barriàdu , pps, agt Definition
de barriare; chi portat càrrigu; chi ndhe portat meda (frutu, machiori, pinzos de… mascu)
Synonyms e antonyms
carrigadu
/
gàrrigu,
frunidu
| ctr.
líchidu 1,
iscàrrigu
Sentences
fimus in medas e amus barriadu coitendhe ◊ tue za as barriadu, a machine! ◊ lampu a barriadu chi at cussu: no ndhe narat una zusta!
2.
ocannu sas olias sunt barriadas meda ◊ semus barriados de males e no ndhe podimus a fàghere ispesa manna
3.
cussu za nachi est barriadu e la cuntentat sa muzere!
Translations
French
chargé
English
load (ed)
Spanish
cargado
Italian
caricato,
càrico
German
geladen,
voll.
bàrriu , nm, agt Definition
su tanti de cosa chi bastat po carrigare a unu, o un'animale, una màchina; mesura de 60 (o de 100) litros; chi portat càrrigu; nau de fémina, chi est príngia / èssere b. che pedhe de assile, a pilu in pedhe = càrrigu meda (nau de matas po su frutu)
Synonyms e antonyms
càrrigu
/
barriadu,
prenu
| ctr.
líchidu 1,
scàrrigu
Sentences
apo una labia de duos bàrrios e unu carradellu de bator bàrrios ◊ tiras treme treme bàrrios pesudos
2.
Mont'Albu est bàrriu de nie ◊ sas àrbures sunt bàrrias de frutuàriu
3.
cudhae sos terrinos sunt piús in pendheu e bàrrios de ruedhu
4.
sas àrvures ocannu sunt bàrrias che pedhe de assile: no est in contu sa landhe chi giughent!
Surnames and Proverbs
smb:
Barriu
/
prb:
in caminu si acontzant sos bàrrios ◊ bàrriu minore remiarzu mannu
Etymon
srd.
Translations
French
charge
English
load (ed)
Spanish
carga
Italian
càrico
German
Laden,
voll.
cólimu , agt: cólumu,
cúlumu Definition
chi est a oros, prenu prenu, nau de istrègios o misuras; cosa a meda / avb. a cólimu = a oros, prenu prenu de no bi càbere àteru: nadu de mesura podet èssere prena a cucurru (diferente de a oros, a rasu)
Synonyms e antonyms
acucuradu,
pienu
/
muntone
Sentences
a sos proite dubbiosa isetat una risposta cóluma de sustàntzia ◊ su mundhu est cólumu de peleas
2.
sas lúscias las ant pienadas a cólumu ◊ su trenu passat sempre a cólumu de zente ◊ s'arveghe zughet sas titas a cólumu de late
3.
sufrit unu cúlumu ispaventosu de males
Etymon
itl.
Translations
French
plein
English
full
Spanish
colmo
Italian
cólmo
German
voll.
larilàri, larillàris , avb Definition
chi ndh'est càrrigu, chi ndhe portat meda (pruschetotu de cosa minuda, pitica, fintzes de abba), chi est cagiagàgia; chi est prenu a oros, prenu totu / èssere l.
Synonyms e antonyms
biraira,
ghiraghira,
iragunoru,
laralara,
tilchiatílchia
/
pienu
Sentences
zughet sos pantalones larilari de saurra ◊ sa pira in terra est larilari de frommiga ◊ bodhindhe morisca mi so fatu larilari de ispina
Translations
French
débordant
English
crowded
Spanish
repleto
Italian
gremito,
rigurgitante
German
überfüllt,
voll.
piénu , pps, agt, nm: plenu,
prenu Definition
de pienare e de plèniri, cun totu is matessi significaos; chi aintru no dhue at logu ca est totu ocupau, chi no dhue cabet àteru (ma a bortas nau fintzes in su sensu de meda, es. cussu móbbile est prenu de brúere, fróbbilu!; est su logu prenu de musca, sa linna betza prena de frommiga)
Synonyms e antonyms
cenu,
prenadu
/
cólimu
/
afiancu,
atatu,
mascadu,
satzau
/
càrrigu,
frunidu,
prignu,
semenadu
| ctr.
