órriu 1 , nm: úrriu Definition
cadinu de preta o tiras de canna, mannu meda, po pònnere laore chistiu / mannu cantu un'ó. = mannu meda
Synonyms e antonyms
cadinu,
granale,
lóscia
Sentences
su trigu est siguru in s'órriu ◊ annos de fadigas acolumant sos órrios de sos matimannos ◊ in nedhue bi at órriu seguru, sas incunzas sunt totu devastadas
Scientific Terminology
stz
Translations
French
gros panier cylindrique à provisions
English
cylindrical basket of interlaced canes to keep grain
Spanish
hórreo
Italian
granàio cilìndrico di canna intrecciata
German
Strohkorb für den Weizen
órriu 2 , nm Definition logu a pònnere is órrios de su laore Synonyms e antonyms desvanu, isoltre, istàulu, salàgiu, sobàriu Etymon ltn. horreum.
órriu 3 , nm Definition genia de aina po sonare fatu cun d-un'orrugu de canna (o tumborru pitichedhu de ortigu) tupada a una parte cun pedhe fine de cane, àrrida, cun d-un'istampu in mesu, ue si faet passare unu pilu de cuadhu mascu a arrasigadura po fàere su sonu (chi faet fuire is animales) Synonyms e antonyms mummusu.
orròa , nf: arroa, orroja, roja* Definition genia de canale, badhigu, logu in fundhu, in bàsciu, prenu de abba, fintzes abba apaulada; cora de abba o àteru Synonyms e antonyms bacu Sentences chi no portas binu marrandho in bíngia, lompes e bufas abba in s'orroja! (A.Barra)◊ dh'isco de inue movent sas orrojas e a inue podent andhare a finire ◊ cuss'orroa est afitada 2. dhi fuit calandhe un'orroja de sàmbene Scientific Terminology slg.
orròali , nf: arrobi*, orròele, orròere, orroli, orroi, roi Definition genia de linna forte e de dura chi faet a mata manna, connota meda in Sardigna: faet su landhe, perdet sa fògia in ierru Synonyms e antonyms chelcu Sentences andu peri is úmbaras de is orrolis antigas ◊ linna de orròele, àstula de crecu! ◊ a piticus gioghiaus a birillas de orròali Scientific Terminology mtm, Quercus pubescens.
orròbba , nf: arrobba, robba* Definition cosa bastat chi siat, cosas o benes chi si possedint, fintzes su bestiàmene, ma mescamente cosa téssia / avb. orrobbas chi … = mi parit ca…, abbisumeu chi…, si biet chi… Synonyms e antonyms cosa, cótili, interessu, tessinzu, traste / gama, tàgiu Sentences nami si as tocau orrobba agnena! ◊ no apo furau orrobba de tàgiu ◊ s'orrobba fut próssima ma morta de fàmene 2. bell'orrobba chi est, cussu!… 3. a abbare su molente orrobbas chi dhue mandhas a Titinu e tue abbarras! (M.Deiana)
orrobbadòre , nm: arrobbadore Definition
chie idorrobbat o faet idorrobbatóriu, furone mannu
Synonyms e antonyms
irrobbadore*
Sentences
orrobbadore de domos e gamas: custu est s'onore chi tenes in vida!
Translations
French
voleur
English
robber
Spanish
atracador,
asaltante
Italian
rapinatóre
German
Räuber.
orrobbatóriu , nm Definition fura manna fata fintzes in medas e armaos, a poderiu Synonyms e antonyms acrassadura, acrassamentu, irrobbamentu, irrobbatóriu*, issorrobbatóriu, sdorrobbatóriu / ttrs. arrubbatóriu Sentences retores e preides tot'unidos formade prontamente monitóriu pro su primu e segundhu orrobbatóriu chi ant fatu a su templu de Fra Didos!
orrobbinèto , nm: urrubbineto Synonyms e antonyms isceta, grifone.
orròca , nf: arroca, roca* Definition pedra, minerale, po su prus ammesturu de minerales, de duresa manna, chi format bona parte de sa crosta o pígiu de fora fridu de sa Terra (unos setanta chilómitros de grussària), po su prus carragiada de terra e a tretos fora, nua: si narat mescamente de cust'úrtima, chi essit a bicas, a bortas fintzes artas meda (e a prus de sa chi est in fundhu de is ocèanos)/ min. orrochita Synonyms e antonyms marràgiu, nodu 1, pedra Sentences fit unu logu lisu, paris, totu orroca ◊ fiant duas orrocas una in pitzu de s'àtera.
orrocàre , vrb: arrocare 1, irrocare* Definition frastimare, pigare a frastimos Synonyms e antonyms apeomai, frastinare, perdeare.
orrocàxa , nf: arrocaxa* Definition logu totu orrocas, totu pedra Synonyms e antonyms arrochibi, crastaza, marràgiu, nodera, rocàgliu, rocaria, rochedu Scientific Terminology slg.
orrochètu , nm: arrochetu*, rochetu Definition orrugu de cosa (cartone, linna o àteru fatu coment'e a cannedhu curtzitu) ue s'imbodhigat filu (prus che àteru de cosire) Synonyms e antonyms carrúciu 2, lòtoro, ródulu, rudhurinu Sentences mi serbit un'orrochetu de filu niedhu e una pariga de cordoneras.
orrochilàrzu , nm: arrochilaxu* Synonyms e antonyms arrocaxa, arrochibi, nodera, rocàgliu, rocaria, rochedu, taparatzu.
orrochíle, orrochíli , nm: arrochibi*, rochile Definition logu de orrocas, orroca; a logos fintzes mata manna meda Synonyms e antonyms arrocaxa, nodera, rocàgliu, rocaria, rochedu Sentences subra de cust'orrochile seros intreos che passaia (T.Cau)◊ sirbone est ammatadu in s'orrochile ◊ s'incrarant de is orrochilis de pissu de is montis 2. cun cudhos isciópidos pariat ca tremiant peri cussos orrochiles bècios ci nosi faiant umbra.
orrochinèdha , nf Synonyms e antonyms orrochinu.
orrochínu , nm Definition tretu in mesu in mesu, buidu, inue in sa fogàgia si istichit fogu: si prenet de linna a úrtimu, innanti de tupare deunudotu sa fogàgia Synonyms e antonyms orrochinedha.
orrócu , nm: arrocu 2, irrocu* Definition cosa chi narant disigiandho male a unu / ghetare o. = irrocare, frastimai Synonyms e antonyms apeomu, frastima, frastinzu.
orròda , nf: arroda, roda* Definition genia de imbentu, de forma tundha, chi girat in d-unu fusu intrau in mesu in mesu, de impreu mannu meda po comente faet fàcile su movimentu (est una leva) Synonyms e antonyms Idioms csn: catzigau de s'o. (nadu de ccn.) = istoladu, intolatu, istaulau, macu; tontu che o. de carru = tontu che napa, meda; èssere o istare orroda orroda = a rodeu, a inghíriu de una cosa (fintzas tirendi acoa, perdendi tempus) Sentences su mundhu est un'orroda ◊ s'orroda de sa fortuna girat a sa tzega ◊ s'orroda de sa vida tocat a dh'atzetare e a si adatare.
orrodàdu , pps, agt: arrodadu Definition de orrodare; chi portat atza segante (in cobertantza, nau de ccn., chi est atzudu, arrennegau) 2. candho sa morte passat sa càvana orrodada no bi at ne ricos e ne pòveros!