Abbreviations Legenda | Symbols Legend

ammarturàu , pps, agt: ammarturiadu, marturau Definition de ammarturai; chi est sèmpere malàidu meda Synonyms e antonyms màlturu / isbagazadu 2. fut ammarturau: de otu annus no si podiat movi de aundi fut crocau ◊ dhu'iat un'ómini ammarturau a is cambas de candu fut nàsciu 3. semus totu ammarturiados de su viazu longu ◊ minadoris e minieras funt una parti manna de s'istória de sa terra nosta ammarturiada Translations French infirme English chronic patient Spanish enfermo crónico Italian malato crònico German chronischer Kranker.

búrtzu 1 , nm Definition maladia chi benit a is cuadhos: maladia de s'urtzu, assubentu Scientific Terminology mld Etymon ltn. vulsus Translations French poussif, pousse English weak (ness) Spanish enfermo de huélfago Italian bólso, bolsàggine German Engbrüstige, Engbrüstigkeit.

indemàu , agt Definition chi at ingortu atema, temiadu, chi tenet calecuna mància in sa salude: si narat de is animales magangiaos o malesanos Synonyms e antonyms demadu, incimiau, tacadu, temósigu, temosu, tunconidu | ctr. sanu, líaru Etymon srd. Translations French malsain, maladif English unhealthy, affected Spanish enfermo, enfermizo Italian malsano, colpito German ungesund.

iscunsértu , agt, nm: iscuntzertu, iscussertu, iscussestu Definition nau de unu, chi est maladióngiu; nau de un'aparíciu, de una màchina, chi no andhat, chi no funtzionat, chi at fatu iscónciu, guastu; nau de su tempus, chi est faendho malu, légiu; su guastu o neghe, dannu chi no lassat funtzionare a dovere calecuna cosa Synonyms e antonyms dissàntara, gastu 1, iscónciu, iscuncossu, iscunsertadu, maladióngiu, scuncordau | ctr. cunseltu Idioms csn: so iscussertu = seu scónciu, m'intendu mali; barra iscusselta = unu chi foedhat tropu e no a tonu Sentences unu rellozu iscussertu no marcat su tempus 2. si bi at calchi iscussertu lu reparas ◊ cussa màchina zughet iscussertu mannu e a l'acontzare mancu cumbenit ◊ s’iscussertu de sa limba sarda est comintzadu candho semus passados dae s’oralidade a sa cultura iscrita generalizada (S.Seu)◊ a ndhe faghent de iscussertu sos terremotos!… Etymon srd. Translations French en panne, détraqué, malade English spoiled, going wrong, sick Spanish estropeado, enfermo Italian guasto, non funzionante, ammalato German kaputt, krank.

malàdiu , agt, nm: malàidu, malaiu, malàriu, malàvidu, malàviu, maràriu, moàdiu, mobàdiu, mouàdiu Definition chi o chie at pérdiu sa salude, chi sufrit o tenet ccn. male Synonyms e antonyms arrimadu, demadu, firmu, tunconidu | ctr. sanu Idioms csn: rúere m., a m. = irmalaidare, leare carchi maladia; dàresi a m. = fàghere finta de èssere malàidu; m. in puntu de morti = grave, morindhe; m. a conca = chi no est zustu de conca, macu, irbariadu, de cumportamentu fora de tinu; su m. no si abbizat = no atuat, at pérdidu sos sentidos Sentences portas is ogus malàidus ◊ chi ses malaia meda tzérrio s’arretore! ◊ so rutu malàidu dai candho mi ant leadu de lantza e de punta ◊ a sas tres dies rughet a malàdia sa sorre ◊ fit malàvidu dae meda ◊ issu est arrutu malàriu ◊ si dat a malàidu e si ponet in letu ◊ fut bonu e atentu a sarbare malaios e pòberos ◊ marària… a conca, est, cussa! Etymon ltn. malehabitus Translations French malade, infirme English sick Spanish enfermo Italian ammalato, inférmo German krank, Kranke.

«« Search again