acabbàda , nf: acabbara,
agabbada,
agabbata Definition
su acabbare, s'acabbu de una cosa, finitia de unu tempus, de sa vida / a. de coja = sa prima presentada, candho su babbu e sa mama de s'ómine andhant sa prima borta a domo de sa fémina
Synonyms e antonyms
acabbamentu,
acabbu,
fine,
finida,
finitia,
últimu
| ctr.
comintzu
Sentences
sa gana de trabballai chi tenint no est meda, tanti a s'acabbara de su mesi su dinai currit su própiu! ◊ a s'acabbada de sa messa su meri fait festa
Etymon
srd.
Translations
French
fin,
euthanasie
English
end,
euthanasia
Spanish
fin,
eutanasia
Italian
fine,
eutanasía
German
Ende,
leichter Tod.
acàbbu , nm: agabbu,
aggabbu Definition
s'úrtima parte de unu tempus, de una faina
Synonyms e antonyms
acabbada,
acabbatorju,
cúmiu,
fine,
finitia,
últimu
| ctr.
comintzu,
inghitzu
Sentences
sa carri donat e pedit callenti, carignus e cunfortu fintzas a s'acabbu ◊ sa poesia sua a s'agabbu naraiat goi ◊ ge at a fai un'acabbu cussu pritzosu arreulau!…
Etymon
spn.
acabo
Translations
French
fin
English
finish
Spanish
fin
Italian
tèrmine
German
Ende.
càbadu , nm: càbidu,
càbiru,
càbudu,
càpudu Definition
su tretu inue cuménciat (o acabbat) unu filu, una chistione, bicu de orrobba (es. muncadoredhu, pannitzu); càbidu est fintzes pane chi si faet po dhu giare a is piciochedhos a su candhelarzu úrtima die de annu o, in àteru logu, po dhu papare sa die de Is Tres Gurreis / pira de càbudu = pira premedia, cabudàrgia
Synonyms e antonyms
cabu,
punta
Idioms
csn:
su c. de sa canna de is pulmonis = cannighinas; a c. de cena, su c. de cena = apustis chenadu; a c. de un'annu = a s'agabbada de un'annu, pustis de un'annu; fai càbudu a (unu logu, camminendi)= imbàtere, corparechela in…; lassai a unu a malu c. = a sirba sua, chentza ghia, chentza annestru, irbandhonadu; s'arbei a c. = sa chi andhat addainanti, de ghia, cabidiana; bogai de c. = bogare de cabu, tasire unu triballu, lassare a pèrdere una chistione, isbandonai cosa, agabbai de circai forrogus; donai càbidu = (in sas cummédias) finire de nàrrere su chi unu depet, a manera chi su cumpanzu cumprendhat chi tocat a isse a nàrrere sa parte sua; pigai c. de una cosa = leare oru, chircare de ischire carchi cosa de una chistione; agatai su c. de una chistione = bogare de ragas de una cosa; fuiri su càbudu = imbrutàresi, cagàresi; de corru in càbidu = de un'ala a s'àtera; su càpudu de s'arrexonamentu, de unu líbburu; lòmpere in càbadu (nadu de frutu)= lòmpere premediu
Sentences
su càbudu de sa funi, de su filu ◊ is làmbrigas infundiant su càbudu de su mucadori (N.Laconi)◊ is giogadoris pigant is cuatru càbudus de su mucadori tenendidhu isténdiu ◊ at biu una tialla manna chi, tenta a is cuatru càpudus, lompiat finas a terra ◊ medas ant a aproillai de dónnia càpudu de sa Terra (Ev.)
2.
at a benni a innòi custu càbudu de merí ◊ unu càbudu de cena fuat andau a domu de sa picioca
3.
ma poita su pipiu dhu lassais aici a malu càbudu? ◊ nc'est bessia: a disígiu a lassai sa domu a mau càbudu!…◊ candu mai ia a lassai sa butega a mau càbudu?!…◊ ocanno sa castagna paret lompenno in càbadu ◊ sa notítzia nc'iat fatu càbudu a Roma!
4.
bogamidhu de càbidu! ◊ bogamidhu de càbudu, no mi trumbullist s'istògumu! ◊ ammarolla funt isderrutas custas domus: dhas ant bogadas de càbidu!
5.
no nc'est che su predi po ndi bogai càbudu a dónnia cosa
6.
candu unu est andau a iscola ciai dhi torrat càbudu!
7.
pigau càbidu nd'eis, de cussa cosa? ◊ gei no arrannesceus a dhi ponni càbudu a custa cosa!
