Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

matixèdha , nf Definitzione min. de mata, mata pitica Sinònimos e contràrios arvuritu, matutzedha, piantone 1 Tradutziones Frantzesu petite plante Ingresu little tree Ispagnolu planta pequeña Italianu piantina Tedescu Pflänzchen

murtàrgiu , nm: murtarju 1, murtarzu, murtaxu Definitzione logu totu tupas de murta, chi dhue creschet murta meda Sinònimos e contràrios murtale, murtedu, murtitzarzu / cdh. multàgiu Terminologia iscientìfica slg Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lieu planté de myrtes Ingresu myrthegrove Ispagnolu lugar poblado de arrayanes Italianu mirtéto Tedescu Myrtenhain.

piànta , nf: pranta Definitzione s'ala de sa manu ue si pigat sa cosa, sa parte pruposa chi tocat e serrat, fintzes sa parte de fundhu de su pei; nau de fràigos o logos abbitaos, su disegnu chi dhos arrapresentat de istérria in iscala / pranta de cane = àpiu burdu o erba de arranas (Ranunculus bulbosus, R. sardous); pranta de seda = erba de seda, de cotoni (Asclepias fruticosa, A. syriaca) Maneras de nàrrere csn: leare sa pianta de una domo = disegnare coment'est fata de istérrida; bídere che in pranta de manu = bene meda, craru coment'e chi sa cosa si zutat in dainanti; pranta de domo = logu, arrogu de terra in bidha aundi fai sa domu; pigare, portai a unu in pranta de manus = cun rispetu e istima meda; andhare a pranta lada = iscurtzu; fai o pònniri planta (nadu de caminos o àteru logu a colare ludosu, modhe) = assutare, intostare sa terra de si pòdere colare chentza afungare Frases si est presentadu cun sa conca de su mortu in pianta de manos ◊ candho est dormida fàgheli su corigori in prantas de pes! ◊ cussu est sempri andendu coment'e chi portit fogu in prantas de peis! ◊ est ghiratu chin sas prantas de sos pedes chi pariant pratu de petza mólita ◊ li est costadu s'andhonzu…ndh'est torradu pianti finidu! 2. dae cue si podet bídere su logu che in pranta de manu ◊ s'intendint su fogu in pranta de peis ◊ cussos terrinos parent postos a istérrita che in sa pranta de sa manu ◊ sos chi como sunt mannitos curriant a pranta lada ◊ cussu terrinu l'at béndhidu a prantas de domo Sambenados e Provèrbios smb: Pianta, Pranta Terminologia iscientìfica crn Ètimu ltn. planta Tradutziones Frantzesu paume, plante Ingresu palm Ispagnolu palma (mano), planta (pie), plano Italianu palma, pianta Tedescu Handfläche, Plan, Grundriß.

prantàu , pps, agt Definitzione de prantare; nau de matedu o erbas, chi dh'ant postu in sa terra trebballada, in fossu, cun is arraighinas ammontadas de terra po crèschere; nau de itesisiat, chi est postu in posidura verticale, a bisura de mata, istrantagiau / istare a sa prantada = a sa ritza, abarrendi istrantaxus Sinònimos e contràrios ficadu, istantàrgiu, ritzu | ctr. corcadu, sétzidu 2. setzidi: no mi as a nàrrere sa missione prantau, no! ◊ candho sa maista intrat in s'àula is piciochedhos si ndhe pesant e si ponent prantaos ◊ tocae e setziòs, o prantaos cherís abbarrare? Tradutziones Frantzesu planté, debout Ingresu embedded, upright Ispagnolu plantado, erguido Italianu piantato, verticale Tedescu eingepflanzt, aufrecht.

stantajonàu , agt Definitzione chi est firmu prantau; chi est ora meda castiandho prantau firmu Sinònimos e contràrios ficadu, istantarillau, ritzu Tradutziones Frantzesu planté comme un piquet Ingresu stock-still Ispagnolu encandilado Italianu impalato Tedescu kerzengerade.

«« Torra a chircare