bàlcica , nf: bàltziga,
bàrtziga,
bàtziga Definitzione
manera de foedhare naendho una cosa po un'àtera, cosas chi no funt, contighedhos; unu de is giogos a cartas
Sinònimos e contràrios
alavia,
cistu,
faba 1,
irbàrtziga,
súspiu
Maneras de nàrrere
csn:
bàrtziga! = lampu!; cumprèndhere sa bàrtziga = cumprèndhere s'antífona, su giogu, sa chistione, a ue si cheret lòmpere (in su chistionu)
Frases
candho ant intesu sa bàlcica de Antiocu ant rísidu ◊ at cumpresu sa bàltziga… su sonu chi lu faghet ballare! (A.Dettori)◊ s'incontru de custos duos incomintzesit cun sa sólita ischermàglia de suspos e bàltzigas ◊ bah, compà, no mi conteis bàrtzigas! ◊ tocat a no cullonare su logu cun bàrtzigas!
Ètimu
itl.p
bárziga
Tradutziones
Frantzesu
facétie,
plaisanterie,
métaphore
Ingresu
witticism
Ispagnolu
chiste,
metáfora
Italianu
facèzia,
metàfora
Tedescu
Witz,
Metapher.
baltzigàre , vrb Definitzione
foedhare in cobertantza
Sinònimos e contràrios
alaviai,
suspare
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
s'exprimer par métaphore
Ingresu
to speak metaphorically
Ispagnolu
metaforizar
Italianu
metaforeggiare
Tedescu
sich bildlich ausdrücken.
iscròmba , nf: isgromba Definitzione
genia de nada, fintzes coment'e unu díciu: isgromba est fintzes iscusa, arreghèscia po no fàere calecuna cosa
Sinònimos e contràrios
díciu,
irmuju
/
súspiu
Frases
sa tzente bi l'at ghetatu a iscromba "secunnu s'istampu su babbarrotzi"◊ bi l'at natu a iscromba "a cadhu malandratu sa sedha li pítzicat" ◊ canno l'at natu s'iscromba contr'a su re e Mussolini, s'apricatu si est fartziatu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
métaphore
Ingresu
metaphor
Ispagnolu
metáfora,
dicho
Italianu
metàfora
Tedescu
Metapher.
súspiu , nm: suspu Definitzione
su crabbu prus antigu chi tenent is Sardos de nàrrere is cosas, manera de foedhare chi permitit de nàrrere calesiògiat cosa in cobertantza e in cara de chiesisiat, chentza nàrrere sa cosa crara e tundha, chentza nàrrere totu is foedhos (chi si narant unu po un'àteru), ma faendho a cumprèndhere cun precisione a chie ndhe ischit calecuna cosa o fintzes a un'àteru chi cumprendhet su suspu, chentza però iscoviare totu, naendho sa cosa a arrogus e a mússius, cumenciandho a nàrrere ma chentza acabbare (es. su corbu chi istat a rodeu pro si che bicare sa figu est, nau in suspu, s'ómine chi cheret una fémina a furinu; petza matziada de dónnia machineta mancu a iscupeta dh'emu a tocai: sa petza matziada inoghe est sa fémina matunzada, apodhigada e dónnia machineta est unu muntone de ómines)
Sinònimos e contràrios
bàlcica,
cobertantza,
iscromba,
nuspu
Maneras de nàrrere
csn:
nàrrere una cosa, favedhare in s., a suspos = in cobertantza, ctr. faedhare a craru, in giaru; s. pulidu = suspu pro nàrrere contos rassos, porcarias (s'ajanedha si ndh'est pesada issa candho li at bidu unu prammu de "coa"; calicuna si est corcada: l'at fatu aposta pro "si puntzonare"); istare suspu saspa = faedhare totu a suspos; pigai suspu de… = leai àrviu, tènnere sudhitura, pàrrere de cumprèndhere de carchi indítziu
Frases
s'incontru de custos duos incomintzesit cun sa sólita ischermàglia de suspos e de bàltzigas ◊ che la girant in suspu pro no pònnere in giaru su cuntzetu ◊ su chi iscrient in suspu a bortas mancu issos ischint ite cheret nàrrere ◊ sos istudiatos parent faedhanne in suspu: no si lis cumprennet nudha!
2.
su pastori iat pigau suspu, si lompit acantu de is fartaus e dhis ghetat su pretzetu de nci torrai is procus a cuili cosa sua (S.Praxolu)
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
argot,
métaphore,
allusion
Ingresu
slang,
metaphor,
allusion
Ispagnolu
jerga,
metáfora,
alusión
Italianu
gèrgo,
metàfora,
allusióne
Tedescu
Jargon,
Metapher,
Anspielung.