maretzài maretàre
marfàdhu , nm Definition cosa de papare cun abba o brodu meda, modhe tropu; in cobertantza, cosa betada apare a s'afaiu Synonyms e antonyms martitzu, morfodhu, morgodhu / abbolotu, cuvesioni Etymon srdn.
marfí, marfíliu, marfílu , nm: morfíliu Definition
su materiale (genia de dentina) de is sannas de unos cantu animales (es. elefante), de colore biancu; nau a bàntidu de gente in su sensu de bellu, de valore, biancu nidu
Synonyms e antonyms
abbóliu
Sentences
s'artare de sant'Innàtziu pintant chin su pinzellu a oro e a morfíliu…◊ fit trabàgliu formadu de marfíliu e d'èbbanu
2.
bóidu marfilu est su sinu derrutu chi nètare divinu dispensada (G.C.Brocca)◊ ses turre de marfíliu ermosa
Etymon
spn.
Translations
French
ivoire
English
ivory
Spanish
marfil
Italian
avòrio
German
Elfenbein.
marfódhi mafródhiu
marfodhúdu , agt, nm Definition nau de ccn. mescamente piticu, chi o chie est grassu meda Synonyms e antonyms brofodhu, mafródhiu Etymon srd.
marfuséntzia , nf Synonyms e antonyms marfuseria, astrúscia, malíscia Sentences cussa portat prus marfuséntzia de su tiàulu!
marfuséri , agt, nm Definition chi o chie portat marfuseria, astrússia, trassa Synonyms e antonyms chentupizas, fraissinu, fulbu, maciaresu, malfusu, totupizas Etymon srd.
marfusería , nf Definition su èssere o fàere is marfusos, fata de marfusos Synonyms e antonyms arrusa, astrúscia, malfusada, malinnidade, malíscia, malesa, trasseria Etymon srd.
marfúsu malfúsu
màrga màcra
margangiòni , nm Definition terra mala, a pigighedhu fine, cun orrocas pígiu pígiu giai a paris a terra, fintzes a mullone (muntone) Sentences trotoxat is ogus che cucumeu in logu de margangioni ◊ fuant in pitzus de unu margangioni de pedra Scientific Terminology slg Etymon srdn.
margangiòni 1 magangiòni
margarída , nf Definition duas calidades de frores bennios de fora, una genia de sitzia manna Scientific Terminology rba, Chrysanthemum frutescens, Leucanthemum vulgare Etymon itl. margherita.
margaridàlza, margaridàrza, margaridràxa magaidràxa
margarína , nf Definition grassu a bisura de butiru, fatu prus che àteru de grassos vegetales, po cundhire a su postu de su butiru de late Scientific Terminology mng.
margaríta , nf Definition genia de pèrela, bona po prendha; su frutighedhu de sa magaidraxa.
margaritàrza magaidràxa
marghinàda , nf Definition su marghinare, móvia forte a molinadura, a cropu Synonyms e antonyms maghinada / moliada Sentences a sa prima marghinada chissà lu fata girare su sedatu!… Etymon srd.
marghinadúra , nf Synonyms e antonyms maghinonzu, mólia, molidura, molimentu 1, molíngiu Etymon srd.
marghinaméntu , nm Synonyms e antonyms marghinada, marghinadura 2. non cherzo àteros marghinamentos de conca, già bastant sos chi apo! Etymon srd.