Definition Definition
Synonyms e antonyms Synonyms e antonyms
Idioms Idioms
Sentences Sentences
Surnames and Proverbs Surnames and Proverbs
Scientific Terminology Scientific Terminology
Etymon Etymon
Translations Translations
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
insissiligài , vrb: insitzibigai,
intzitziligai,
ississiligai Synonyms e antonyms
aciopai,
atorigare,
auntzare,
inciulai,
intzidare,
umprigare
/
atiare,
incidai,
intriscare,
mincidiare
| ctr.
caciare
Sentences
s'espi terràina apu imparau a no dha insissiligai e peri a no mi fai pungi ◊ dh'intendis? e poi narat ca soi dèu chi insissiligu!
2.
ti fait prageri a ississiligai sa curiosidadi sua
Translations
French
inciter
English
to prod
Spanish
incitar
Italian
stuzzicare
German
reizen.
intzutzulài, intzutzullài , vrb: itzutzulai Definition
istare a su punghe punghe, naendho o faendho in crica de ispínghere s'àteru a fàere calecuna cosa
Synonyms e antonyms
impunciai,
inciulai,
insissiligai,
intzidiare,
intzutzulliri,
ispuntzonare,
ispuntogliare,
tzuntzullare
Sentences
tocat a iscurtai ita narat sa genti e a intzutzullai asuta asuta ◊ mi intzutzullat sa genti coment'e chi sia un'ànima mala ◊ circànt sa manera de dh'aciapai, a Cristus, e intzutzullànt a tot'is Ebreus ◊ a giòvunu gei praxiat a mei puru a itzutzulai is bagadias! ◊ sa chistioni at intzutzullau sa crosidadi de is féminas
Etymon
srd.
Translations
French
piquer,
taquiner
English
to prod
Spanish
provocar
Italian
stuzzicare
German
reizen.
ispuntzonàre , vrb: spuncionai Definition
agiummai comente e púnghere a puncione, nàrrere o fàere cosa po portare a unu a fàere ccn. cosa, fintzes ofendhendhodhu; fàere in puncione, cumenciare a istacare calecuna filera de granu de su moriscu
Synonyms e antonyms
impunciai,
impuntzonare,
insissiligai,
intzidiare,
ispuntogliare,
ispuntziare,
ispuntzigonare,
punciurrare,
puntorjare,
tzuntzullare
Sentences
sas pudhas prus las ispuntzonabamus e prus s’istichiant e abarrabant firmas
2.
isprunindhe su trigumoriscu faghiant tres muntones: unu de trigumoriscu ínnidu de isprunire, unu de corros ispuntzonados e s'àteru de corros isprunidos
Etymon
srd.
Translations
French
taquiner,
encourager
English
to spur,
to sting,
to prod,
to tease
Spanish
picar
Italian
punzecchiare,
spronare
German
sticheln,
anspornen.
spertài , vrb: ispeltare*,
spertiai 1,
spretai Definition
ischidare, mòvere, atirare s'atentzione, bogare s'apititu, sa gana, fàere spertu, atentu, cabosu
Synonyms e antonyms
abbibare,
dispertare,
intzidiare,
ischidare,
ispipigliare
Idioms
csn:
s. sa menti, sa boxi, s'apititu = allutare sa mente, iscrarire sa boghe, fagher bènnere s'apititu; spretai su stògumu = fàghere tizirire su mànigu; spertiai su passu = illonghiare o istirare su passu, allegrare su passu, caminare de prus; vida spretada = vida unu pagu prus líbbera, prus de pessone manna
2.
spértia su passu e fai su chi ti apu nau!
3.
faiant prus vida spretada is serbidoredhas chi no is merixedhas
Translations
French
exciter,
éveiller,
causer
English
to wake up,
to prod,
to whet
Spanish
despertar
Italian
destare,
stuzzicare
German
wecken,
anregen.