Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

agudígliu , agt Definitzione chi tenet agudesa foedhandho Sinònimos e contràrios assudu, prontudu, trempista Terminologia iscientìfica ntl Ètimu spn. agudo Tradutziones Frantzesu hardi Ingresu bold in speaking Ispagnolu que habla con agudeza Italianu ardito nel parlare Tedescu frech.

alidantzósu , agt Definitzione chi portat o chi tenet alidantza Sinònimos e contràrios atreviu, prontudu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu hardi Ingresu bold Ispagnolu animoso, resuelto Italianu baldo Tedescu kühn.

ardídu , agt: ardiu Definitzione chi portat ardore (nau de cosas de bufare cun àrculu); nau de gente, chi portat atza, àrchidos, coràgiu o àteru de forte Sinònimos e contràrios aconcaditu, aconcadore, aconcau, arriscadu, assudu, atreviu, atrividitu, atzilosu, conchedha, prontudu, sconcau Terminologia iscientìfica ntl Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu hardi Ingresu bold Ispagnolu ardiente, audaz Italianu ardito Tedescu tapfer.

atrevíu , pps, agt, nm: atribiu, atrividu, atrivitu 1, atriviu Definitzione tènnere su coràgiu, pigare s’alidantza de fàere ccn. cosa difícile, cun arriscu; betare is manos apitzu po iscúdere, fàere gherra a unu Sinònimos e contràrios aconcaditu, arriscadu, assudu, atrividitu, atzilosu, prontudu, isprontiu, sfaciu, tastilau / cdh. atriutu | ctr. cobardu, timarosu, timigiolu 2. atrivida sa manu chi l'at tenta a s'iscarada, sa crabita chi mi che ant furadu! ◊ ómine, cun s'elétricu atrividu no sias: no lu toches si su filu est nudu o male bestidu! ◊ cancu capu de is prus atrivius fatuvatu itzerriàt a boxi manna "Saluto al duce!" e totus arrespundiant "A noi!"◊ isse fit su piús atrividu e su piús rebbestu, neunu aiat bastante atza pro lu cuntrastare (N.Falconi) 3. fuant buchemelis iscundias de ous e atrivias de cabonischedhus pitius Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu audacieux, hardi Ingresu audacious Ispagnolu atrevido Italianu audace, intrèpido Tedescu mutig.

atrividítu , agt Definitzione nau de ccn., chi si atrivit, chi costumat a aconcare fintzes inue o candho dhue at perígulu o dificurtade manna Sinònimos e contràrios aconcaditu, aconcau, arriscadu, atreviu, atrivijolu, conchedha, sconcau | ctr. timigiolu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu hardi Ingresu brave Ispagnolu atrevido Italianu ardimentóso Tedescu tapfer.

atzurrídu , pps, agt Definitzione de atzurrire Sinònimos e contràrios ardilosu, assudu, atreviu 2. su dimóniu abbóghinat "Torra insegus!" e Antoni li rispondhet atzurridu "Ista mudu!"◊ cussas sunt lestras che lampu, atzurridas e revessas ◊ sos deos dae nois riveridos no lu sunt ca semus piús de issos atzuridos ◊ sas piús atzurridas che la finiant a briga e cun ràfias puru Tradutziones Frantzesu audacieux, hardi Ingresu bold Ispagnolu osado, atrevido Italianu audace, ardito Tedescu mutig.

gardàgliu 1 , agt Sinònimos e contràrios assudu, aconcaditu, ardidu, arriscadu, atreviu, atzurridu, conchedha, galiardu / cdh. gadhaldu | ctr. cobardu, timarosu Frases mi ndh'est bénnidu nara nara, totu gardàgliu, rísidu e cun briu Tradutziones Frantzesu vigoureux, hardi Ingresu bold, vigorous Ispagnolu gallardo, osado Italianu gagliardo, ardito Tedescu mutig.

incaboniscài , vrb Definitzione coment'e fàere su caboniscu, su si giare importu mannu, fàere su togo; fintzes artziaresiche arrespondhendho cun ifadu po cosa chi no praghet Sinònimos e contràrios achighiristai, alleporedhare, altivai, impudhai, inchibberare, inchighiristai 2. mi naras chi seu atesu e apustis si mi acostu t'incaboniscas?! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ragaillardir, être hardi Ingresu to make cocky Ispagnolu envalentonarse, engallarse Italianu ringalluzzire, èssere baldanzóso Tedescu sich brüsten.

iscocorósu , agt Sinònimos e contràrios alidantzosu, arriscadu, atreviu, barrosu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu arrogant, hardi Ingresu haughty Ispagnolu arrogante, jactancioso Italianu tracotante, baldanzóso Tedescu überheblich, selbstsicher.

«« Torra a chircare