líchidu 1,
sbuidu,
tufudu
Idioms
csn:
p. a ponte a ponte (nadu de isterzu)= a cucurru, a meda, a istibbu, a issacu; prenu che ou (nadu de isterzu o de chie at manigadu)= prenu ’eretu, de no càbere prus nudha; terra prena a trigu, a órgiu, a fà, o àteru = chi bi ant semenadu trigu, orzu, fae, o àteru; plenu de doloris = chi est totu dólimas, chi li dolet in totu sa carena; prenu de chentu e unu male = malu meda (nadu de ccn.); fàghere su prenu = prenare deunudotu; leare, iscúdere a punzu prenu = cun su punzu afissu o serradu; su pienu de sa Luna = candho sa Luna est tundha tundha, si bidet totu intrea; leare in prenu (iscudindhe) = fèrrere bene, de fàghere totu s'efetu
Sentences
amus prenu s'ortu a fae ◊ cuss'isterzu l'apo prenu deo ◊ ndhe apo prenu su logu, at prenu sa broca ◊ sa piata s'ibboideit coment'etotu si fit piena ◊ de custas lendhas ndhe ant prenu su logu
2.
sa die fit piena a ponte a ponte de càntigos, ballos, brincos, giogos e risos ◊ fit pienu de dépidos cun sa butega ◊ portat is manus prenas de ungas mannas ◊ su monte nostru fit prenu de onzi linna ◊ apu agatau cust'ampudha prena: is atras funt buidas ◊ sa note fit galu tépia e prena de istedhos
3.
fit arendhe e at lassadu s'aradu intro de su sulcu, in su pienu ◊ in su prenu no bi depet colare bestiàmine ca faghet dannu ◊ cussus animalis faint dannu in is terras prenas a trigu!
4.
cussos sunt tirriosos e prenos de pretesas ◊ fit unu trighínnia bellu, prenu, primariu, cumpridu ◊ fostei est sempri impressiu, sempri prenu de cosa de fai… (A.Garau)
Surnames and Proverbs
prb:
sa brenti prena non creit a sa sbúida
Etymon
ltn.
plenus
Translations
French
plein,
rempli,
encombré
English
full,
hight,
filled
Spanish
lleno,
colmado,
repleto
Italian
pièno,
cólmo,
sàturo,
brulicante,
infestato
German
voll,
erfüllt.
prígnu , agt: príngiu,
prinzu Definition
nau de fémina o de animale, chi portat su fedu in corpus; nau de css. cosa, chi est prena prena, bentruda
Synonyms e antonyms
gràidu,
impedidu,
próssimu
| ctr.
anzadu
Idioms
csn:
bèniri príngia = bènnere ràida; muru príngiu = a bentre, apunt'a ndhe rúere; prinza a minuju = príngia de pagu; èssere prigna manna = ràida a mannu, apunta a s'illierare (o anzare, nadu de animale)
Sentences
abarrat noi mesis príngia, sa fémina ◊ sos malàdios de idropisia parent prinzos de nobe meses ◊ s'animali príngiu tocat a dhu pigai cun prus delicadesa ◊ est arreada prinza cada vorta chi su maridu si ndh'at iscanzau su cinghedhu
2.
anchi dhi calit lampu príngiu chi fatzat milla lampixedhus!
Etymon
itl.
Translations
French
gravide
English
pregnant
Spanish
preñada,
embarazada
Italian
prégno
German
schwanger,
trächtig,
voll.
stibbíu , pps, agt: istibbidu Definition
de stibbiri; nau de istrégiu o de logu, chi est prenu a isticu
Synonyms e antonyms
insacadu
2.
at passau unu pulma stibbiu de genti
Translations
French
entassé
English
crammed
Spanish
repleto
Italian
stipato
German
überfüllt,
gedrängt voll.