Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
ifidàu , agt, nm: ifideau,
ifidiadu,
ilfidadu,
ilfidiadu,
irfediadu,
irfidadu,
irfidiadu,
irfidiau,
isfediadu,
isfidiadu,
isfidiatu,
issediau,
issidiau Definitzione
nau de ccn., chi costumat a ingannare e no faet a si ndhe fidare, chi ti dha faet candho mancu ti dh’ibertas, chi no méritat de dhi giare fide; fintzes chi est de coro malu, chentza làstima nudha faendho male; chi no tenet o no giaet fide / fàghere a s’irfidiada = a s’orvidada, candho s’àteru no si ndhe abbizat o no si ndhe podet abbizare, candho no si l’ispetat, a s’ispessada
Sinònimos e contràrios
alevosu,
isfidau,
traitore,
traixinu
/
cdh. sfidiatu
| ctr.
fidadu,
securu
Frases
cussu est irfidiadu che a su cane ◊ nachi fit fatore fidadu: isfidiadu, tramposu che matzone! ◊ su matzone est un'ifidiadu cane arelte ◊ pustis de tantas promissas, isfidiados bois las afaltzades! ◊ sa manaca, irfidada e muda, est pronta a mi ghetare ungrales de astore (G.Delogu)◊ est lanzitu, minujedhu, ma calabriosu e ifideau (G.Chironi)◊ foras de innoghe su cane ifidau!
2.
cudhos irfidiatos si nche iscostiaiant prus allargu puru, timenne a isse
3.
li at nadu sa cosa a s'ilfidiada
Terminologia iscientìfica
ntl
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
sournois,
déloyal
Ingresu
trecherous,
disloyal (friend)
Ispagnolu
desleal
Italianu
infido,
sleale
Tedescu
untreu,
unherlich.
moítzu 1 , agt, nm: muissu,
muitzu 2 Definitzione
chi o chie si parat mudu, citiu, prus che àteru po trassa, cun intentziones no tanti bonas, cun iscopu
Sinònimos e contràrios
apontziadori,
basamatone,
maciaresu,
marrascu,
santicu,
satrapone
Frases
est un'ómine muitzu ◊ una colora biscacada, ocros de lampu, cun sa boche ingheniajola de una zana, muissa, mi at tentau ◊ su muitzu rispondhesit cun novellu ingannu ◊ sa morte li est intrada muitza muitza che tidiria chi abbelenat in beranu sa carena
Tradutziones
Frantzesu
sournois
Ingresu
sly (person)
Ispagnolu
socarrón,
taimado
Italianu
sornióne,
sùbdolo
Tedescu
duckmäuserisch,
hinterlistig,
Duckmäuser.
satrapòne , agt, nm Definitzione
chi o chie est falsu ca giaet a bíere una cosa po un'àtera cun is maneras chi tenet de fàere
Sinònimos e contràrios
apontziadori,
basamatone,
moitzu 1,
santicu
Frases
custos santicos no los cretedas ca sunt totugantos satrapones
Ètimu
itl.
satrapone
Tradutziones
Frantzesu
sournois
Ingresu
sly (person)
Ispagnolu
socarrón,
hipócrita
Italianu
sornióne,
ipòcrita
Tedescu
duckmäuserisch,
Duckmäuser,
heuchlerisch,
Heuchler.