadas apari ◊ abbastat unu fuedhu miu po aparixai is cosas trobedharas 2. coixedha si trobedhat in totu is cosas Tradutziones Frantzesu embrouiller Ingresu to tangle Ispagnolu enmarañar Italianu aggrovigliare Tedescu verwickeln.

trochílla , nf, nm: trochilli, troghilla, troghillu Definitzione cosa (mescamente de acapiare, coment'e fune) totu intrada apare a s'afaiu, trobedhada; cosa o chistione trobedhada, imbusticada, a bisura de troga e, nau in cobertantza, genia de ingannu chi si cuncordat a ccn. Sinònimos e contràrios annoditzu, atrepógliu, cugurra, imbodhicu, imbógiu, trobedhu, troboju / camàndula, transa, troga Frases est trochilli de cadenas ◊ custu est unu troghillu de cadenas istrintas ◊ cust'ómini est totu troghillus! 2. ita trochillas at a ai fatu, po mi ndi furai sa piciochedha, s'isprigu ’e totu vista?!…◊ de troghillas gei ndi teneus e medas bortas a su postu de s'Evangéliu nci poneus is tontidadis nostas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu enchevêtrement Ingresu tangle Ispagnolu enrollar Italianu grovìglio Tedescu Aufwickeln.

tzurúnga , nf Definitzione cucurra, genia de lobu chi faet unu filu atrotigau meda si no si poderat istirau bene a forte Sinònimos e contràrios ofedhu, tintirria, tulumba Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu noeud Ingresu tangle Ispagnolu nudo, maraña Italianu grovìgliolo Tedescu Knoten.