Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

arracàda , nf: arrecada, arrecaja, arrecrada, arrocadas, racada Definitzione genia de prendha (de oro, prata, coradhu, de àteru) fata po apicare prus che àteru in origas; is nàcaras chi portant asuta de sa barra de fundhu crabas e brebès / genia de a.: a lóriga, a lentioni, a pàlia (= lorinchinos mannos, lados, de oro) Sinònimos e contràrios aricina, arra, pendhulica / nàcara, nabra Frases ti apo a dare s'arracada de prata ◊ tue ses cun arracadas e collana, e babbu tou a solas tira tira! ◊ a tie no ti deghent sas arracadas ◊ pro cumpàrrere in su ballu sunt bàrrias de arracadas Terminologia iscientìfica prd Ètimu ctl., spn. arrecada Tradutziones Frantzesu boucle d'oreilles, pendant d'oreilles Ingresu earring Ispagnolu arracada Italianu orecchino Tedescu Ohrring.

arrufàu , pps, agt Definitzione de arrufare; chi est betau apare, nau de pilos, o fintzes chi est totu a lorighedhas, anedhau (o fintzes chi paret ca portat sa tzudha) Sinònimos e contràrios anedhadu, orrofadu 2. cussu est conca arrufada ◊ su gatu portàt sa cou arrufara comenti at biu su cani Tradutziones Frantzesu bouclé Ingresu curly Ispagnolu desgreñado, ensortijado Italianu riccioluto Tedescu lockig.

arrullàu , pps, agt Definitzione de arrullai; chi portat is pilos anedhaos, a lorighedhas Sinònimos e contràrios abbuculau, frisau, pilianedhadu 2. essiast a curri cun cuadhu arrullau ◊ cussa picioca portat is pius niedhus arrullaus ◊ fiat unu pipiu totu arrullau, a fronti artu ◊ portat is pius arrullaus coment'e un'angioni 3. su meri bolliat màniga arrullada, de s'iscaraderi e de su serbidori, messendi Tradutziones Frantzesu bouclé Ingresu curly Ispagnolu de pelo ensortijado Italianu riccioluto Tedescu lockig.

búculu , nm Definitzione lorighita de pilos Ètimu itl. buccolo Tradutziones Frantzesu boucle Ingresu curl Ispagnolu bucle Italianu bóccolo, rìcciolo Tedescu Locke.

cherriòne , nm: chirrione, chirrioni, chirrone, cirrioni, cirroni, tzirrone Definitzione matzu de pilos, de lana, linu o cosas deasi, pilítzula; nae de sida / cirroni de linu, de cagnu Sinònimos e contràrios cirru, ciufu, cucuredhu, fiochedhu, mumulloni, pubusa, pubusone 1, tipisone Frases cun chíndhalu, cannujas e pubadas de lana o linu, sedas e cotones, fusos, músculas tundhas, chirriones falant filados…◊ cun su pètini de ferru si ndi bogat sa stupa e si aguantat su cirroni de su linu 2. nci donat is ogus in d-unu chirrioni de mata e si sbisogat! Sambenados e Provèrbios smb: Cerronis, Cirroni, Cirronis Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu quenouillée, mèche, flocon, boucle Ingresu tuft Ispagnolu mechón Italianu pennécchio, ciòcca, biòccolo, cirro Tedescu Spinnrocken, Flocke.

cherrítzu , nm: chirritzu Definitzione frocu, chirrione o matucone de lana a filare, su tanti chi si ponet in sa cannuga e fintzes chirrione de pilos, is pilos / chirritzilongu = nau de ccn., chi portat is pilos longos meda Sinònimos e contràrios cannugada, cugusta, pubada / cabagliera 2. pro nois sos cherritzos sunt sos pilos ◊ si no faghes a bonu ti tiro sos chirritzos! (Z.Porcu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu flocon, boucle de cheveux Ingresu tuft Ispagnolu mechón Italianu pennécchio Tedescu Spinnrocken.

cíbbia , nf: fíbbia, síbbia, tíbbia, tzíbbia* Definitzione parte de unu chintórgiu o cringa, a una de is duas partes, ue intrat sa coatza (punta) e benit firmada in s'istampu giustu Tradutziones Frantzesu boucle Ingresu buckle Ispagnolu hebilla Italianu fìbbia Tedescu Schnalle.

fermàlliu , nm: fremmàgliu, frimmallu Definitzione prendha a ispilla de púnghere in bestimentu, genia de ispilla a poderare calecuna cosa Sinònimos e contràrios bròscia, ghermallu Frases sa zente si ponet in corbata cun frimmallu de oro ◊ gighet in tuju una bella collana de oro e in petus fremmàglios delicados Terminologia iscientìfica ans, prd Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu broche, boucle, fermoir Ingresu clasp Ispagnolu broche Italianu fermàglio Tedescu Vorstecknadel, Brosche.

loritzína , nf Definitzione lorinchinu, prendha (duas) chi is féminas si apicant a is origas po bellesa Sinònimos e contràrios aricina, arra, arracada, lorinchinu, orechinas, pendhulica, pitoriga Terminologia iscientìfica prd Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu boucle d'oreilles, pendant d'oreilles Ingresu earring Ispagnolu pendiente Italianu orecchino Tedescu Ohrring.

orechína , nf: orentzina, orichina, oricina, oritzina, uricina Definitzione lorinchinu, prendha chi is féminas apicant a is origas po bellesa / oricinas de cariasa = cerésias allobadas in su nasedhu chi is piciochedhus a giogu si apicant in is origas Sinònimos e contràrios aricina, arra, arracada, loritzina, pendhulica, pitoriga Terminologia iscientìfica prd Ètimu itl. orecchino. Tradutziones Frantzesu boucle d'oreilles, pendant d'oreilles Ingresu earring Ispagnolu pendiente Italianu orecchino Tedescu Ohrring.

tíbbia , nf: cíbbia, tzíbbia* Definitzione parte de unu chintórgiu, a unu de sos duos càbudos, ue intrat sa coatza chi benit firmada cun su pitzianti (o agúgia) Tradutziones Frantzesu boucle Ingresu buckle Ispagnolu hebilla Italianu fìbbia Tedescu Schnalle.

«« Torra a chircare