Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

caratzànu , agt Definitzione chi est comente e chi portet sa caratza, una màscara, falsu, traitore Sinònimos e contràrios facinàrgiu, falsu, fingidore, fingidu, malafideau Frases caratzana, tue ammoras chin totus! Terminologia iscientìfica ntl Tradutziones Frantzesu trompeur, faux Ingresu false Ispagnolu tramposo, falso Italianu simulatóre, falso Tedescu falsch.

càrtamu , nm Definitzione una genia de erba chi benit de s'Egitu Terminologia iscientìfica rba, Carthamus tinctorius Tradutziones Frantzesu faux safran Ingresu grass similar to saffron Ispagnolu azafrán Italianu zafferano falso Tedescu Färbersaflor.

castagnòla , nf: castangiola 2, castanzola Definitzione tafaranu areste o gardu tridicale, genia de erba chi faet asuta che una castàngia, dha papant is porcos a forrogu, bogat unu frorighedhu biancu Terminologia iscientìfica rba, Romulea bulbocodium Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu faux safran Ingresu wild saffron Ispagnolu tipo de azafrán Italianu zafferano selvàtico Tedescu wilder Safran.

disintonài , vrb Definitzione su no èssere a tonu, intonaos de boghe, fintzes su no torrare apare de duas cosas, in calecuna chistione Sinònimos e contràrios distonare, istonai | ctr. atonare Ètimu spn. desentonar Tradutziones Frantzesu chanter faux, dissoner Ingresu to be out of tune Ispagnolu desafinar Italianu stonare, dissonare Tedescu falsch spielen, oder singen, falsch klingen, nicht übereinstimmen.

fadhídu , pps, agt: fadhitu, fadhiu, fallitu Definitzione de fadhire, fadhiri; chi est a su contràriu, chi no est postu giustu, o fintzes a bortas s’unu e a bortas s’àteru Sinònimos e contràrios ibbagliadu | ctr. giustu Maneras de nàrrere csn: a bortas fadhidas = una borta s'unu, una borta s'àteru, a borta a borta; a dies, a chidas fadhidas = una emmo, s'àtera nono; corra fadhia = corros cale goi cale gai, unu diferente de s'àteru; fàghere una cosa a manu fadhida = cun sa manu isballiada, sa chi andat mali, chi si movit a sa parti chi no est sa sua; trobea a peis fadhius = trobea betada a unu pè de nanti e a unu de daisegus; fai moris fadhitus, a bias fadhitas = fàere a fadhitas, fàghere a ischiviu, andhare s'unu a cara a s'àteru faghindhe forchidhos, chentza si abbojare, colendhe in caminu o carrela diferente, o fintzas andhare a su matessi logu in caminos diferentes e chentza si abbojare Frases mi so fadhidu: no fit custu su chi cheria leare ◊ apo fadhidu: cheria nàrrere custu, no cudhu 2. si a missa calchi bolta andhas, che mura fadhida, ne cuntegnu e ne rispetu, no cumprint a su pretzetu cantos cun tegus bi ndh'at ◊ mighi ti as postu s'iscarpa fadhida! ◊ mi so pérdidu… unu caminu fadhidu apo leadu! 3. s'ispuma de su mare a bortas fadhidas torrat a mie ◊ a seros fadhidos essiat a chircare carchi cosa ◊ "giualis fadhitus" est unu de is sinnus chi si faint a is animalis Tradutziones Frantzesu faux, erroné Ingresu wrong, inverted Ispagnolu equivocado, invertido Italianu sbagliato, invertito Tedescu verfehlt, falsch, umgekehrt.

fàlsu , nm, agt: faltzu, fàrciu, farsu, fartzu, fassu, frassu 2, fratzu Definitzione cosa chi no est abberu ma antzis su contràriu; chi o chie ammostat o giaet a bíere o faet a cumprèndhere apostadamente su chi no est Sinònimos e contràrios faba 1 / caratzanu, fingidore, fingidu | ctr. belidadi, beru / beridadosu Maneras de nàrrere csn: zurare in f. = giurai nendi cosas chi no funt; èssere faltzu che dinari malu, che títule, che Zudas = frassu diaderus, meda; bogare in fartzu a unu = sminciri, averguare una veridade contrària, bogare una veridade diferente de sa chi at nadu unu; pàrrere distimonzu fartzu (nadu de css. cosa) = èssere carchi cosa o de una manera chi própiu no bi andhat bene ue est; badiare a ocru frassu = castiai a culu de ogu; piu frassu = su cuartu frassu, falsu cuarteri, zenia de isperradura in s'ungra de boes e cadhos Frases si sa notíscia dada no est faltza, calchi otava a cantare in salda rima si cheret Deu bi torro a Ghilaltza (Cubeddu)◊ fit un'ómine ingannosu, falsu e fintu ◊ sa língua tua abbruxat prus de fogu: ses unu chi at fatu giuramentu frassu ◊ a fortza de giurare in fartzu fatas finas li sunt sas manos tortas! ◊ non diant auditu a paràgulas fassas! 2. segachela cuss'arburedha de chercu in mesu de binza, chi paret distimonzu fartzu! Ètimu ltn. falsus Tradutziones Frantzesu faux Ingresu false Ispagnolu falso Italianu falso Tedescu Falsche, Heuchler, falscher Mensch, falsch.

istonài, istonàre , vrb: stonai Definitzione su no èssere a tonu, intonaos de boghe, fintzes su no torrare paris de duas cosas, in calecuna chistione Sinònimos e contràrios distonai Tradutziones Frantzesu chanter faux, détonner Ingresu to be out of tune Ispagnolu desentonar, desafinar Italianu stonare Tedescu falsch singen.

tirgúsa , nf: (sa t. = nr. satirgúsa) trigusa trugusa, turgusa, tzurgusa 1 Definitzione lau de arriu o de cuadhus, o fintzes martutzu de cuadhus, genia de erba chi assimbígiat unu pagu a s'àpiu po sa fògia chi faet, e po cussu dha narant àpiu de arriu puru, e creschet in is errios, in logu chi curret abba: est bona a papare, crua, a insalada puru Sinònimos e contràrios cugusa 1, giúguru 1, giuru 1, satzu 1, tzurvusa, venale 1 Frases sa tirgusa tenet unu sabore forte ◊ totus connoschiabamus e manicabamus sas erbas: garduminzone, trugusa, porru, martutzu, butones de marmarutza… Terminologia iscientìfica rbz, Apium nodiflorum Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu faux cresson de fontaine Ingresu cress Ispagnolu berraza Italianu èrba cannèlla o sedanina d'àcqua Tedescu Wassereppich.

traixínu , agt, nm Definitzione chi o chie afartzat sa fide, chi traighet, benit mancu a sa fide chi s'àteru dhi at giau o dhi giaet, e no faet a si ndhe fidare Sinònimos e contràrios alevosu, ifidau, traitore, trebiali Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sournois, faux Ingresu treacherous Ispagnolu de poco fiar Italianu infido Tedescu treulos.