Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ammarturàu , pps, agt: ammarturiadu, marturau Definitzione de ammarturai; chi est sèmpere malàidu meda Sinònimos e contràrios màlturu / isbagazadu 2. fut ammarturau: de otu annus no si podiat movi de aundi fut crocau ◊ dhu'iat un'ómini ammarturau a is cambas de candu fut nàsciu 3. semus totu ammarturiados de su viazu longu ◊ minadoris e minieras funt una parti manna de s'istória de sa terra nosta ammarturiada Tradutziones Frantzesu infirme Ingresu chronic patient Ispagnolu enfermo crónico Italianu malato crònico Tedescu chronischer Kranker.

búrtzu 1 , nm Definitzione maladia chi benit a is cuadhos: maladia de s'urtzu, assubentu Terminologia iscientìfica mld Ètimu ltn. vulsus Tradutziones Frantzesu poussif, pousse Ingresu weak (ness) Ispagnolu enfermo de huélfago Italianu bólso, bolsàggine Tedescu Engbrüstige, Engbrüstigkeit.

indemàu , agt Definitzione chi at ingortu atema, temiadu, chi tenet calecuna mància in sa salude: si narat de is animales magangiaos o malesanos Sinònimos e contràrios demadu, incimiau, tacadu, temósigu, temosu, tunconidu | ctr. sanu, líaru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu malsain, maladif Ingresu unhealthy, affected Ispagnolu enfermo, enfermizo Italianu malsano, colpito Tedescu ungesund.

iscunsértu , agt, nm: iscuntzertu, iscussertu, iscussestu Definitzione nau de unu, chi est maladióngiu; nau de un'aparíciu, de una màchina, chi no andhat, chi no funtzionat, chi at fatu iscónciu, guastu; nau de su tempus, chi est faendho malu, légiu; su guastu o neghe, dannu chi no lassat funtzionare a dovere calecuna cosa Sinònimos e contràrios dissàntara, gastu 1, iscónciu, iscuncossu, iscunsertadu, maladióngiu, scuncordau | ctr. cunseltu Maneras de nàrrere csn: so iscussertu = seu scónciu, m'intendu mali; barra iscusselta = unu chi foedhat tropu e no a tonu Frases unu rellozu iscussertu no marcat su tempus 2. si bi at calchi iscussertu lu reparas ◊ cussa màchina zughet iscussertu mannu e a l'acontzare mancu cumbenit ◊ s’iscussertu de sa limba sarda est comintzadu candho semus passados dae s’oralidade a sa cultura iscrita generalizada (S.Seu)◊ a ndhe faghent de iscussertu sos terremotos!… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu en panne, détraqué, malade Ingresu spoiled, going wrong, sick Ispagnolu estropeado, enfermo Italianu guasto, non funzionante, ammalato Tedescu kaputt, krank.

malàdiu , agt, nm: malàidu, malaiu, malàriu, malàvidu, malàviu, maràriu, moàdiu, mobàdiu, mouàdiu Definitzione chi o chie at pérdiu sa salude, chi sufrit o tenet ccn. male Sinònimos e contràrios arrimadu, demadu, firmu, tunconidu | ctr. sanu Maneras de nàrrere csn: rúere m., a m. = irmalaidare, leare carchi maladia; dàresi a m. = fàghere finta de èssere malàidu; m. in puntu de morti = grave, morindhe; m. a conca = chi no est zustu de conca, macu, irbariadu, de cumportamentu fora de tinu; su m. no si abbizat = no atuat, at pérdidu sos sentidos Frases portas is ogus malàidus ◊ chi ses malaia meda tzérrio s’arretore! ◊ so rutu malàidu dai candho mi ant leadu de lantza e de punta ◊ a sas tres dies rughet a malàdia sa sorre ◊ fit malàvidu dae meda ◊ issu est arrutu malàriu ◊ si dat a malàidu e si ponet in letu ◊ fut bonu e atentu a sarbare malaios e pòberos ◊ marària… a conca, est, cussa! Ètimu ltn. malehabitus Tradutziones Frantzesu malade, infirme Ingresu sick Ispagnolu enfermo Italianu ammalato, inférmo Tedescu krank, Kranke.

«« Torra a chircare