Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

aggajàre 1 , vrb Definitzione fàere alligru, cuntentu Sinònimos e contràrios allegrare, frogare, gavisare, prexai Frases candho bidiat a mie si l'aggajaiat su coro e mi retziat cun sa cara de fémina allegrada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se réjouir Ingresu to rejoice Ispagnolu alegrarse Italianu rallegrarsi Tedescu sich freuen.

aggradèssere, aggradèssi , vrb: gradèssere Definitzione àere praxere de calecuna cosa, su si ndhe alligrare Sinònimos e contràrios acaressire, aggradae, aggradèscere, aggradire, piàchere / acetai, arriciri | ctr. disaggradare Frases at aggradéssidu meda sos saludos chi li ant fatu tantu piaghere ◊ contivizu apo a tènnere de ti amare de cantu mi aggradesses e t'istimo (M.Murenu)◊ si cancuna cosa de bonu apu fatu, aggradessimidha! Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu apprécier Ingresu to like Ispagnolu agradecer, agradar Italianu gradire Tedescu sich freuen über.

aggradíre , vrb Definitzione tènnere prexu, abbarrare cuntentos de ccn. cosa Sinònimos e contràrios acaressire, aggradae, aggradèscere, aggradèssere, piàchere | ctr. disaggradai Frases ti pessas chi no mi diat aggradire a bènnere cada die? ◊ nos semus aggradios e nos semus fatos ammoraos ◊ no chirches radichina si ti aggradit su frore Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu plaire, apprécier Ingresu to like Ispagnolu agradar Italianu piacére, gradire Tedescu gefallen, sich freuen über.

bodíre , vrb Definitzione su provare praxere, cuntentesa, pigare gustu in calecuna cosa Sinònimos e contràrios godire*, gosai | ctr. patire, sufrire Frases Deus cherfat chi potas bodire finas a chent'annos! ◊ sos faltzos bodint candho s'àteru est avilidu ◊ su trigu meu si l'at a bodire isse Tradutziones Frantzesu jouir, prendre plaisir Ingresu to enjoy Ispagnolu aprovechar Italianu godére Tedescu sich freuen.

gavisàre , vrb rfl Sinònimos e contràrios aggajare 1, allegrare, frogare, gosae, prexai Tradutziones Frantzesu se réjouir Ingresu to rejoice Ispagnolu alegrarse, regocijarse Italianu rallegrarsi Tedescu sich freuen.

piàchere , vrb: piàghere, plagere, plàxiri, pràchere, pràgere, pràghere, pràgiri, pràjere, pràxere, praxi, pràxiri Definitzione giare o fàere praxere, cuntentesa, alligria, gustu, abbarrare cuntentu, pigare gustu, èssere de aggradu / pps. piàchiu, pràciu, pràgiu, pràtziu, pràxiu; fai su praxi praxi (nau de una cosa) = tantare, fai su tziritziri Sinònimos e contràrios acaressire, ingajare, aggradae, aggradèscere, aggradèssere, aggradire | ctr. dispiàchere Frases inoghe no mi che piago ◊ fut pràciu a Deus ◊ no mi praxit a calai a ingunis ◊ dhi praxit a cantai ◊ nara, no ti piat pràghere su fizu de su putecàriu? ◊ si no si ponet cuidau, cascat su binighedhu durche, mancari dhi pragat a dhu bufare! ◊ in sartu a Predu li piachiat e de iscola no ndh'at chérfiu prus s'intesa ◊ dhue at a giru un'ómine malu chi dhi praxent is pipios…◊ m’iat a pràgiri a iscriri su sardu bellu Ètimu ltn. placere Tradutziones Frantzesu plaisir Ingresu to like Ispagnolu placer Italianu piacére Tedescu gefallen, mögen, freuen.

prexài , vrb, rfl: bresare Definitzione provare cuntentesa Sinònimos e contràrios aggajare 1, allegrare, frogare, gavisare | ctr. dispiàchere Frases mi ndi prexu meda de su chi as fatu tui ◊ gei si ndi prexat, filla tua, chi dhi arrogas cussu fólliu!…◊ gei si ndi prexat, sa pobidha, si dh'agatat imbriagu, candu torrat!… 2. cuntentu issu, prexaus totus! Tradutziones Frantzesu être ravi Ingresu to rejoice Ispagnolu alegrarse, regocijarse Italianu rallegrarsi Tedescu sich freuen.

«« Torra a chircare