Etymon
ltn.
caput
Translations
French
bout de l'écheveau
English
end of skein,
end
Spanish
cabo,
remate
Italian
bàndolo,
estremità,
cócca
German
Stranganfang,
Ende,
Zipfel.
càbu , nm: capu Definition
s'úrtimu tretu o fintzes su coménciu, su primu tretu de una cosa (filu, fune, tiàgia, lentzolu, muncadore, e àteru, cosa longa); capacidade de pentzare a is cosas, de dhas fàere bene, cun incuru, cun imprastu; unu chi cumandhat àteros in calecunu grupu organizau: in sa cumpangia de is barracellos, chie po importu benit luego apustis de su capitanu / min. cabighedhu
Synonyms e antonyms
càbadu,
cabutzu,
cabútzulu
/
abbistesa,
fracongia,
giudísciu,
imprastu
Idioms
csn:
unu c. de filu = agullada, soga, un'arrogu de filu (itl. gugliata, su tantu de filu chi s'intrat in s'agu pro cosire); su c. de sa fune = aundi sa funi acabbat (o aundi cummentzat), coatza; zúghere c. = tènniri abbistesa; èssere de c. = abbistu, zudissiosu; àere, leare c. de una cosa = leare oru, circai de isciri; pònnere c. a fàghere una cosa = fai sa cosa cun coidau e assentu; dare, torrare c. de una cosa = dare segurtade, torrai isceda; bogare de c. = acabbai de…, lassai de fai una faina; bocare capu, bocare capu bonu de una cosa = agatare su médiu, resessire a fàghere una cosa, bogare ragas; cabu b'at!… = no bi at cabu, dhui at pagu de crèiri, de isperai; no s'at c. si…, chie ndh'at c. chi… = chini dhu scit si…, bae e ischi si…; pònnere in capu a unu, de una cosa = incarrigai a unu pro dha fai; su c., nessi! = aite tiat èssere!, est totu in debbadas!
Sentences
su cabu de su filu, de sa fune, de s'atzola, sos cabos de su mucadore, de su pannitzu, de sa tiaza ◊ si agatades sos nodos, chircade su cabu a ixobare ◊ su trabballu no at capu ◊ a cabu de un'ora est beniu a ndi dhus iscidai ◊ a cabu de un'annu, de unu mese
2.
in cussa famíllia no bi at ne cabu e ne coa ◊ chie zuchet capu, sas bachianas las prétziat comente tocat ◊ sa pessone, si zuchet capu, fachet benes e àteru ◊ pensa de ti rimediare, e no sias a cabu de criadura! ◊ ponebbei cabu, mih, a istudiare, no ti botzent! ◊ e ite ndhe at a bogare de cussu triballu si no bi ponet cabu?! ◊ no ponzas fatu a isse, chi no bi at cabu in su chi ti narat! ◊ cabu b'at, pessas, in su chi faghet cussu!… est unu macu! ◊ mi abbizo de s'errore chi cun malu cabu apo fatu ◊ pro su malu cabu chi zughet depet fàghere sa cosa a duas bias
3.
chie ndhe at cabu si at a fàghere tempus bonu, cras?! ◊ leadu cabu ndhe as de su chi est nendhe sa zente, de su chi ant fatu istanote? ◊ po ponner cabu a su Vangelu tou che as bogadu su betzu po su nou ◊ currindhe allirgu, su pipiu no at postu mancu capu a sa camisedha chi dhi piculaiat in palas
4.
bogàdeli de cabu, como, ca sezis istracos! ◊ trabballant fintzas a chi li bocant de capu ◊ chi sichies de custu tamanu no nche bocaes capu bonu! ◊ a sas noe li bogamus de cabu ◊ mezus che la secamus inoche, tantu non ndhe bocamus capu, oje!
5.
ocannu no ndhe poto incolliare una: e mighi mi ndh'at faladu de suore! Su cabu, nessi! (G.Ruju)◊ est andhadu a Tàtari e no at fatu nudha: su cabu, nessi! ◊ dai cussa meighina no ndhe apo àpidu profetu: su cabu, nessi! (G.Ruju)
6.
bisonzat de pònnere in capu sos amicos pro fàchere sa paradura
Etymon
ltn.
capus
Translations
French
bout de l'écheveau
English
end of skein
Spanish
cabo,
esmero
Italian
bàndolo,
estremità,
diligènza
German
Stranganfang,
Ende,
Fleiß.
coítza , nf Definition
sa coatza o punta de su foete o de cosas deasi
Synonyms e antonyms
coàcia
/
cdh. cuditza
Surnames and Proverbs
smb:
Coizza
Translations
French
petite queue,
extrémité
English
small tail,
end
Spanish
colita
Italian
pìccola códa,
estremità
German
kleiner Schwanz,
Ende.
