eritàju , nm Definition una de is màscaras de carrasegare (manígiat sa pedhe de s'iritu, totu ispinas) Sentences s'eritaju zuchet una collana de tupones.
eritàre , vrb Definition andhare a cassa de iritos; andhare a furare Synonyms e antonyms afufai, arpiai, arrapagnare, aungrare, furai, inghitai, runtzinare Etymon srd.
eritàre 1 , vrb Definition arregòllere s'eritu, is pagamentos, su chi faet s'eritadore.
eritínu , agt Definition de arritzone, de iritu, chi est totu ispinas che a s'iritu.
erítu , nm: aritu,
eritzu,
iritu,
oritu,
ritu 1 Definition
genia de animale cun sa pedhe totu ispinas (arritzone de mata); genia de animale de mare, tundhu e deasi etotu a ispinas longas a dónnia parte (arritzone de mare); su primu corgiolu de sa castàngia / fàghere che a s'eritu a sa colora = púnghere, irbrunchiare a chie si leat tropu cunfiàntzia
Synonyms e antonyms
arrescioni,
ischissone
Sentences
si allórumat coment'e unu eritu
Surnames and Proverbs
smb:
Erittu
Scientific Terminology
anra, erinaceus aeuropeus italicus
Etymon
ltn.
ericius
Translations
French
hérisson
English
urchin
Spanish
erizo
Italian
rìccio 1
German
Igel,
Seeigel.
erítu 1 , nm Definition genia de pagamentu (po su binu) chi si faiat a is feudatàrios Synonyms e antonyms afochizu, pagamenta.
eritzàmene , nm Definition frore de lidone Synonyms e antonyms aissu Sentences annu vonu de mele, ocannu, ca est meta s'eritzàmene chi si acatat Scientific Terminology rbr.
eritzàre , vrb Definition anedhare is pilos Synonyms e antonyms allorichitare, anedhai, arrullai, eritzinare, frisai.
eritzinàre , vrb Definition anedhare is pilos / eritzinatu = pili anedhadu Synonyms e antonyms allorichitare, anedhai, arrullai, eritzare, frisai.
erítzu erítu
èrma , nf Definition pratu de sèmene cracu intzeurriu Synonyms e antonyms nènnari Etymon srdn.
ermanítu , nm Definition fradile de cuartu gradu.
ermànu , nm: armanu Definition genia de para; fintzes ogiuermanu, de olia Synonyms e antonyms gremanu 2. in cussa domo si picat su nuscu de su ermanu, ca tenent olivàriu Etymon spn. hermano.
ermanubrimàrzu , nm Definition germanu primàrgiu, fradile de segundhu gradu.
ermanuéru, ermanuvéru , nm Definition fradile de tertzu gradu Scientific Terminology ptl.
ermèdha , nf, nm: ermedhu Definition greme longu e grussu (ma fintzes una genia de gremighedhu grogo lúghidu de duos o tres centímetros) chi faet in terra (a logos, ermedhu est su sírigu) Synonyms e antonyms alimedha, aterringone, atulíngia, ramedha, sitziringoni, tilingione, tzilingu, tzirinoni, tzuluncone Scientific Terminology crp.
ermedhànte , nm Definition
chie pesat e contivígiat su sírigu po fàere sa seda
Translations
French
sériciculteur
English
sericulturist
Spanish
sericultor
Italian
bachicoltóre
German
Seidenraupenzüchter.
ermédhu ermèdha
èrmene èlmene
erméticu , agt Definition nau de istrégiu o àteru, chi serrat a sidhidura tupandho de no lassare passare ària nudha Synonyms e antonyms sizillau.