Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

aprussieràu , pps, agt Definitzione de aprussierai; nau de ccn., chi tenet neghe a prumones po sa prussiera chi portat Tradutziones Frantzesu silicotique Ingresu sick of silicosis Ispagnolu silicótico Italianu silicòtico Tedescu an Silikose leiden.

ilvilíre , vrb: irvilire, isvilire, ivilire Definitzione fàere a gana lègia, orròschere, fàere naschire arrefudu Sinònimos e contràrios abbolotai, aconare, afastiai, agrungiai, ascamare, colloviare, dirgustare, isbolotiare, iserare, istomacare, spreai, tolocare / ifadare, istufare Frases daghi si est atatu e isvilidu ti at bogadu sa fune a t'isbrocare (A.D.Migheli)◊ candho m'irvilo de istare fora mi recuo ◊ istat intro intanadu che colora e no s'irvilit de su tantu sere ◊ nara impresse, chi cun sa ciarra tua ti apo irvilidu! 2. ch'est intro de s'ostera bufendhe dai oltaedie, solu, nemos lu càlculat e finas sa butighinaja ndh'est isvilida de li nàrrere a si moderare ◊ nde so isvilidu de fàghere semper su púpulu 3. custa fit una purga solu a l'intèndhere, ca ilviliat a chie sisiat! Sambenados e Provèrbios prb: màndhigu continu, màndhigu isvilidu Ètimu itl. svilire Tradutziones Frantzesu dégoûter, fatiguer, se lasser Ingresu to make sick, to bore, to be bored Ispagnolu repugnar, aburrirse Italianu nauseare, stuccare, annoiarsi Tedescu anekeln, sich langweilen, belästigen.

iscunsértu , agt, nm: iscuntzertu, iscussertu, iscussestu Definitzione nau de unu, chi est maladióngiu; nau de un'aparíciu, de una màchina, chi no andhat, chi no funtzionat, chi at fatu iscónciu, guastu; nau de su tempus, chi est faendho malu, légiu; su guastu o neghe, dannu chi no lassat funtzionare a dovere calecuna cosa Sinònimos e contràrios dissàntara, gastu 1, iscónciu, iscuncossu, iscunsertadu, maladióngiu, scuncordau | ctr. cunseltu Maneras de nàrrere csn: so iscussertu = seu scónciu, m'intendu mali; barra iscusselta = unu chi foedhat tropu e no a tonu Frases unu rellozu iscussertu no marcat su tempus 2. si bi at calchi iscussertu lu reparas ◊ cussa màchina zughet iscussertu mannu e a l'acontzare mancu cumbenit ◊ s’iscussertu de sa limba sarda est comintzadu candho semus passados dae s’oralidade a sa cultura iscrita generalizada (S.Seu)◊ a ndhe faghent de iscussertu sos terremotos!… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu en panne, détraqué, malade Ingresu spoiled, going wrong, sick Ispagnolu estropeado, enfermo Italianu guasto, non funzionante, ammalato Tedescu kaputt, krank.

malàdiu , agt, nm: malàidu, malaiu, malàriu, malàvidu, malàviu, maràriu, moàdiu, mobàdiu, mouàdiu Definitzione chi o chie at pérdiu sa salude, chi sufrit o tenet ccn. male Sinònimos e contràrios arrimadu, demadu, firmu, tunconidu | ctr. sanu Maneras de nàrrere csn: rúere m., a m. = irmalaidare, leare carchi maladia; dàresi a m. = fàghere finta de èssere malàidu; m. in puntu de morti = grave, morindhe; m. a conca = chi no est zustu de conca, macu, irbariadu, de cumportamentu fora de tinu; su m. no si abbizat = no atuat, at pérdidu sos sentidos Frases portas is ogus malàidus ◊ chi ses malaia meda tzérrio s’arretore! ◊ so rutu malàidu dai candho mi ant leadu de lantza e de punta ◊ a sas tres dies rughet a malàdia sa sorre ◊ fit malàvidu dae meda ◊ issu est arrutu malàriu ◊ si dat a malàidu e si ponet in letu ◊ fut bonu e atentu a sarbare malaios e pòberos ◊ marària… a conca, est, cussa! Ètimu ltn. malehabitus Tradutziones Frantzesu malade, infirme Ingresu sick Ispagnolu enfermo Italianu ammalato, inférmo Tedescu krank, Kranke.

màlturu , nm, agt: màrtiru, màrture, màrturi, màrturu Definitzione chie pommore de una fide, de un'ideale afrontat css. sacrifíciu, fintzes de dhue pònnere sa vida; malàidu a meda e tempus meda, malàidu chi no sanat (e mescamente chi dhi at calau paràlisi) Sinònimos e contràrios màrtire, martúgliu / ammarturau, antzuladu, tuglidu 2. timu chi mi tochit a passai sa vida màturu, crocau in su letu ◊ Gesús andàt predichendu s'Evangéliu e sanendu is malàidus e is màrtirus (Ev)◊ in cussos ispidales a si ndh'intendhet boghes de màrtures!…◊ cussa fémina fiat màrtura in su letu Ètimu ltn. martyr Tradutziones Frantzesu martyr, affaibli, aveuli Ingresu martyr, physically enervated, chronically sick Ispagnolu mártir, afectado por una dolencia Italianu màrtire, infiacchito fisicaménte, malato crònico Tedescu Märtyrer, entkräftet, chronischer Kranker.