cuàciu , nm: culàciu 1,
culatzu,
curatzu Definition
sa parte de fundhu de unu sacu, de un'istrégiu, sa parte comente acabbat calecuna cosa a cugigone, fintzes is úrtimos tempos de una simana, coígiu de cosa; sa parte de fundhu de unu frutu grussu (a sa bandha contrària de su tenaghe), o de cosas che a su cugúmene, sa crucurighedha, e àteru; fintzes culu mannu, grussu
Synonyms e antonyms
cugulloni
Idioms
csn:
su murale de culatzu de canterju = s'úrtima dente, sa de fundhu; culatzu de ojos = me is trempas, sa parti chi essit, apitzus de sa punta de s'ossu, acanta a is ogus (itl. pomèllo); culatzu de sa bentre = budhale, itl. rètto; su cuàciu, su cuacedhu = trastighedhu chi ponent a sa criadura minuda a imboligare su culitu pro che li suspire su píssiu, pro no imbrutare
Sentences
piantinas, sementzas e matzocas ndhe at postu fintzas in culatzos de pinzata ◊ su mànigu li abbarrat in culatzos de buca, no resessit a ingullire ◊ custa calidadi de tamàtiga si púrdiat sempri in su cuàciu ◊ apo collidu unu culatzu de bértula de olia
Surnames and Proverbs
smb:
Culatzu, Culazzu
Scientific Terminology
rbr, crn
Etymon
itl.
culaccio
Translations
French
extrémité,
croupion
English
rump,
side
Spanish
extremidad
Italian
estremità,
codrïóne
German
Ende.
culturínas , avb Definition
èssere in c. = àere belle e acabbau una cosa
Translations
French
toucher à sa fin
English
said of a situation coming to an end (action)
Spanish
estar en las últimas
Italian
agli sgóccioli
German
am Ende.
fíne , nf, nm: fini,
finis Definition
tretu o tempus chi acabbat ccn. cosa o chistione, s'úrtima parte de calecuna cosa e, in is cantadas, sa serrada de s'argumentu
Synonyms e antonyms
acabbada,
acabbu,
finitia,
últimu
| ctr.
comintzu
Idioms
csn:
fai malu fini = fine mala, andhare male; fàghere fine de una cosa = acabbai de fai ccn. cosa, acoitai fendi sa cosa; no tènniri fini de…= no ndhe fàghere fine de…, istentare tropu faghindhe; a fine e a candho = apustis de tanti, a su fini; in finis = po acabbai, pro la serrare (sa chistione); fini serrau = in is cantadas campidanesas, su significau cuau asuta de metàfora chi su cantadore chi aperit sa cantada dichiarat in su coberimentu e fait s'argumentu de totu sa gara
Sentences
cussu at fatu fine mala, ca fit de malos pes! ◊ finis fato, donosa, a sa cantone però no fato finis a s'amore ◊ est abbarradu ischidadu fintzas a sa fine ◊ bonos printzípios e mezus fines! ◊ custa cosa forte no tenet mai fine
2.
azúalu tue ca cussu irmasionadu no ndhe faghet fine! ◊ su giòvunu si fiat dromiu e no teniat fini de si nd'iscidai
3.
ant fatu sa cantada a fini serrau (o cobertu)
Surnames and Proverbs
smb:
Fine, Fini
/
prb:
su fàere bene non tenet mai fine
Etymon
ltn.
fine(m)
Translations
French
fin
English
end
Spanish
fin
Italian
fine
German
Ende,
Schluß.
finitía, finitías , nf Definition
prus che àteru, s'úrtimu tempus de calecuna sumana, ma fintzes s'úrtima parte, comente acabbat unu logu, o cosa chi ispàciat, finendho / batire una cosa a f. = acabbai de dha fai
Synonyms e antonyms
acabbada,
acabbu,
fine
| ctr.
comintzu,
inghitzu
Sentences
s'ànima giughent niedha che moro sentza pensare chi sa vida insoro benit a sa segura finitia (A.Casula)◊ a finitia de su cuncursu unu at cantadu sa poesia sua ◊ dies, chidas e istajones tenent finitia ◊ mancu su cane faghet finitia goi! ◊ parimus a finitias de su mundhu ◊ batide a finitia su messonzu!
2.
comintzaiat in finitia de cussa galleria
Translations
French
fin,
conclusion
English
end,
conclusion
Spanish
fin,
conclusión
Italian
fine,
conclusióne
German
Ende,
Schluß,
Abschluß.