A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Abbreviations Legenda | Symbols Legend

cunzàtu, cunzàu cugnàu

cunzedàre congedài

cunzeladòre cungeladòre

cunzeladúra , nf Definition su cungelare, su abbasciare sa temperadura fintzes a fàere cungelare is cosas Etymon srd.

cunzelàre cungelài

cunziminài conziminàre

cunzólu , nm Definition su nérviu de s'arau, genia de cotza chi mantenet impare sa timona cun sa dentale.

cunzòne chizòne

cunzónzu , nm Definition serru, serradura, su cungiare.

cúnzu , nm Definition terrenu serrau Synonyms e antonyms cruju, cugnau Etymon srd.

cunzúnghere cungiúngiri

cunzuntúra congiuntúra

cunzuntziòne congiuntziòne

cuòta , nf Definition distàntzia de a paris terra (de a paris de mare) in artu o in bàsciu; parte de una cosa, mescamente cunsiderandho su valore Synonyms e antonyms altària / fundhache / palte, porrata, tanda Translations French altitude English share, altitude Spanish altura Italian quòta German Höhe, Anteil.

cuotàre , vrb Definition rfl. pònnere sa parte de un'ispesa; giare unu prétziu.

cuotassiòne , nf Definition su giare o pigare valore Synonyms e antonyms préciu, valore.

cuotziènte , nm Definition s'arresurtau de una divisione, cantas partes oguales arresurtant o essint ispartzindho unu númeru (numeradore) o una cosa segundhu su denominadore Scientific Terminology mtc.

cúpa còpa

cúpa 1 cúa 1

cupài , vrb: acupai, cupare Definition fàere o ammesturare is cartas e ispartzire su matzu in duos muntonedhos o prus de duos Synonyms e antonyms ilgupare Etymon itl.p copè.