Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

arràja , nf: arraxa, ràgia* Definition prus che àteru, síngia fata a pinna / essire de s'arraxa = essire dae sos límites Synonyms e antonyms línia, raina, ràglia, sinnale Sentences passai de sa raja Translations French ligne, signe English line Spanish raya Italian lìnea, ségno German Linie, Zeichen.

arríga , nf: erriga, ria* 1 Definition calesiògiat síngia longa e istrinta, prus che àteru dereta, mescamente in su paperi de iscríere; su chi s’iscriet in is errigas, s’iscritura chi dhu’est; genia de aina, orrugu de cosa dereta (e a bortas fintzes a intacas cun is misuras) po marcare, singiare, fàere línias Synonyms e antonyms arrégula Sentences calincuna borta in is lítaras dhue iat cuatru o cincu arrigas cancelladas ◊ oe duas arrigas cherzo iscríere: si no dhu fatzo mi sento in mancàntzia (A.Zedde) Translations French règle, ligne, rayure English ruler Spanish línea, raya, renglón Italian riga German Strich.

cóntzu , nm Definition genia de lentza po piscare Synonyms e antonyms palamitu Scientific Terminology ans Etymon itl.s conzu Translations French ligne à pêcher English boulter Spanish clase de hilo para pescar Italian palàmito German Langleine.

cràstili , nm Definition caràilis avatu de pari, puntas de monte s'una aifatu de s'àtera a serra Synonyms e antonyms serra Scientific Terminology slg Translations French ligne de faîte, cordillère English mountain range, poke Spanish sierra, cordillera Italian giogàia German Gebirgskette.

lència , nf: lensa, lénsia, lentza, lintza 1 Definition ispau grussitu, forte e longu, chi s'impreat po tirare línias deretas, mescamente faendho muru; codriola po piscare Idioms csn: pònnere o tirare a l.; a lintza de… = a paris de…; pinnicare sas lentzas = pinnicai totu e andaisindi 2. po is arretzas, nassas, frúscias, lentzas e gamus andaus a sa butega afaci de su mollu ◊ beto a su mare lentzas ca sa barca est segada e timo su piscare… 3. su cambúsciu depit calai a lintza de is origas Surnames and Proverbs smb: Lenza Etymon itl. Translations French ligne English fishing line Spanish sedal Italian lènza German Angelleine, Angelschnur.

línia , nf Definition logu de is puntos a filera unu aifatu de s'àteru a manera de fàere una figura chi arresurtat solu de longària (e podet èssere dereta, bàdula o curva, a biraorba, a tretos); síngia longa chi si faet de iscritura; figura chi arresurtat de calecuna cosa chi andhat a totuna filada; òpera fata de binàrios o àteru po passare calecuna cosa (es. trenu, currente); foedhandho de sa calidesa de su corpus, po comente su termòmetro po dha medire ispartzit is grados, línia est fintzes decimale de gradu / a l. dereta (fatu, mediu) = itl. in linea retta (distàntzia mínima inter duos puntos) Synonyms e antonyms riga / ferrovia Translations French ligne English line Spanish línea Italian lìnea German Linie.

mesanía, mesaníu , nf, nm Definition su tretu o parte de mesu de una cosa, de unu logu, de una mannària, de unu tanti, tra duos logos / a m. de su séculu = a sa bandha de sa metade de su séculu Synonyms e antonyms mesale, mesu Sentences no so giómpidu mancu a mesania de su resultadu ◊ su monumentu l'ant fatu in mesania de sa piata ◊ canno ti bient superendhe sas sinzas de mesania, in s'istrada, ti faghes contare perigulosu ◊ cussu logu si agatat a mesania de duas bidhas ◊ su fabedhare de unu pópulu no est su matessi dae su mesaniu a s'oru (M.Columbu) Etymon srd. Translations French ligne médiane, ligne de sécurité (di una stada) English middle Spanish medianería Italian mezzerìa German Mitte, Straßenmitte.

ràgia , nf: arraja, raja Definition prus che àteru, síngia, línia fata a pinna, ma fintzes marcada cun àteru (es. in terra) Synonyms e antonyms línia, ràglia, raina, sinnale / umiadroxu Idioms csn: passai, essiri de sa r. = andhare prus addainanti de su sinnale, fintzas de su zustu, de su chi si depet pro educassione; sa r. de sa currera de is cuadhus = sa ràglia, su tretu e sinza a ue depent lòmpere, itl. traguardo Surnames and Proverbs smb: Raia Etymon spn. raya Translations French ligne, ligne d'arrivée English line, finishing line Spanish raya, meta Italian lìnea, traguardo German Linie, Strich, Ziel.

