iscujàre iscugiàre
iscúju iscúgia 1
isculabadèdhas , nf Definition erva pútita, de batos, de arresfrius (su fragu faet a istúrridos); àtera tupighedha Synonyms e antonyms allupaguadhu 1, erbiatus, issopo, murguleu / catedhina 1, iscolabadedhas, trobiscu, truvúlciu Etymon srd.
isculabadèdhas 1 iscolabadèdhas
isculacàca, isculagàca , nf Definition latúrighe o lua de monte, genia de tupighedha linnosa chi bogat unu latighedhu toscosu Synonyms e antonyms tuturchi Sentences s'isculagaca faghet a mata manna ma no ndhe mànigat perunu animale Scientific Terminology rbl, Euphorbia dendroides Etymon srd.
isculài, isculàre , vrb: isculiai, scuai 1 Definition coment'e segare su culu o su fundhu de calecuna cosa, segare una parte de calecuna cosa cunsiderada coment'e parte de fundhu; isconciare una cosa; acabbare calecuna cosa o de fàere calecuna cosa Synonyms e antonyms isciusciai, isconciare / acabbae, lassai, sensai Idioms csn: isculare s'agu = segaindi s'ogu; isculare su buscedhu = ispèndhere totu; busciaca isculada = istampada, chi perdet sa cosa; predi isculau = chi si ndh'est essidu de preíderu, no faghet prus su preíderu Sentences abbàida no t'isculet sa busaca, cussu, ca est furuncu! ◊ s'óbiga est sugeta a s'isculare ◊ cosas a postitza s'isculant ◊ tocat chi lasseus su vili interessu, fintzas si est cosa mala a isculai! 2. ndi ant isculau pratza e monumentu ◊ intendei, ca ndi fait isculai su ballu! ◊ maridu tuu no isculat su chi fais tui ◊ a isculare buscedhos sont bonos sos giòvanos! Etymon srd.
isculatzàda , nf Definition orrutòrgia a terra iscudendho su culu Etymon srd.
isculatzàdu , agt Definition nau de ccn., chi narat totu, chi no mantenet su segretu Synonyms e antonyms culivala, iscassetadore, lendharzu, pirodha | ctr. segretu, sizerru Sentences no li nias nudha, mih chi est isculatzadu, cussu! ◊ no ti fides de isse ca est isculatzadu finidu!
isculatzàre , vrb: sculaciai Definition pigare a innadigadas; iscúdere su culu a terra orruendho.
iscúlciu isciúrtzu
isculcuzàre , vrb Definition cricare in is cugigones, cricare de mala manera pigandho e lassandho totu betau apare chentza órdine Synonyms e antonyms corrovai, fodichinare, frustigai, iscrucuzonare, isculuzonare, scorrovonai Sentences unu de sos fizighedhos m'isculcuzat in buxaca si apo batidu sa mérula bianca… Etymon srd.
isculémbru , agt: scolembru Synonyms e antonyms achibboe, acorrimboe, calembru*, imboe, parangau Sentences cudha fémina fit incurbiedhada, isculembra, betza, male cumbinada.
isculiàda , nf Definition cropu o móvia forte de culu, de is cúmburos Synonyms e antonyms cumerada Sentences chin un'isculiada de repente sa crapa mi nche at furriau sa murghijola de su late Etymon srd.
isculiài isculài
isculiàre , vrb Definition
camminare faendho ballare is nàdigas, mòvere, iscutulare / andhare iscúlia iscúlia = andai cerri cerri, a s'innàiga innàiga, sedatendhe sas nàdigas
Synonyms e antonyms
inculiare,
isprusciare
Sentences
est ponenne paja de passos pro che isculiare cussos mermos chene sàmbene (M.Dui)
Etymon
srd.
Translations
French
se dandiner
English
to walk with a wiggle
Spanish
contonearse
Italian
sculettare
German
sich in den Hüften wiegen.
isculibbrài iscuilibbràre
isculiertàre , vrb Synonyms e antonyms trambuliare.
isculiértu , nm Definition disacórdiu, disórdine, avolotu / míntere i. = fai nàsciri iscórrius, pònniri s'unu contras a s'àteru Synonyms e antonyms iscórriu, sculummerdu Sentences si bi est isse mintet isculiertu: narat de sa pedra pane! (G.Ruju)◊ ant intesu isculiertu, lamentos e boghes, ma no de porcrabu.
isculimmerdàre , vrb: isculummerdare,
sculumerdai Definition
isconciare prus che àteru una sociedade (de pastores, de isposos, de àteru); isconciare betandho totu a tréulu
Synonyms e antonyms
isconciare,
isculai
Etymon
srd.
Translations
French
bouleverser,
mettre sens dessus dessous
English
to upset
Spanish
frustrar,
malograr
Italian
scombinare,
méttere sottosópra
German
durcheinanderbringen.
isculisiscúlisi , avb Definition a culu sàida sàida, balla balla, nau de sa manera de si mòvere mescamente de is féminas marietadoras camminandho / torrare i. = torrare issegus in su sensu de peorare, andhare de male in peus Synonyms e antonyms cerrixerri, innaigainnàiga Sentences cussa caminat isculisiscúlisi ca cheret fàghere sa modella Etymon srd.