sardòni , nm Definition una calidade de sardina Scientific Terminology psc, clupea dorata Etymon itl. sardone.
sardónica , nf Definition genia de pedra orrúbia, pretziada Sentences in sas domos de zanas bi poniant isterzu, puntas de lantzas e de fritzas de sardónica, de enidru, de àgata, de sítzili, de ossidiana.
sardónicu , agt Definition nau de una genia de errisu, su chi nanca faiant is Sardos de s'antigóriu candho bociant su babbu tropu béciu.
sàrdu sàdru
sàrdu 1 sàldu 1
sardusàrdu , avb Definition
cun craresa, de si cumprèndhere
Translations
French
clairement
English
clearly
Spanish
claramente
Italian
chiaraménte
German
klar.
sarèdha , nf Definition depósitu de umores internos malos, bronchita, busciuchedha prena de matéria; nau in cobertantza, bentre manna Sentences custa saredha, chi non dha curas, ti durat meda! 2. portat sa faci arrúbia, is ogus niedhus, is mustatzus murrus, sa saredha chi promitit de incarrerai.
saredhài , vrb Definition pigare tzacu, arrennegu a meda, a tempus meda Sentences mancu mali ca nc'est essiu, assinuncas iat a èssi saredhau puru cust'apustis pràngiu! ◊ no podit suportai ca no est fendi nudha: gei dhoi saredhat pagu!…
saredhósu , agt Definition nau de ccn., chi portat saredha, fele, chi est arrenneghistu, fengiosu Synonyms e antonyms felenadu Sentences s'espi est saredhosa e alluta! (L.Melis) Etymon srd.
sarfàta safàta
sargènti , nm: sergente,
sergenti Definition
aina de linna o de ferru chi impreant is maistos de linna, de muru, sabbateris, po poderare firma cosa trebballandho (es. linna de incollare intrada apare, errigas o àteru)
Synonyms e antonyms
istrignone
Surnames and Proverbs
smb:
Sergente, Sergenti
Scientific Terminology
ans
Etymon
itl.
sargente
Translations
French
étau
English
clamp,
holdfast
Spanish
abrazadera
Italian
morsétto
German
Klammer.
sarghestía sagrestía
sargonàu , agt: sorgonau Definition nau de una calidade de cóciula Etymon itl. argonauta.
sàri sàbi
saricàre , vrb Synonyms e antonyms arrasciare, arrasicare*, iscadrapiare, ratzigare Sentences si che saricaiant sos restos de s'ispíritu de s'ou dae sos tzicherones ◊ sas rocas fint biancas che ossos saricados dae su sole.
sarighedhài , vrb Definition niare, frocare a fine a fine, fàere frochitedha a farinos Synonyms e antonyms ranzolare, solinai Etymon srd.
sarighédhu , nm Definition nie, frochitedha finedhedha, a farinos Synonyms e antonyms farighedhu, frochita 1, randhinedhu Scientific Terminology tpm.
sarigótu , nm Definition
pische, una calidade de isparedha manna (faet fintzes de baranta centímetros)
Synonyms e antonyms
sàragu
Scientific Terminology
psc, diplodus vulgaris
Translations
French
sargue
English
sargo
Spanish
mojarra
Italian
sàrago comune
German
gemeine Geißbrasse.
sàrigu sàragu
sarménta salméntu