ría 1 , nf: arriga, erriga, riga Definition calesiògiat línia istrinta e longa pruschetotu dereta (es. in su paperi po iscríere, e fintzes sa chi abbarrat in terra de comente ant passau ccn. cosa); su chi s'iscriet in is errigas, s'iscritura de un'erriga; genia de aina, po tirare línias deretas e precisas, fata a intacos cun is números po inditare sa misura; foedhandho de sa conca, s'ispartzidura de is pilos petenaos; cosas postas a filera una aifatu de s'àtera; foedhandho de is àrias su chitzo, sa lughe comente si cumènciat a bíere ororu de su fundhale in s'orizonte Synonyms e antonyms línia, síngia / arralla 2, pinta 1 / régula / chirra 1, scrima / fibera Idioms csn: ponindhe r., a sa posta de sa riga = orbescendi; ischírendhe duas rigas = zúghere trassas meda Sentences semus faghindhe sa mesa totu a rigas, comente bi colamus cosa subra ◊ est iscrindhe in su cuadernu a rigas 2. a s'amigu l'at iscritu pagas rigas 3. a su sartu sestendhe li serbit sa riga 6. fit su manzanu chito ponindhe riga Surnames and Proverbs smb: Riga Scientific Terminology ans Etymon itl. Translations French ligne, règle English line, ruler Spanish línea, raya, regla Italian riga, rigo, righèllo German Linie, Zeile, Lineal.

sèrra , nf Definition crista de monte, tretu longu in artu a costera a un'ala e a s'àtera, montes totu unu aifatu de s'àteru de longu; logu serrau, a bisura de domo longa a duas abbas, totu serrada a imbidros o fintzes cun plàstica, po dhue fàere ortalítzia, frores e àteru, in cunditziones totu portadas a càstiu de crèschere de sa méngius manera cun calesisiat tempus / min. serritzina Synonyms e antonyms cràstili Idioms csn: filu de s., sa línia de totu is puntus prus artus de aundi s'àcua calat a una parti o a s'àtera = itl. displùvio; sa s. de sa camba = cannedha, tílviu, s’ossu de s’anca a s’ala de dainanti; s. de trigu = trigu a muntone (chentza triuladu o triuladu puru); una s. de robba de sapunare = bigada de arrobba bruta; andhare, essire serra serra = andai, passai schina schina Sentences pustis sas fozas si fint ingroghidas e bentu fritu torresit, astraore, e sas serras niadas si fint bidas (P.Sulis)◊ duos de Illorai sunt calendhe in sa serra e los giughet su bentu…◊ biadu su pastore chi in sa serra cantat ca no at bidu custa vista! Surnames and Proverbs smb: (De)serra, (De)sserra, Serra, Serras Scientific Terminology slg Etymon srdn. Translations French ligne de faîte, sommet English ridge Spanish cima, divisoria Italian crinale German Grat.

serràcu 1 , nm: serragu 1 Definition logu a serra, in su tretu prus artu chi a bisura de línia o filu de serra ispartzit su logu de betare is abbas a duas bandhas e badhes diferentes / annare serragu serragu = monte monte, serra serra Synonyms e antonyms serra Sentences cumintzeint s'aronzu dae sas badhes fintzas a su serragu ◊ apelzeint camminos pro giumpare sos serragos ◊ est istétia una fatiga a si ndi bènniri a innòi a susu, a su serragu de sa costera arrata ◊ furint iscumpartus apalas de unu serragu Scientific Terminology slg Etymon srd. Translations French crête, versant, ligne de partage des eaux English watershed Spanish divisoria de aguas Italian spartïacque, displùvio German Wasserscheide.

umiadórgiu, umiadróxu , nm Definition logu inue bufat o si faet bufare su bestiàmene; tretu e síngia a ue si depet lòmpere currendho a bínchidas, a trivas Synonyms e antonyms abbadógiu, biberadóriu, bidorzu / ràgia 2. a cali umiadroxu eus a cúrriri? Translations French abreuvoir, ligne d'arrivée English trough (drinking), finishing line Spanish abrevadero, meta Italian abbeveratóio, traguardo German Tränke, Ziel.