Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

botài , vrb: botare Definitzione pigare a befa, betare botas, foedhare a befa de ccn. Sinònimos e contràrios diciare, isciafetai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu plaisanter, badiner, persifier Ingresu to joke (about s.o., stg.) Ispagnolu picar, vacilar Italianu motteggiare Tedescu spötteln.

brugliàre , vrb: brullai, brullare, brullari, burlai, burlare, burulare Definitzione nàrrere o fàere brullas, pigare a brullas, siat po erríere e siat, fintzes, po nàrrere calecuna cosa chi si tenet duritu a nàrrere Sinònimos e contràrios bufonai, brulletare, chestiare, ciascare, ischeltiare Maneras de nàrrere csn: brulla brullendhe… s'ogru boghendhe = fàghere brullas chi ofendhent, chi faghent dannu; b. a unu = leàrelu a brullas pro l'allegrare, pro lu fàghere a ríere, pro l'istraviare candho est tropu orioladu; cun santos e cun macos no cheret chi si bi brullet = is santus ca meressint arrispetu, is macus ca no cumprendint Frases cun su tiau no boit a brullai! ◊ torraiant a su rivu ridenne e brullànnesi ◊ invece de ti ndhe burulare, míntemi in parte de sos milliones! ◊ cun macus e cun santus no fait a brullai ◊ no mi brulles ca ndhe apo pagu gana! ◊ issu fut ferenau, ma is amigos no dhu lassànt un'iscuta chentza dhu brullare Tradutziones Frantzesu railler, plaisanter Ingresu to play a trick Ispagnolu bromear Italianu burlare Tedescu verspotten, aufziehen.

bufonài , vrb: bufonare Definitzione pigare a unu a errisu, a brullas, a cullonu, a bregúngia, a befa Sinònimos e contràrios abbefiare, befai, brugliare, ciascare, collonare Frases ti ses bufonadu de tanta zente, tue! ◊ a bufonare cun su fogu est comente a si chircare sa morte ◊ bos ndhe sezis bufonendhe, de isse ◊ peri su babbu at bufonau a su fizu prus mannu ca fit galu a códias a si cojubare Ètimu itl. buffonare Tradutziones Frantzesu bouffonner, plaisanter Ingresu to play the fool, to laugh at Ispagnolu vacilar Italianu burlare, buffoneggiare Tedescu verspotten, Possen reißen.

bugliàre 1 , vrb: (bu-glia-re) buliai Definitzione fàere o nàrrere brullas / búglia bugliendhe = pariat ca no fiat berus e fiat berus etotu Sinònimos e contràrios brugliare, bufonai, buglitare, chestiare, ischeltiare Frases cun su binu candho est bonu no cheret chi si bi búgliet, ca poi chi si che ingúgliet si búgliat de su padronu! (Piras)◊ intrat búglia bugliendhe e s'imbreagat Sambenados e Provèrbios prb: búglia búglia si narat sa veridade Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu plaisanter Ingresu to joke Ispagnolu bromear Italianu scherzare Tedescu scherzen.

ciascàre , vrb: ciaschiai Definitzione fàere brullas, nàrrere agudesas, erríere Sinònimos e contràrios abbefiare, befai, brugliare, ciasconare, collonare, inciascai, tzaschidare Frases in su saucu como riet sa morte, cuasi ciaschendhe ◊ comintzant totu a si ndhe ciascare, a fàghere ispassos ca sunt cosas de pònnere in gazeta ◊ cussu ciàschiat annomingendu sa genti ◊ ridindhe e ciaschendhe faghizis sa brulla a una bella pisedha! Ètimu spn. chasquear Tradutziones Frantzesu plaisanter Ingresu to crack jokes Ispagnolu bromear Italianu scherzare, dire facèzie Tedescu scherzen.

cistài, cistàre , vrb Definitzione nàrrere cistos, brullas, bufonerias, cosas de fàere a erríere Sinònimos e contràrios bartzigai, brullare, ciascai Ètimu spn. chistar Tradutziones Frantzesu plaisanter Ingresu to make puns Ispagnolu decir chistes Italianu dire argùzie, freddure Tedescu Witze erzählen.

diciàre , vrb Definitzione contare o nàrrere cosas alligras, fàere essias de erríere, nàrrere brullas Sinònimos e contràrios botai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu plaisanter Ingresu to joke about Ispagnolu bromear Italianu motteggiare Tedescu scherzen, spaßen.

«« Torra a chircare